Francesc Teixidó: una carrera de fons

‘De què parlo quan parlo de córrer’ és el títol d’un dels darrers llibres de Haruki Murakami. Entre moltes altres coses, el popular autor japonès hi relata la sensació de benestar emocional que li produeix córrer sol cada dia, immers en el seu propi silenci. En termes similars s’expressa Francesc Teixidó, candidat d’ERC a les eleccions municipals, quan parla d’una de les seves grans aficions. “És un sacrifici, sí, però també t’aporta moltes recompenses”, assegura. Més enllà d’aconseguir un bon estat de forma, Teixidó (Mataró, 1963) destaca que córrer ensenya a “gestionar l’esforç i el patiment, elements que formen part de la vida i que són necessaris per poder arribar a complir amb els teus objectius”. Aquest sofriment es compensa amb “l’absoluta felicitat” que se sent, segons el regidor republicà, quan es creua la meta o quan s’aconsegueix rebaixar els temps en l’entrenament. Autèntic afany de superació.

És diumenge ben d’hora, i Teixidó s’encamina cap al Circuit de Montmeló per participar a la cursa atlètica solidària “Corre per l’esclerosi múltiple”.“Aquests dies, amb tota la preparació de la campanya i les llistes, pràcticament no m’he pogut entrenar”, explica, preocupat per si podrà afrontar amb garanties les dues voltes corrent al Circuit, que conformen una cursa de 10 kilòmetres. La campanya electoral també és una carrera de fons, que reclama un bon entrenament previ. “La feina no es limita a aquests quinze dies, sinó que recull els fruits dels últims quatre anys”. És hora de visualitzar el treball dut a terme per ERC en el govern tripartit municipal durant aquesta legislatura. “Crec que hem portat prou bé els àmbits que ens han tocat –Habitatge i Cultura- però potser ens hem centrat molt en la gestió i massa poc en comunicar els resultats d’aquest treball”. Tampoc ajuda, en aquest sentit, haver exercit de soci minoritari de l’executiu, paper en què la veu pròpia sol quedar dissolta. “Però en un pacte de govern les coses bones i dolentes que en resulten acaben sent mèrit o demèrit de tots”. Teixidó lamenta que en aquesta legislatura que ara s’acaba, “els partits grans han abusat del tacticisme i del curt termini en temes com l’arribada del Corte Inglés o la polèmica dels prostíbuls, i això ha fet que Mataró se’n ressentís”.

Els eixos electorals d’ERC, tal i com els llista el propi candidat, són senzills i clars: “accelerar l’arribada del Corte Inglés, atreure empreses a la ciutat, reduir la taxa d’atur i ser generós amb tota la gent que ho està passant malament”. A aquests objectius s’hi afegeix la voluntat de contribuir a la lluita per la independència de Catalunya des de l’àmbit municipal. “Som independentistes i alhora uns gestors fiables i preparats, una dicotomia que en el passat ERC no sempre complia”, explica Teixidó. Els republicans volen superar la barrera actual de dos regidors, i per aconseguir-ho han de dirigir-se “a un electorat més ampli, que veu la independència com una idea cada cop més justificada, però que alhora vol dipositar el seu vot en persones de garanties”. Tornant als símils amb l’atletisme, la lluita per la independència no pot ser un esprint, sinó una cursa de llarga distància. “Hem d’anar més enllà d’aixecar la bandera cent vegades al dia i demostrar que busquem el bé comú, que es pot confiar en nosaltres i que no som sectaris ni partidistes”. En aquest sentit, l’aposta estratègica d’ERC és l’aliança amb Reagrupament i la plataforma ciutadana Junts Decidim, de cara a donar una imatge més unitària del moviment independentista a nivell local i evitar la dispersió de vots. Hi juga en contra que Solidaritat finalment no s’ha sumat a la coalició i, com la CUP, presenta la seva pròpia candidatura.

Davant d’unes eleccions municipals “més obertes i incertes que mai”, Teixidó s’estalvia fer previsions i auguris de futurs pactes. En aquest mar de dubtes electorals, ERC juga la carta de repetir cap de llista, un fet inèdit fins ara en una formació que a Mataró li ha costat Déu i ajuda aconseguir representació municipal. Enginyer agrònom i màster en Economia i Direcció d’Empreses per l’IESE, Teixidó era un autèntic novell en el món de la política quan es va presentar com a candidat als anteriors comicis. Aquests quatre anys com a regidor li han semblat “extremadament interessants” i l’han impulsat a intentar repetir l’experiència, malgrat que considera que “tal i com està avui en dia la política, anar en una llista és gairebé una heroïcitat”. Lamenta que la “demagògia” hagi convertit l’exercici de la política en “una feina mal vista i molt poc agraïda”. “Moltes persones vàlides acaben no volent saber res d’aquesta activitat perquè temen que hi perdran calés, els diran de tot i el seu prestigi professional en quedarà ressentit”.

Arrenca la cursa per l’esclerosi múltiple. Són les 10 del matí però el sol cau inclement sobre els milers de corredors que omplen l’asfalt del Circuit de Catalunya. Els diferents trams de pujada pronunciada del recorregut, que no s’albiren pas seguint les peripècies de Fernando Alonso o Dani Pedrosa per televisió, fan estralls entre molts participants. Prop de 53 minuts més tard, Francesc Teixidó creua la meta amb la cara desencaixada, però satisfet amb el seu rendiment i amb el temps aconseguit. “En una cursa, l’únic que no et pots permetre és la retirada”, proclama amb irònica pompositat, combatent la respiració entretallada i amb la mirada fixa en la paradeta de begudes energètiques.