Flavià Superstar

Suposo que sempre és més o menys el mateix, però la primera vegada impressiona. No havia assistit mai a un míting central de campanya. I ahir em vaig trobar amb un Palau Sant Jordi convertit en un fenomenal plató de cine. L'exhibició de mitjans era obscena: pantalles gegants de plasma, una càmera grua, un escenari en quatre blocs envoltat de 80.000 clavells, 80.000 watts de so i 200.000 de llum. Vaig preguntar al responsable de coordinar l'escenografia per què el terra era de sorra premsada. Resulta que la pista estava preparada per una competició de motocròs. La feina que havien tingut per allisar el terreny! Treballaven en el muntatge des del dia abans, a primera hora. Tota la posada en escena pels minuts televisius d'en Maragall.

L'escaleta del xou estava programada al segon. I jo, que sóc patidor de mena, ja veia que se n'anaven de temps. A les 20 hores, 2 minuts i 5 segons -que ja té tela!- havia d'entrar en escena en Zapatero. Es tractava que sortís en directe per l'Informatiu Vespre de La 2. Doncs bé: tot just aleshores intervenia l'actor Carles Flavià. (Sí, el mateix que a les municipals de Barcelona va donar suport a l'Imma Mayol.) El que ignoro és si el van punxar quan deia allò de: "Enchufan la tele ahora, ¿no?". Algú l'havia avisat que havia d'anar per feina, però ell es trobava bé a l'escenari. Total, que es va convertir en el protagonista de la pantalla.

A tot això, en Zapatero mantenia un somriure de plàstic. Estava inquiet per intervenir, se li escapava l'avió de tornada. I al final va ser ell qui va sortir en directe per TV3, en lloc d'en Maragall. Per cert, és més sonso del que em pensava. Vestit de gris, amb mig coll de la camisa per fora, i un discurs previsible. Mira l'Ibarra, en canvi. Aquest sí que té sortides!

El Maragall, amb tot el Sant Jordi per ell, es va quedar sense TN. És més: alguns jubilats començaven a desfilar. Era l'hora d'agafar l'autocar cap a casa.