Francesc Torralba aposta per viure 'pensant en els altres'

“Aquella nena que pica al vidre del cotxe demanant diners i un no s’atreveix ni a mirar per no respondre a la seva crida”. El catedràtic Francesc Torralba va exemplificar d’aquesta manera la falta d’ètica en bona part de la societat actual. El professor de la Universitat Ramon Llull va parlar dimarts passat, dia 6, sobre la dignitat i l’ètica en una conferència titulada ‘Viure dignament. El deure de respondre’ dins els actes de commemoració del 40è aniversari de Càritas Interparroquial de Mataró. Torralba va assegurar que “ètica és respondre, no passar de llarg”, com en l’exemple de la nena. Pel catedràtic, cal “educar això per fer molt més del que fem”. El teòleg creu que una vida digna “supera el jo i la preocupació per ells mateixos: el cos, els llavis, tenir una segona residència a Torrevella... una vida així és pobre, ridícul”.

Malgrat això, Torralba no va generalitzar aquesta actitud a tota la societat, que va definir com “una abstracció on hi ha diversos col·lectius més sensibles que altres”. “Jo tinc alumnes que passen de tot i només pensen en drogar-se i copular mentre amics seus inverteixen el seu temps en favor de la vida dels altres”, va etzibar, posant com exemple l’ajuda a avis, dones, discapacitats, entre d’altres. Torralba va definir la dignitat en les persones com una qualitat pròpia que consisteix en no comprar, no vendre, no ser un objecte. El teòleg va definir la vida digne com les “condicions mínimes que permeten desenvolupar correctament la vida”. L’alimentació, l’habitatge o l’aigua són necessaris per tenir una vida digne, però no suficients: “La qualitat de les relacions és imprescindible, ja que no serveix de res tenir la nevera plena si el teu marit t’apallissa i et maltracta”.

L’altre eix per tenir una vida digne i que també va assenyalar el catedràtic és la de tenir un projecte. “Viure per alguna cosa; es pot tenir el plat a taula però no tenir una vida amb sentit”, explica Torralba, qui recorda que la dignitat té a veure amb les motivacions i el sentit de la vida: “Sense això, algú pot obrir un dia la finestra i acabar amb tot perquè està fastiguejat de viure”.