Fusta i xips

Des que a mitjans de la dècada dels 80 del segle passat es van popularitzar els jocs d’ordinador, les noves tecnologies cada vegada han pres més pastís del mercat de Reis retallant-ne a les joguines de tota la vida i arribant a un públic molt ampli. Hi ha llars en què les consoles hi entren sense problema, però alguns pares prefereixen els jocs de fusta almenys fins que els fills arribin als dos dígits.   

Sílvia Olvera diu sentir-se a vegades la “rara” quan parla amb altres pares. Ella és mare de tres nenes, la Laia, la Bruna i la Vinyet, que tenen 7, 3 i 2 anys. El motiu és que ni Reis d’Orient ni aniversaris han portat mai encara a casa consoles o jocs electrònics. “Penso que són massa petites i no ens agrada que cremin etapes, ja tindran temps. També hi ha una qüestió física, no volem que estiguin molt quietes perquè a l’escola ja hi passen moltes hores, assegudes, i allí ja estan en contacte amb l’ordinador. Per això preferim les joguines que es poden considerar tradicionals, de tota la vida, i tenim per tota la casa ple de caixes amb joguines”, diu Olvera. “Els jocs tecnològics no són dolents per sí mateixos, estimulen la concentració i la imaginació, però cal vigilar que els infants no estiguin hores i hores amb el mateix joc, que facin de tot”, assenyala Consol Balagué, psicòloga infantil, juvenil i d’adults d’Anapsique.

“Nosaltres som a vegades els primers sorpresos que vinguin pares demanant jocs per als seus fills de 3 anys, però així està indicat a les capses i per tant no hi ha d’haver cap perill”, explica Dani Garriga, de la botiga de videojocs Garriga 3, al carrer de Cuba, mentre recorda com han arribat a evolucionar aquestes tecnologies i manifesta que el ventall de persones que avui hi juguen és molt ampli. “Hi ha gent que va començar a l’adolescència i ara tenen vint anys més i hi segueixen jugant. D’altres van recuperar aquesta diversió després d’un temps de no tenir-la i potser per això ara el què està de moda és la reedició de clàssics, als que se’ls ha millorat els gràfics i el so”, diu Garriga. I és que algunes de les noves tecnologies ja no són tan noves i també en aquest camp hi comença a haver jocs que s’anomenen “clàssics”, mentre que per exemple els simuladors d’esports no han deixat mai d’estar de moda. Les filles de Toti Brullet se’n miren alguns aquesta tarda a la botiga. Són la Jana, l’Abril i la Martina i tenen 9, 7 i 3 anys, i Brullet explica que fa temps que juguen amb la Nintendo, i l’any passat els Reis van portar la Nintendo XL. “M’avorreixo amb les Nintendo petites”, diu la Jana. “Al principi ens feia una mica d’angúnia, això de les consoles, per si s’hi enganxaven massa, però després d’uns primers dies, veus que elles mateixes se’n cansen i canvien de joc”, explica Toti Brullet, que reconeix que als pares els van bé aquest tipus d’aparells perquè, com la televisió, “en moments donats les nenes estan allà tranquil•les, sense molestar gaire”.

Cuines i bitlles  
Hi ha joguines, però, que sembla que no moriran mai, i de segur que aquest any els Reis d’Orient també en portaran a un munt de llars. Montserrat Puigferrat fa 45 anys que es dedica al món de la joguina i és la responsable de la botiga La Bitlla, al carrer del Torrent. “Els Reis que vénen a buscar aquí les joguines ja saben que difícilment hi trobaran les que surten als anuncis de televisió”, diu amb un punt d’orgull Puigferrat. Sílvia Olvera hi porta avui les seves filles, que xalen de valent amb les bicicletes de fusta, les cuines, els supermercats, les bitlles, els putxinel•lis o els cavallets de diferents mides. “Les vendes es van mantenint cada any, a vegades, no saps per què, un Nadal pugen unes joguines i baixen unes altres. El que sí és veritat és que ara els nens es fan grans més aviat que abans, i amb 8 anys ja els veus amb les maquinetes, i per tant aquest tipus de joguina que venem tenen una mica menys de recorregut”, considera Montserrat Puigferrat, i ho confirma la psicòloga: “Els nostres infants porten un desenvolupament vertiginós, normalment provocat pels mateixos pares, i potser no cal córrer tant”. Consol Balagué també recomana que, almenys una estona, els pares juguin amb els fills, sense que aquests arribin a “tiranitzar-los”: “Se’ls ha de deixar espais perquè juguin sols, que desenvolupin la imaginació, que se’n surtin amb els jocs sense ajudar-los; i al mateix temps han de notar l’afecte dels pares, saber que els tenen al costat”, recomana la psicòloga. I de segur que per als pares també els va bé, de jugar una estona, o almenys això va deixar escrit el poeta xilè Pablo Neruda: “El nen que no juga no és nen, però l’home que no juga va perdre per sempre el nen que vivia en ell i que li farà molta falta”.