Gènere de punt... i final?

Al despatx de la seva fàbrica del carrer de Floridablanca, José García, d’Izgarpunt, mostra un llistat amb tot de noms tatxats. “Teníem més de 60 clients i avui ens en queden una quinzena”, explica. La seva petita SL, que comparteix amb Ismael Izquierdo, havia contractat fins a sis treballadors, i ara només ells dos feinegen a les màquines. “És impossible tenir ningú més, perquè la feina és molt inestable, i no podem assegurar cap més sou”, es lamenta Izquierdo. No mostren ni un bri d’esperança: “Des de l’any 2005, ja abans de la famosa crisi actual, que tot va cap avall. Nosaltres seguim perquè, si tanquem, què farem?”.

Aquesta data, la del 2005, està marcada amb vermell en les agendes de molts empresaris i treballadors del gènere de punt de la nostra ciutat. L’1 de gener d’aquell any s’eliminaven totes les restriccions a la importació de productes tèxtils i de confecció davant països membres de l’Organització Mundial de Comerç, i l’entrada de material procedent sobretot de l’Orient es feia ben palesa. Ja aleshores el gènere de punt no tenia l’empenta d’anys enrera, però les dades facilitades per l’Ajuntament de Mataró demostren com de forta ha estat la davallada en els últims quatre anys: entre els primers trimestres de 2006 i de 2010, la indústria tèxtil i de la confecció registra una caiguda absoluta de 1.737 persones assalariades, 230 empreses, i 316 autònoms. “Mataró s’està morint des del punt de vista del gènere de punt, i és una llàstima, perquè si s’hagués recolzat més, teníem totes les eines per seguir funcionant”, opina Baltasar Fornells, fundador de l’empresa Celia Ruiz, centrada en el món del pijama. Als seus 63 anys, Fornells diu estar a punt de llançar la tovallola, perquè “no es paren de posar traves a les petites empreses”. Des de Géneros de Punto Lozano, S.A., el seu gerent, José Lozano, explica que va fundar l’empresa l’any 1982, “i tot sempre han estat obstacles, sobretot per part dels polítics, que es fiquen en temes que desconeixen completament”. Géneros de Punto Lozano estava ubicada els primers anys al carrer Cooperativa, i ara fa una dècada es va traslladar al polígon industrial de Mata-Rocafonda: “Ens van obligar a marxar fora de la ciutat i pagant una barbaritat pel m2 de la nau. Ho vam fer perquè no teníem altra cosa, però el més fàcil hagués estat tancar”, fa crític Javier Lozano, responsable del departament d’importació i de disseny de l’empresa. “Nosaltres encara hem anat fent, ajustant molt els preus i sense escatimar en qualitat, però no és gens fàcil”, rubrica José Lozano.

Canvi d’orientació
L’Associació d’Empresaris de Gèneres de Punt de Mataró i Comarca (ASEGEMA) té per objectiu la representació, promoció i defensa de l’empresa tèxtil del Maresme, i en formen part 80 associats. El seu vicepresident, Francisco J. Algás, creu que es poden trobar motius per a un cert optimisme: “Mataró era bàsicament centre de producció, i aquest ha estat el problema, perquè la fabricació s’ha desplaçat cap a l’Orient. Però moltes empreses que van fer el canvi per passar a centrar-se en el disseny, la distribució o la comercialització se n’han sortit i avui són referents”. I afegeix: “La situació és molt més exigent que fa deu anys. Cal tenir-ho tot molt clar, saber què fabricar, a quin mercat et dirigeixes. Cal ser molt selectiu”. En la mateixa línia s’expressa la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Alícia Romero: “La producció de poc valor afegit ja no té sentit en aquest sector, i per això el nostre gran repte passa per ser valents i posar els esforços allà on són necessaris. La llarga tradició en el sector tèxtil del nostre territori fa que tinguem un capital en forma de coneixement i saber fer que no es pot perdre. Hi ha molts exemples d’emprenedors i emprenedores amb visió de futur que han apostat per estratègies d’èxit: pel disseny, la marca, la internacionalització, la innovació tant en tecnologia com en gestió, distribució o logística”. La regidora recorda que al flamant TecnoCampus Mataró-Maresme “una de les línies d’especialització sectorial i prioritària d'acció són els smart tèxtils, és a dir, roba intel·ligent, teixits amb biotecnologia, i teixits amb fenomenologia”.

José Lozano explica que avui només una quarta part de la producció la fan a Mataró, mentre que de l’altra 75% se n’encarreguen a l’Àsia. “No em fa cap gràcia, però és l’única manera de tirar endavant”, diu. El seu fill Javier parla d’internacionalitzar més l’empresa com a element clau de futur, i ja tenen vendes al Marroc, a França, i la vista posada a Itàlia de cara a l’any vinent. “Evidentment el que la gent li interessa és que hi hagi feina, llocs de treball, i aquests està clar que han baixat. Però les empreses que es mantenen fan un producte amb més valor afegit que anys enrera, s’han posat al dia, i poden tenir camp per córrer”, pensa des d’ASEGEMA Algás.