Graupera: ‘A Baron si alguna cosa el matarà és el seu populisme’ (I)

Perecoll: Creu que la consciència de classe és vigent a la política?
Jaume Graupera: Crec que és perfectament vigent. Cal recordar que encara un tant per cent molt petit de la gent posseeix un tant per cent molt gran de la propietat.

P: Sovint és difícil per als votants sentir-se representat per un partit.
J. G: En el nostre cas tenim clar i meridià què defensem, què volem per al futur del món. Verd i roig, tenim sensibilitat social i creiem en l'ecologia. No enganyem a ningú, quan diem “de debò” no ho fem com un eslògan.

Ramon Reixach: Quan cobra un regidor de Cultura?
J. G: 2.204 euros de sou net. Vull remarcar que cobro menys, per exemple, que un director d'institut. A més, s'ha de deduir les aportacions numeraries al sosteniment del partit.

R. R: Quina és la formació acadèmica i experiència professional dels tres primers de la llista del seu partit?
J. G: Jo tinc un graduat universitari en filologia catalana. La meva experiència professional ha estat lligada a l'edició de publicacions dedicades a la dinamització cultural. També tinc una llarga experiència en l'àmbit educatiu relacionada amb aquests temes. La número 2 (Conxita Calvo) és directora d'Institut i té titulació universitària. I el número 3 (Toni Guirao) és doctorat en història, i treballa en un grup vinculat al món universitari centrat en el noucentisme.

URBANISME I PATRIMONI

P: Creus que el patrimoni mereix un major blindatge?
J. G: El catàleg del patrimoni és un instrument urbanístic, que admet modificacions a partir d'uns mecanismes ja definits. Si el ple de l'Ajuntament és el que marca què va al catàleg, la mateixa autoritat pot modificar-ho en un moment determinat, quan els interessos històrics han variat. El valor de les coses depenen del moment en què s'interpreten. Per exemple, vull recordar que Van Gogh va morir sense veure un duro, i ha estat el pas del temps el què ha revaloritzat la seva obra. En tot cas el que cal és destruir el mínim possible, fins i tot allò que no està catalogat.

P: Pumsa manté el seu esperit inicial?
J. G: L'esperit inicial de posar sòl a disposició de la gent es continua mantenint. Però és cert que Pumsa necessita alliberar-se de diverses sensacions que s'han creat al seu voltant, en especial en l'àmbit de la transparència i la participació. L'urbanisme toca interessos privats molt clars i està limitat per aquests interessos. No tot és tant senzill com jugar al monopoly, comprar un carrer i fer un hotel allà on et sembli. Els constrenyiments legals que actuen sobre la llibertat d'acció dels polítics són importants.

R. R: Vostè ha sortit en defensa d'Arcadi Vilert en més d'una ocasió.
J. G: He sortit en defensa de l'actuació del govern, no de cap polític en concret, perquè les coses que hem decidit al govern abans les hem discutit i pactat. Però, com és lògic, si el nostre partit hagués tingut més força i més presència, no hauríem fet les mateixes coses.

R. R: Quina nota li posaria al regidor d'urbanisme?
J. G: Si fos mestre et diria (pausa)... no el suspendria, no podria suspendre a ningú d'un govern en el qual jo he participat

P: Mataró ha de créixer més o hem d'integrar i cohesionar els barris?
J. G: Descaradament, la segona opció. Els propers mandats han de ser els de la inversió en els barris consolidats, en atenció a les persones, en serveis personals, en equipaments culturals de proximitat.

Llegeix la segona part de l'entrevista aquí.