‘Guiris’ a la costa

Estendre la tovallola damunt la sorra, tombar-s’hi i tancar els ulls. A diferència d’anys enrera, els vocables que arriben a les orelles de l’autòcton entre onada i onada, entre cop de raqueta i cop de raqueta, han deixat de ser bilingües per semblar-se més als passadissos de l’ONU. No som a Calella ni a Lloret ni a Salou. Som a la platja de Mataró, i aquesta situació, no fa tants anys, era poc imaginable. Algun francès que arribava mig despistat però pocs estrangers més se submergien en les onades que peten entre les rieres de Sant Simó i d’Argentona. Quedant lluny en quant a nombre de turistes dels municipis esmentats, també és cert que ja no es fa estrany escoltar l’anglès, el francès, l’alemany o l’italià tant a la platja com als carrers.

Tots els turistes consultats coincideixen en assenyalar la proximitat de Barcelona i les bones comunicacions amb la capital catalana com element clau a l’hora d’haver triat Mataró per allotjar-s’hi. Alguns també el fet d’estar a prop de la Costa Brava i de Girona i tenir mar. Ara bé, Mataró per sí sola no és un pol d’atracció turística, com a mínim abans de venir aquí. “No en sabíem res d’aquesta ciutat, i la veritat és que ens ha sorprès, les platges que té i l’oferta comercial, al mateix temps que sembla un lloc força tranquil”, explica el francès Jean-Paul Macorps. Fa cinc dies que amb la seva família fa vida al Càmping Barcelona, i encara s’hi estaran deu dies més, en la que és la seva primera visita a la costa catalana. Aquest càmping és, de llarg, l’oferta d’allotjament que acull més turistes dins el terme municipal de Mataró, ja que pot encabir fins a 1.500 persones. El seu director-gerent, Antoni Muñoz, confirma la presència de més estrangers els darrers temps. “Quan vaig agafar la direcció, ara fa 17 anys, quasi tot el turisme era espanyol, i ara és internacional, eminentment europeu. Al final de l’estada els passem un qüestionari i molts turistes destaquen positivament el front marítim de Mataró i la seva oferta, tant nocturna com diürna”, informa Muñoz, que afegeix que “alguns clients allarguen uns dies l’estada prevista inicialment per conèixer més Mataró, comprar-hi i estar-se a les seves platges”.

També al càmping, Kirita Arino, una jove finlandesa, hi acaba “d’aterrar” junt amb quatre amics. Hi ha arribat amb tren, i tenen molt clar el que vénen a buscar: platja i festa. “Encara ens hem d’informar d’on anar, però d’entrada allotjar-nos aquí ens ha semblat ideal perquè hi ha el mar i sabem que hi ha alguns llocs de marxa”, comenta. Potser un dels punts on aniran a preguntar serà a l’Oficina de Turisme que l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró obre els mesos d’estiu al costat del Centre Natació Mataró. Ferran Camps és el primer estiu que hi treballa: “Els turistes que vénen a aquesta oficina pregunten per l’oferta nocturna, per les activitats nàutiques i per les platges en general. Aprofitem per fer-los una enquesta, i una de les coses que més valoren és el tipus de sorra de la platja, més gruixuda i menys enganxosa que en d’altres llocs. I el que menys els agrada és que calgui caminar tant per arribar a l’aigua i que hi hagi tant espai entre les dutxes i les ones”, diu.

Gaudí, sempre un valor
Els que pregunten pel patrimoni de la ciutat, segons explica Ferran Camps, més aviat van a l’Oficina de Turisme del mateix edifici de l’Ajuntament. “Quan els comentes que hi ha una obra d’Antoni Gaudí de seguida obren els ulls, i alguns pregunten pel museu Bassat, n’han sentit alguna cosa. Puig i Cadafalch no els sona gaire, però els interessa el modernisme en general i també el barroc de Santa Maria”, explica. El danès Carsten Christiansen i la seva família probablement acabaran fent cap a algun d’aquests racons els propers dies, ja que, tot i no renunciar a la platja, volen fer també visites culturals. “De Barcelona segur que anirem a la Catedral, i de Mataró de moment no en sabem res, però ja ens informarem. Tenim cinc dies per davant”, exposa tot just en l’inici de les seves vacances a casa nostra.