Gossos: Drets i Deures

Una de les tasques dels governs municipals és garantir que la via pública estigui neta, ordenada, sigui segura i les persones s’hi puguin passejar de dia o de nit. Així mateix, han de procurar el descans i la tranquil·litat a les llars.

A les ciutats d’avui és difícil aconseguir tots aquests objectius entre d’altres raons per la densitat de població. A Mataró som 129.661 habitants (dades 2020 idescat) que vivim en una superfície de 22,53 quilòmetres quadrats, el que correspon a 5.755 persones per quilòmetre quadrat i és evident que si tots no som tots extremadament curosos és gairebé impossible d’atènyer tots aquells objectius.

Actualment a Mataró hi ha uns 10.000 gossos -número que el Col·legi de veterinaris eleva a 16.338- dels quals només 3.871

De les diferents conductes que dificulten la convivència, em centraré en la tinença de gossos, qüestió polèmica a la nostra ciutat i que mou passions entre els mataronins, bé a favor o bé en contra.

Segons dades de la regidoria responsable de benestar animal, actualment a Mataró hi ha uns 10.000 gossos -número que el Col·legi de veterinaris eleva a 16.338- dels quals només 3.871 estan censats. No hi ha dades dels animals que porten xip, dispositiu imprescindible per a  recuperar l’animal si es perd i l’única manera  de controlar els abandonaments.

Què ha fet el Govern Municipal?

A la ciutat s’ha creat una oficina de Benestar animal, existeix el pla d’habilitar la platja de Ponent per a gossos, hi ha 3 correcans a la ciutat i es preveu que n’hi hagi 8, així mateix hi ha el projecte de construcció d’un nou centre d’acollida d’animals abandonats. Des de l’any 2017, a més, el tema dels animals domèstics està regulat per una ordenança molt completa que té en compte els drets dels animals i el benestar de les persones.

Com és doncs, que la percepció de la ciutadania és que els gossos representen un problema de convivència a la ciutat?

Tenir o no mascota no és un tema de debat, tothom té dret a tenir la companyia d’un animal si ho desitja, el tema a debatre ha de ser el deure del Govern de la ciutat de fer complir la normativa per evitar que tenir mascota es converteixi en quelcom conflictiu. Perquè el dret a tenir un animal és indestriable de fer complir de manera ferma les obligacions que comporta.

No és lògic que hi hagi 6.129 gossos sense censar segons dades de l’Ajuntament, el doble 12.467 segons el Col·legi de veterinari. Si comptem que tenir un gos censat val 20 euros l’any, aquesta permissivitat fa que es deixin de recaptar cada any 122.580 euros (249.340 segons dades del C.V.), que es podrien destinar a diferents polítiques animalistes.

No és lògic que s’hagi de mantenir un centre d’acollida d’animals domèstics i no s’exigeixi de manera contundent el xip als animals per a poder perseguir les persones que els  abandonen o reduir l’estada al centre dels animals que s’han perdut.

No és lògic que s’anunciï una platja per a gossos censats sense especificar com se n’organitzarà la vigilància.

No és lògic que segueixin havent-hi gossos que orinen on volen, que trepitgen els parterres, que van deslligats o que defequen i que els amos no recullin els excrements.

Finalment, tampoc és lògic permetre que el mobiliari urbà es faci malbé pels orins de gos.

En definitiva, la realitat del dia a dia ens diu que són completament insuficients les campanyes de conscienciació i la publicitat. Per aconseguir l’empatia que demana la Regidora Ruiz cal demostrar a la ciutadania que des del Govern es fa tot el que cal per aconseguir una millora definitiva en el compliment de les normatives i en el censat i xipat dels animals.

Només si s’aconsegueixen aquestes fites i el centre d’acollida és temporal podrem presumir de ser la capital animalista que, de ben segur, tots els mataronins aprovem.