Unes dues-centes persones van ser presents ahir dimarts a la inauguració de la mostra retrospectiva de l'artista mataroní Jordi Arenas. Hi havia de tot: artistes, historiadors, músics, professors, ciutadans en general i els marmessors del seu llegat, que ahir veien complert un dels somnis de l'artista fet també seu en els darrers temps: homenatjar amb una gran antològica el seu mestre.
El president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, va obrir l’acte parlant d’exposició «extraordinària» i que té la voluntat de fer arribar l’obra d’Arenas a nous públics que potser fins tot en desconeixien l’obra. Un dels marmessors, Francesc Masriera, per la seva part, va recordar com el mateix Arenas havia comentat diverses vegades la voluntat de seleccionar una part de la seva obra i fer-ne una retrospectiva, que al final arriba amb el protagonista ja traspassat. Masriera no es va estar d’assegurar que el procés d’acceptació del llegat havia estat «lent», però va aprofitar per donar les gràcies tan als actuals responsables del Patronat de Cultura, Jaume Graupera i Toni Cabré, com els seus antecessors, Carmina Benito, Remigi Herrero i Ramon Ramis. I també al director del Museu, Carles Marfà, i a Àngels Solé, que ha estat la persona que ha coordinat el muntatge de l’exposició sota les indicacions del doctor Francesc Fontbona, que ha comissariat l’exposició.
Fontbona va ser qui va prendre la paraula tot seguit i va assegurar que durant el procés de selecció de la setantena de peces exposades s’havia intentat tenir en compte que hi hagués un equilibri entre la primera època d’Arenas i la seva maduresa i la temàtica dels diferents quadres.
L’acte el va tancar, amb un to propi del moment de l’any, el Cor Madrigalista amb la interpretació de dues peces: Ave Verum i la boliviana Huahuanacá.
Comentaris