Guia bàsica per l'1-O

Tot el que cal saber sobre el referèndum convocat pel proper diumenge 1 d’Octubre. Des del necessari per poder votar fins als motius que porten uns a voler-lo celebrar sí o sí i altres a impedir-lo costi el que costi. Tenint en compte com s'estan duent a terme els esdeveniments, qualesvol d'aquests punts pot canviar en qualsevol moment.

Qui pot votar?

Poden votar les persones majors de 18 anys el dia de la votació, que es trobin inscrites en el cens electoral i que no tinguin cap situació que legalment privi el dret de vot.

Poden votar els catalans a l’estranger?

Els residents a l’estranger que registrats per última vegada com a veïns a Catalunya i hagin sol·licitat formalment prendre part en la votació podran votar. El vot per correu per aquests casos es va tancar dies enrere.

Què es necessita per votar?

Cal anar a la mesa electoral que se us hagi assignat amb algun d’aquests documents: Document nacional d’identitat, passaport o permís de conduir. No passa res si estan caducats, però han de ser els originals.

On es podrà votar?

Dependrà de la col·laboració dels diversos Ajuntaments. Els espais habilitats per la Generalitat de Catalunya són equipaments de la seva titularitat. CAPs, Instituts i d’altres, com el Serveis Territorials o les oficines del servei d’ocupació de Catalunya. L’Ajuntament de Mataró no cedeix espais municipals, pel que això implica que els mataronins no votaran al seu lloc habitual sinó en indrets diversos. Altres municipis sí cedeixen espais, com pot ser el cas d’Argentona amb l’equipament Velcro.

Com saber on haig d’anar a votar?

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, va publicar l’enllaç de la web del referèndum mitjançant el qual amb el DNI, data de naixement i codi postal cada ciutadà podia saber on havia d’anar a votar. Aquesta web i d’altres han estat tombades per ordre judicial, però encara es poden consultar a través de portals que fan de ‘mirall’ i que no es poden bloquejar. Un dels enllaços operatius en tancar aquesta edició de la revista era el que havia facilitat Wikileaks, ja que el seu fundador Julian Assange porta setmanes defensant els drets dels catalans a votar i denunciant, al seu parer, la repressió que està exercint l’Estat espanyol. L’enllaç en qüestió és aquest: https://wikileaks.org/mirrors/catref/on-votar/index.html

A quina hora cal anar a votar?

Els col·legis electorals estaran oberts a partir de les 9 del matí i es mantindran actius sense interrupcions fins a les 20h. Si a l’hora de tancar queden electors dins del local o a l’accés del mateix, es permetrà votar. Si hi hagués alguna interrupció, s’allargarà l’hora d’acabament. Aquest punt queda en entredit, ja que dimarts passat per ordre judicial es va exigir als Mossos que s’encarreguessin de tenir tots els col·legis electorals precintats abans de dissabte i impedir el vot en un radi de 100 metres en cada punt previst. Ja hi ha mobilitzacions que demanen ocupar els col·legis a partir del divendres per impedir-ne el tancament, i no queda clar com actuaran els cossos policials si es troben amb milers de persones a cada punt.

Qui promou el referèndum?

L’1-O està impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, després que el Parlament català aprovés la Llei del Referèndum el passat 5 de setembre en un ple que va durar gairebé 12 hores i que no va estar exempt de polèmica. Es va tirar endavant amb els 72 vots a favor de Junts pel Sí i la CUP, 11 abstencions de Catalunya Sí Que Es Pot i cap vot de Ciutadans, PSC i PP, que van abandonar l’hemicicle en protesta a l’hora de les votacions. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va signar l’endemà dia 6 el decret de convocatòria del referèndum per l’1-O.

Quin paper té l’Ajuntament de Mataró?

L’alcalde de Mataró, David Bote, no dóna suport al referèndum convocat per la Generalitat. Això es tradueix en que no se cedeixen espais municipals per al desenvolupament de l’1-O. La decisió la va el propi alcalde després que el Tribunal Constitucional hagués suspès la Llei del Referèndum. El dirigent socialista defensa que la legalitat vigent no li permet donar-li suport. Això va provocar un allau de crítiques, perquè en el ple de setembre el consistori havia aprovat el 8 de setembre passat, amb vots de CiU, ERC, CUP i Volem, donar suport a l’organització de l’1-O.  Aquests partits van anunciar que es comprometien a ajudar a que es pogués votar a Mataró, però la cosa ha anat més enllà. CiU, soci de govern dels socialistes, es troba en una crisi interna (l’executiu local demana al grup municipal que trenquin el pacte) i aquesta setmana Quim Fernández, primer tinent d’alcalde, va saltar-se a l’alcalde per anunciar que oferiria espais municipals a la Generalitat. Quelcom sense efecte –el cens ja està repartit per zones- però que evidencia que l’1-O té molts números per endur-se per davant el govern de Mataró.

És legal el referèndum de l’1-O?

Segons el Govern de la Generalitat de Catalunya, sí, el referèndum d’aquest 1-O és legal. Carles Puigdemont ho va defensar en la seva declaració institucional després de signar el decret de convocatòria i recalcar que el referèndum estava d’acord amb les lleis aprovades al Parlament de Catalunya, seu de la sobirania popular del poble català. Per Puigdemont, tant l’aprovació d’aquesta llei com la de la Llei de Transitorietat jurídica  van constatar que no hi ha cap altra instància política o judicial que pugui inhabilitar el govern que ell presideix i que això només recau en el parlament català. El govern i les entitats pro referèndum també s’emparen al Dret d’autodeterminació reconegut per tots els membres de les Nacions Unides (inclòs Espanya) on es pot llegir a l’article 1 que “tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament econòmic, social i cultural”.

És il·legal el referèndum de l’1-O?

 El Govern espanyol assenyala que sí, que és il·legal i antidemocràtic. Des de l’Estat s’emparen en la llei espanyola i en que no està previst en cap article de la constitució, on a més es pot llegir en el seu article 2 que Espanya es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació, espanyola, pàtria comú i indivisible de tots els seus ciutadans. A nivell jurídic sembla evident que es considera quelcom il·legal. El Tribunal Constitucional va suspendre d’urgència la llei del referèndum i va indicar als alcaldes i Generalitat que no podien participar en la seva organització. És una suspensió cautelar, tot i que res sembla fer pensar que no acabaran declarant-ho inconstitucional. Arrel d’això,  Jutges i fiscalia han estat actuant aquests dies per desarticular qualsevol intent de seguir endavant amb la convocatòria. Registres a Generalitat, ajuntaments i empreses, detencions d’alts càrrecs de la Generalitat, ordre de precintar els col·legis electorals, tancament de webs i altres mesures dirigides a impedir el referèndum.

Què passa el dia 2 si guanya el Sí?

El resultat del referèndum és vinculant, i això canvia les regles del joc respecte la consulta del 9 de novembre. Si el ‘sí’ es guanya, es proclamarà la independència de Catalunya des del Parlament. No serà immediat, ja que els resultats definitius està previst que els publiqui la Sindicatura Electoral uns 14 dies després de l’1 d’octubre. Aquí hi ha un problema, i és que la Sindicatura Electoral es va dissoldre per ordre del govern davant les multes que estava aplicant l’Estat als organitzadors de la consulta, pel que no queda clar quan es podran saber i en quines condicions. En tot cas, quan es tinguin,  la proclamació d’independència es farà en una sessió ordinària al Parlament de Catalunya l’endemà de conèixer els esmentats resultats. Els passos a seguir a partir d’aquest moment depenen de la Llei de Transitorietat Jurídica, també aprovada al Parlament a principis de setembre i que marca els pilars bàsics del nou estat (tipus d’estat, successió d’ordenaments i administracions, drets fonamentals, definició dels poders executiu i legislatiu, finances...), els mínims per funcionar i la redacció d’una constitució catalana.

Què passa el dia 2 si guanya el no?

Tal i com està especificat a la Llei del Referèndum i com ha dit en més d’una ocasió el President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, si el ‘No’ s’imposa a les votacions del proper 1-O, el govern català convocarà immediatament noves eleccions autonòmiques i s’abandonarà per tant el full de ruta que marca la Llei de Transitorietat Jurídica.