La primera pedra ha trigat.
Quan al 1999 vàrem començar amb el Pla Director de la Societat de la Informació pràcticament no sabíem ni què era internet. Tots hauríem volgut les coses abans. Però al llarg d'aquests anys hem evolucionat en definició de continguts i ara ens agafa en un moment de maduresa. El temps ha estat necessari.
La gent no acaba d'entendre l'invent.
La fase de passar a la tangibilitat de l'edifici facilitarà que la gent entengui tot allò que hem parlat.
Ens ho podria explicar en quatre paraules
Serà un espai de trobada ciutadana i un alhora àmbit especialitzat en el qual la universitat aportarà coneixement que permetrà crear llocs de treball i noves empreses.
La inversió és de 60 milions. Els tenim?
Efectivament aquesta és l'operació més important que ha fet i possiblement farà mai el govern municipal. Però és viable. S'ha fet un estudi econòmic perquè sigui així. Comptant els 18 milions que aporta Pumsa; els 4,5 milions que vam obtenir fruit de la plusvàlua de l'operació urbanística del Rengle i el crèdit de 6 milions d'euros del Ministeri d'Educacion y Ciencia, ens dóna que la quantitat que correspon a l'Ajuntament és d'uns 30 milions d'euros. L'estudi econòmic ens indica que hi ha un moment de punta, però també un moment de recuperació, perquè bàsicament l'endeutament el generem en els espais on podem obtenir ingressos. L'aportació que fa Pumsa s'en va directament a la universitat, que no generarà ingressos. L'Ajuntament pot suportar-ho sol, però haurem de trucar portes perquè l'endeutament quedi rebaixat.
Que deixarem de fer per tirar endavant el TecnoCampus?
El nostre compromís és que el Tecnocampus no hipotequi en res el ritme de la ciutat.
Hi ha compromisos per part de la Generalitat?
No formalment, però la singularitat del TecnoCampus el fa suceptible d'obtenir ajudes. Això ens va expressar el conseller Puigcercós.
Quina és aquesta singularitat?
La diferència del nostre parc és que té la universitat a dins. Amb la singularitat, a més, que les escoles universitàries són municipals-comarcals, la qual cosa permet flexibilitat alhora de crear nous estudis. Tenim una font per crear coneixement i alhora recerca que es podrà aplicar ràpidament al tipus de teixit econòmic de la ciutat. Serà com un laboratori d'assaig, però sense cap especialització com en altres parcs tecnològics. El territori facilita això, perquè la nostra és una ciutat mitjana de serveis i perquè l'administració local compta amb molta informació, a través del Centre de Coneixement Urbà. La nostra singularitat, també és l'espai; les comunicacions, amb l'AVE i dos aeroports; els servis, que inclouran un hotel i les infraestructures tecnològiques.
Però falten tres anys.
Mentrestant hem adequat un edifici de1800 metres a Vallveric on traslladarem les nostres oficines i on es poden installar les empreses abans no estigui acabat el tecnocampus.
Li preocupa la mala olor de la depuradora?
És un tema que tècnicament s'ha de resoldre des de la depuradora. Però això no condicionarà absolutament res. En tot cas, hem de resoldre-ho.
El TecnoCampus és un aposta arriscada. En són conscients?
Qui no s'arrisca no triomfa. Som conscients que en depèn el futur de la ciutat. La transformació de l'economia ha fet necessari que s'impulsi un nucli potent. Vam fer un pacte per al desenvolupament amb el suport de tots els grups polítics i dels agents econòmics i socials. En aquest procés hem detectat que aquí hi ha moltes oportunitats que no podem deixar perdre; tenim la possibilitat que emergeixin moltes empreses que en aquest moment dormen.
Això és feina de l'Administració?
Hem de tenir en compte que la dimensió de les nostres empreses fa que no tinguem una associació econòmica forta; hi ha la FAGEM que fa la seva feina i ben feta, però no tenim cambra de comerç pròpia; no tenim una ciutat d'apostes fortes com Terrassa o Sabadell. La reflexió és que l'Administració està sola davant d'un projecte així. I necessitarem el suport de tothom. .
Arriba una campanya electoral. Es posarà en risc la cohesió política al voltant del TecnoCampus? .
La gent del PP ha fet l'aposta i ho ha vist clar. La gent de CiU està en una posició més distant. Però seria un absurd que ens discutíssim per això. Acabaran veient que aquesta és l'aposta de la ciutat. El camí que hem fet ens ha demostrat que aquesta és al via. .
Tot i la importància del projecte, el TecnoCampus compta amb un director Ricard Bonastre- a temps parcial.
ElTecnoCampus és l'àmbit que en aquests moments concentra els esforços, perquè estem passant a la tangibilitat del projecte. Estem en una nova etapa.
El seu futur professional o polític està vinculat al TecnoCampus?
No tinc resposta encara respecte a això. Ja sabeu que el grup socialista som treballadors i som discrets. Ara estem treballant i ho farem fins a l'últim dia. Quan sigui el moment de debatre futurs, ja hi entrarem.
Però formarà part de la llista del PSC?
No ho sé encara.
Faci una imatge de projecció del TecnoCampus.
Imaginem-nos això el 2010, que estarà acabat amb un rendiment òptim. M'imagino una installació perfecte, ben comunicada, amb un parc al davant verd, amb el tren que passa de tant en tant; un espai universitari on s'hi mouen de mil a mil dos-cents alumnes que fan soroll i tenen moltes iniciatives i que des de la preincubadora comencen a analitzar si els seus projectes són viables o no perquè el nucli de la fundació TecnoCampus l'estimula a fer això; una sèrie de botigues que dónen vida: una òptica, un quiosc, un restaurant, una entitat d'estalvis i serveis que faciliten que els ciutadans vagin a passar la tarda allà; anant més lluny m'imagino el centre de congressos que té vida pròpia i que genera activitat que fa que vingui gent i que descobreixi el projecte; m'imagino les dues torres, una on s'està fent incubació i on hi ha un centre d'innovació que està repensant i provant coses i a l'altre on hi ha empreses del sector; i un debat constant dels empresaris amb els estudiants; m'imagino les dues places d'aparcament soterrani en ple funcionament; i que es compleix el concepte que té l'arquitecte d'aquest fòrum que genera coneixement; un espai ciutadà obert amb esdeveniments culturals i a més en un espai on hi ha vida sempre, perquè podem generar activitat nocturna; un espai on s'hi poden moure entre dues mil i tres mil persones. Espero que el meu somni sigui realitat.
-
Comentaris