Un gegant a Mataró adaptat per ser dut amb cadira de rodes?

Mataró, amb més d'un centenar de figures, és una de les ciutats més geganteres del país. Ja no és només que sempre que aparegui en Robafaves i la resta de Gegants de Mataró l’expectació sigui màxima o que pràcticament cada escola tingui la seva figura. També és que són ben pocs els caps de setmana sense alguna trobada o cercavila. Hi ha gegants i gegantons de tot tipus, des de nous de fa poc a alguns d’històrics. El que no hi ha, encara, és un gegant adaptat per a persones amb diversitat funcional. Aquest és un forat que ara es vol omplir.

De moment només és un prec d’ERC al proper Ple Municipal, però està per veure si serà acceptat i quin recorregut tindrà. Que hi hagi un gegant adaptat per ser dut amb cadira de rodes no és cap excentricitat ni invenció: ja són diversos els municipis que han optat per fer més inclusives les seves festes i seguicis amb una figura d’aquestes característiques,

“Per què la persona que necessita una cadira de rodes ha de tenir vetat ser portadora d’un gegant si es el seu desig? No hi ha cap requeriment tècnic que ho impedeixi. Així a alguns pobles i ciutats de Catalunya ja s’han incorporat gegants i altres figures, com el Pop de Solsona i fins i tot d’altres amb ginys que permeten també ésser duts per persones amb diversitat sensorial, com en Martí de Premià o la nova geganta que s’està fent a Tarragona sota la iniciativa “Festa per a tothom” A la nostra ciutat n’hauríem de prendre exemple i seguir treballant per tenir una ciutat on tothom sigui tingut en compte també en les celebracions festives”, exposa ERC en el prec.

El que proposa és que la creació d’una figura de la ciutat i que pugui ser utilitzada per a totes les entitats que la necessiten i que es faci una presentació d’aquesta.

Els antecedents

El primer cas d’un gegant adaptat és barceloní: l’any 1988 l’escola d’ensenyament especial Auxilia presentava la primera (i fins ara, única) parella de gegants adaptats, en Quimet i la Quimeta. Els gegantons tenien la peculiaritat que es podien col·locar a sobre de les cadires de rodes dels alumnes, que els feien ballar. Tot i l’interès del projecte, les figures només van sortir un parell d’anys.

No seria fins el 2010 que un nen de Castellcir va fer-se fer un gegantó adaptat a la seva cadira de rodes. Això va despertar l’interès pel tema i a Premià de Mar hi van adaptar un gegant: en Martí. La particularitat d’aquesta figura és que, a més de la cadira de rodes, incorpora uns indicadors lluminosos i un sistema de megafonia a l’interior, per a persones amb discapacitat visual i auditiva.