Forces d'esquerres, sindicats, mestres i pares i mares units per l'educació

El panorama educatiu a Mataró per als propers cursos arriba convuls. Les previsions demogràfiques apunten que, ja de cara al 2016-2017, caldrà un augment de places d’ESO i una reducció de les de primària, cosa que pot comportar obertures i tancaments de línies a diversos centres. Però amb les jornades de portes obertes de les escoles i instituts mataronins a tocar, encara no hi ha cap document oficial que detalli quina serà l’oferta de cadascun d’ells. L’Ajuntament i Serveis Territorials de la Generalitat es reuneixen finalment aquest dimecres per tractar la qüestió, però tot apunta que la proposta municipal de no tancar grups a primària i de crear instituts-escola per fer front a l’augment a secundària quedarà en paper mullat. 

Els conflictes venen de lluny, amb episodis com el tancament de línies al Coromines, la polèmica de l’AMPA del Camí del Mig o el trasllat forçós dels alumnes de l’Angeleta Ferrer. Mesures molt contestades per la comunitat educativa, que poc a poc s’ha anat organitzant per fer pressió conjunta. L’últim pas en aquest camí és la creació de la Plataforma en Defensa de l’Educació a Mataró. Es tracta d’un grup d’interès –una nova forma jurídica-  integrat per representants de partits polítics –ERC, VOLEM, la CUP i ICV-EUiA-, els sindicats CCOO, CGT i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, el Moviment Educatiu del Maresme i col·lectius de pares i mares. “Volem defensar de forma coordinada la qualitat de l’oferta educativa a la ciutat”, resolen Joanna d'Arc Bermúdez i Virgina Juárez, membres de la Plataforma. Aquesta conjunció inèdita de partits, sindicats, mestres i mares i pares és significativa de l’estat actual de la qüestió.

Sense instituts-escola
“Els instituts-escola no es faran” expliquen des de la Plataforma. Malgrat que no hi ha una resposta oficial, saben que des de Serveis Territorials s’hi neguen, argumentant que no hi ha un marc legal que ho permeti. La solució de la Generalitat per fer front a l’augment demogràfic del curs vinent serà molt més prosaica: afegir una línia de 1r d’ESO als quatre instituts que actualment en tenen tres: Satorras, Thos i Codina, Laia l’Arquera i Puig i Cadafalch. Si en fa falta alguna més, s’oferirà als concertats, Valldemia i Salesians. La plataforma s’hi mostra contrària perquè s’està “massificant els centres”.

Tampoc els convencia gaire la proposta d’Institut-escola que feia el govern, ja que ho consideraven un ‘pegat’. “Com a projecte educatiu ben plantejat ens semblaria bé, però si parlem d’aprofitar que queden aules de primària buides per posar-hi bunyols de secundària, no”, resolen molt gràficament. La seva proposta, que de fet també era la de l’Ajuntament, passava per la construcció d’un nou institut al solar ja reservat a la ronda Rafael Estrany, però la Generalitat n’ha fet cas omís. Des de la Plataforma creuen que de cara al curs vinent s’hi podrien instal·lar barracons –“estan molt estigmatitzats però avui n’hi ha de molt dignes, fins i tot millors que l’estat d’algunes escoles que tenim”, destaquen- com a mesura transitòria que permetrien fer pressió de cara a la construcció futura de l’institut. Però de moment tot apunta que el solar de Rocafonda seguirà erm.

Tancament de línies a primària
Pel que fa a la situació de la primària, sembla que la solució proposada per Serveis Territorials serà també contrària a la que defensa l’Ajuntament i la Plataforma. Aquests reclamaven mantenir totes les línies i aprofitar per reduir les ràtios de les mateixes (es calcula que es perdran uns 140 alumnes respecte al curs actual, així que amb les 57 línies de P3 actuals es podria reduir dos alumnes per línia). La Generalitat aposta per treure línies, com a mínim tres. De nou sense que encara hagi quedat acreditat oficialment -a l'espera de la reunió d'aquest dimecres- sembla que els centres afectats seran Cirera, Rocafonda i Tomás Viñas. D'altra banda, caldrà una nova línia de 1r de Primària, i el Consell Escolar ha demanat que es creï al Corominas, vacant després de la polèmica eliminació de línies de l'escola. Però, segons la Plataforma, Serveis Territorials s'hi nega. 

Des de la Plataforma no comprenen de cap manera aquesta aposta. “La reducció de ràtios no la plantegem perquè sí, qualsevol mestre et dirà que amb menys alumnes a l’aula la qualitat de l’educació millora”, asseguren. Les seves portaveus recorden que en les proves de competències bàsiques de 6è de primària Mataró no destaca precisament pels seus bons resultats respecte a la mitjana catalana, així que encara més raons per intentar donar un gir a la situació. “Només pensen en els números, en estalviar-se diners, però estem parlant del futur, dels ciments de la nostra societat”, conclouen.