Fontana diu que la Guerra de Successió va ser una pugna pel model d’estat

L'historiador Josep Fontana va negar la tesi d'alguns historiadors que defensen que la Guerra de Successió (1700-1714) va ser una lluita entre el vell ordre caduc medieval i la modernitat borbònica per afirmar que va ser un “conflicte que tenia una dimensió essencialment política”. Per l'historiador, la guerra en què Catalunya va perdre les seves llibertats “ té a veure bastant amb el model d'estat que es volia construir”. En aquest sentit, els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria optaven per una Espanya de caire confederal on es respectessin les llibertats col·lectives i aquest era un terreny on “Felip V no estava disposat a cedir”.

En un Saló de Sessions ple de gom a gom, Fontana va pronunciar la conferència Significat històric de l'11 de setembre, l'acte institucional de la Diada a Mataró. L'historiador, recentment guardonat amb el Premi Nacional de Cultura, va considerar la Guerra de Successió com un conflicte “amb causes molt complexes”. Però Fontana fins i tot va posar en dubte la preeminença de la pugna dinàstica entre l'arxiduc Carles i Felip de Borbó descobrint que una part important dels catalans fa “plantejaments republicans” després de la signatura del Tractat d'Utrecht, en què les potències internacionals van demostrar, segons ell, “una absoluta indiferència pel destí dels catalans”. Així, per exemple, un text datat a Vilafranca el 1714 defensa que “la nació la representen les Corts totes soles”.

Per Fontana, els “vençuts” el 1714 tenien “una concepció molt més moderna de l'Estat que no pas els borbons”. L'autor de La quiebra de la monarquía absoluta (1814-1820) va recordar que els partidaris de Carles d'Àustria lluitaven per la llibertat de tots els espanyols “i tenien raó”, ja que va afirmar que “cada vegada que hi ha hagut una minva dels drets i llibertats dels catalans, han estat els drets de tots els espanyols els que han retrocedit”. Fontana, que ha estat deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives, va negar que el desenvolupament de Catalunya durant el segle XVIII fos gràcies a la política dels Borbons i creu que “mancats de dirigents polítics propis, va ser la societat civil la que va agafar el protagonsme”, una característica que va continuar durant els següents dos segles.

Aprendre de la Guerra de Successió
Per Fontana, els catalans d'avui en dia han d'“aprendre” de la Guerra de Successió “la capacitat d'actuar col·lectivament”. L'historiador va posar les vagues durant el franquisme, la manifestació de l'11 de setembre de 1977 i les protestes contra la guerra d'Iraq com a exemples de mobilitzacions de la societat catalana que han funcionat. Aquests exemples, al seu parer, s'han de tenir molt presents en cas que el Tribunal Constitucional modifiqui o anul·li l'Estatut, un fet que evidenciaria el “feble estat de la democràcia on vivim”. És per això que Fontana va animar els presents a “fer via endavant com fa 300 anys”.

Com a cloenda de l'acte, l'alcalde, Joan Antoni Baron, va anunciar que posarà a debat a una propera Junta de Portaveus la possibilitat de construir un nou monument dedicat a Rafael Casanova que substitueixi l'actual monòlit que hi ha prop de l'avinguda Puig i Cadafalch.