La grip espanyola a Mataró

L’any 1918 el món –com ara amb la Covid-19– patia una pandèmia que, per raons estratègiques (encara cuejava la Primera Guerra Mundial 1914-1918), es va dir “grip espanyola” i que va repercutir també a Mataró. L’any 2019 s’iniciava a la Xina la Covid-19 que també s’ha escampat per tot el món i encara dura. Vegem quines similituds i quines diferències hi ha hagut entre la primera i la segona, ara que ja portem un any de la darrera i no sabem quan podrem cantar victòria.  

L’anomenada “grip espanyola” va afectar a la nostra ciutat a la tardor, pel mes d’octubre de 1918, i bo i que els símptomes no eren molt alarmants la Junta Local de Sanitat, curant-se en salut, va dictar mesures preventives encaminades a que els efectes fossin els, mínims possibles.

S’apropava la diada de Tots Sants i el de Difunts en que era costum anar massivament al cementiri i l’Alcaldia publicà un Ban on seguint les directrius de la Junta Local de Sanitat es comunica a la població la prohibició d’anar-hi  «y retirar del mismo cualquier objeto depositado como adorno» a fi de no propagar el virus de la grip.

La premsa local el Diario de Mataró y su Comarca del dia 24 d’octubre informa que a l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena s’han habilitat un gran nombre de llits a fi d’albergar el gran número de sol·licituds d’ingrés de malalts. A més, com a mesura preventiva s’ha prohibit l’entrada al públic al recinte (amb la Covid ha passat quelcom semblant amb l’augment d’ingressos i les restriccions més estrictes de visitants a l’Hospital de Mataró). A més el diari per tenir tothom al dia va crear una secció titulada “De la epidèmia”, sense alarmisme i amb actitud d’informar (amb la Covid també s’informa puntualment d’altes i baixes i de defuncions per mantenir la gent informada i no abaixar la guàrdia). A finals d’octubre l’epidèmia de la grip remet al constatar que els casos van disminuint i el diari local diu que «es muy conveniente que vaya desapareciendo el pánico que se ha apoderada de gran parte del vecindario [...] bien que se tomen medidas y se observen reglas para prevenir el mal, pero el espíritu de la gente no debe decaer, pues es peor». Els mataronins però no les tenen totes i el diari segueix fent una tasca de desdramatització i diu que «debe la gente fijarse en que los que fallecen son persones que enfermaron antes, por lo tanto, el número de defunciones de ahora no da la norma del estado actual de la epidemia».

Amb la mateixa finalitat preventiva es suspenen, l’any 1918, diversos actes públics (com també ha succeït des de fa quasi un any), entre ells el tradicional aplec de l’ermita de Sant Simó, que fent un salt a l’actualitat, tampoc s’ha celebrat aquest any passat.

L’Ajuntament convocà, fa un segle, un ple extraordinari i acorda obrir una subscripció que encapçala amb la suma de 2.500 pessetes i es feu càrrec de les despeses de desinfecció d’escoles públiques, de les Germanetes dels Pobres, de l’Hospital (matalassos, mantes i roba), factures de farmàcia, taüts i la conducció dels cadàvers al cementiri.

El dimarts 12 de novembre la Junta Local de Sanitat davant de la millora experimentada autoritza l’obertura de teatres i cinemes així com la celebració de balls i reunions de societat però que les sessions de cinema no podran ser contínues sinó amb intervals d’una hora per airejar el local. També s’aixeca la prohibició per no causar alarma que sonin les campanes a difunts.

Un cop passat el mal tràngol el «Foment de la Sardana» va organitzar una conferència, que fou seguida amb molta atenció, on el doctor Trinitat Cruzate feu balanç, parlà de l’epidèmia i facilità la xifra d’afectats a Mataró que en resum foren 167 els morts i els afectats no superaren els 1.500 en el mes i mig que va durar.

L’any següent (1919) es va mantenir preventivament l’alerta però no va caldre prendre mesures tan extremes com l’any de la «grip espanyola». Aquell any doncs no es repetí l’epidèmia.

Tan de bo puguem dir aviat el mateix de la Covid-19 de la qual un any després encara estem vivint les conseqüències. I estem segurs que al final s’informarà del balanç humà que ens costarà. Que les vacunes que s’estan posant facin la resta i puguem fer la vida normal.