La Fundació Iluro transforma l’Ateneu en un Centre Cultural

Al nom d’Ateneu a partir d’ara se li afegeixen dos cognoms. La Fundació Iluro ha endreçat i remodelat el seu espai a La Riera de Mataró i a partir d’ara cal referir-s’hi com Ateneu Centre Cultural. Un equipament ambiciós, amb quatre plantes amb usos diferents i fixes per cadascuna d’elles: arxiu, exposicions, actes i social-comunitari. Després de mesos de projecte, estratègia i obres, el nou Ateneu Centre Cultural ja és una realitat. I comença la gran aposta de la Fundació per concentrar activitat i convertir l’espai en accessible a més gent i sostenible econòmicament.

En què consisteix el pas de l’Ateneu a seques al nou Ateneu Centre Cultural? Tots els metres quadrats del vast equipament a la cantonada dels carrers de Bonaire i La Riera es reordenen amb una proposta que des de la Fundació qualifiquen de “innovadora, compromesa i singular”. El nou equipament separa les seves quatre plantes amb els seus usos ben definits. La planta -1 és per l’arxiu dels fons artístic, d’imatges, bibliogràfic històric i local. La millor col·lecció local s’hi diposita en condicions òptimes de conservació per facilitar, a més, la feina d’inventariar, catalogar i digitalitzar que fa contínuament la Iluro. 

Concentrar l’espai expositiu

La planta 0, a peu de carrer, seguirà sent el gran espai expositiu de la ciutat. En set anys i 101 exposicions han passat per l’Ateneu més de 341.000 persones. És la planta, segurament, amb menys novetats i seguirà sent fidel a la seva programació. La Fundació defensa que “abans teníem tres plantes que no s’aprofitaven del tot i ara tenim una que concentra tot l’espai expositiu”, segons la patrona Isabel Llaquet que assegura que “cal tenir present que aquest Centre Cultural no és una sala d’exposicions ni una galeria privada, hem estudiat quina demanda hi havia i aquesta planta aprofitada al 100% ho pot assumir perfectament”. Qui trobi a faltar metres quadrats per exposicions, que miri a altres espais de la ciutat. “Potser caldria promocionar-los més, perquè n’hi ha”, assegura un altre patró, Antoni Blanch. 

La planta d’exposicions seguirà acollint les diferents mostres que feia i des de la Fundació, a més, se seguirà exposant per mostrar el fons propi. La interrelació amb altres actors artístics com podria ser la mateixa Col·lecció Bassat (el publicista ha assessorat en diferents aspectes la Fundació) és un altre dels objectius que es marca artísticament l’entitat. 

La planta dels actes i la de les persones

La remodelació més important de l’Ateneu Centre Cultural arriba pujant les escales (o bé agafant l’ascensor, és clar). La planta 1 esdevé de forma fixa la gran sala d’actes i activitats de la ciutat, un espai diàfan i polivalent que amb un aforament màxim de 200 persones assegudes i diverses disposicions ha de servir per conferències, teatre, dansa, passarel·la o altres actes. Un espai anomenat ‘Escena i pensament’ llogable a disposició de la ciutat i on també hi haurà programació pròpia.

El pis de dalt és el més canviat i permet que també guanyi espai i visibilitat una de les vessants menys conegudes de l’acció de la Fundació Iluro. És la planta ‘Persones’ en les que hi ha espais per a les accions de comunitat i voluntariat pròpies i, altra vegada, espais llogables per a terceres persones, empreses o entitats. Sales de diferents capacitats plenament equipades, espais informàtics i un punt de consulta dels fons especials, entre d’altres, conformen una mena de ‘coworking’ sociocultural.

“És un espai obert a activitats de voluntariat, sempre a través de terceres entitats que ens permeten tenir impacte social sense tenir la capacitat d’ajudar que tenia l’anterior entitat. Són per exemple clubs de lectura de col·lectius de risc que hem anat posant en funcionament i que actualment són nou però poden ser altres iniciatives similars”, defineix Marta Ibarz, la gerent de la Fundació.

Una jornada de portes obertes dimecres va suposar l’inici d’una nova etapa en la que la Fundació concentra activitat a la Riera. L’espai de darrera l’Ajuntament serà l’any que ve la nova biblioteca pública i l’espai superior de l’antiga seu de Laietana i tot l’equipament del carrer de Santa Teresa (sala d’actes i sala d’exposicions) restaran tancats i barrats. I a l’espera..

Objectiu: la sostenibilitat econòmica

Conseqüent amb la important transformació d’aquest Ateneu Centre Cultural hi ha l’objectiu que la Fundació situa sobre els seus espais: fer-los accessibles, sí, però també sostenibles. “La nostra estratègia és que aquest centre pugui ser sostenible mitjançant el lloguer dels diferents espais”, explica Ibarz. El lloguer d’immobles en prioritat, l’explotació de l’Espai Laru (amb un programa propi d’esport inclusiu) o el lloguer d’espais de l’edifici de la plaça de l’Ajuntament són altres fonts de finançament de la Fundació, que també manté el triple ús expositiu, d’activitats i gastronòmic de la Casa Coll i Regàs.

De la sostenibilitat econòmica de cada espai explotat per aquesta Fundació Especial en dependrà l’avenç de tasques que el nou Ateneu Cultural ha de facilitar com la digitalització dels fons o la definició d’altres propietats que té.