"Físicament no he notat molta diferència, al final Siria també és un país mediterrani"

Mazen Khoury és d’una zona del centre de Síria, molt a prop del Líban. Allà va estudiar la carrera d’odontologia i l’any 1993, amb 24 anys, va decidir venir a Catalunya amb la finalitat d’especialitzar-se en els seus estudis. El seu tiet va ser qui el va ajudar a instal·lar-s’hi a Mataró. Va fer dos màsters a Barcelona, de Materials Dentals i de Pròtesis Dental, i va seguir formant-se durant 7 anys en clíniques particulars de prestigi. “A Barcelona hi ha un nivell d’odontologia molt elevat, és un camp on els materials són cars i països com Síria no poden arribar molt alt perquè tenen moltes limitacions”, lamenta. Acabats els estudis, va formar part de la clínica Teknon i va ser professor a la Universitat de Barcelona. Finalment, va decidir apostar per l’emprenedora i crear la seva pròpia clínica dental, Dr. Khoury, nascuda fa 9 anys a l’Avinguda Jaume Recoder de Mataró. “Sempre havia pensat muntar una consulta pel meu compte, per tenir la llibertat, fer el meu diagnòstic i els tractaments que em convencen”, explica, i afegeix que “l’experiència a Mataró és molt positiva i m’agrada treballar aquí però és cert que és una ciutat on costa muntar quelcom”. Actualment està casat amb una dona holandesa que va conèixer a Pineda de Mar i tenen dos fills.

Et va costar adaptar-te?

Tu vens a un lloc que és millor, més avançat en tots els aspectes (socialment, científicament...) i fas un salt cap endavant. L’adaptació, llavors, és molt fàcil. La part més dura és la família, que la deixes allà. Normalment els nois que venen per a estudiar ho fan amb 18 anys, jo vaig venir als 24 quan ja tenia les meves amistats, la meva vida i personalitat formades. Aquesta ruptura és molt dura perquè deixes moltes coses enrere. Però mai he tingut cap problema més enllà d’això, la gent al final et torna el que dónes.

Què et va sorprendre?

Venia d’una zona anomenada Valle de los cristianos, formada per pobles cristians on el 70% de la població viu fora, a Europa o als Estats Units. Per tant, tenia molt contacte i moltíssima informació de tot abans de venir. És per això que no em va xocar pràcticament res, ni de cultura, ni de tipus de menjar, ni la manera de saludar, ni la forma de ser de la gent. A més, sempre havia llegit molta literatura d’aquí, des de Cervantes a Machado.

Quines diferències notes respecte a la vida allà?

Físicament no he notat molta diferència. Al final Síria és un país mediterrani i l’elaboració de la gastronomia canvia lleugerament però acabem menjant el mateix. La gran diferència és que Europa en general ha aconseguit és el fet d’homogeneïtzar la societat. Tu vas a un poble del Pirineu o vas a Barcelona i veus que la gent té els mateixos conceptes culturals, mengen igual, vesteixen igual, pensen igual, accepten i rebutgen les mateixes coses... Pot variar una mica l’accent, però res més. Allà és molt diferent. Vas d’un poble a un altre que està a 10 km  i sembla que hagis canviat de país, hi ha diferències abismals.

Quina visió tenies des de fora?

El que m’havien dit dels catalans és cert. Són gent amb la qual costa fer amistat i has de guanyar-te-la però, una vegada la tens, és per sempre. De fet, tot l’entorn on em moc són gent d’aquí i els meus amics són catalans. Trobo que són gent treballadora, seriosa i que pots comptar amb ells.

Què trobes a faltar de Síria?

Fins a l’inici del conflicte anava molt sovint però des del 2011 no he tornat i no sé quan podré fer-ho. He perdut la casa i la gran biblioteca del meu pare a causa d’un míssil. Això m’ha afectat molt. La qualitat de vida humana a nivell familiar és molt elevada allà, i sobretot a la meva família. Això ho trobo a faltar, a més dels meus records, el poble, el riu o la manera de fer els sopars, que es poden allargar 4 hores amb música en directe. Quan recordo aquestes petites coses encara se m’escapa un somriure.

Què t’agrada de Mataró? I què milloraries?

Per a mi Mataró és un dels llocs més luxosos per a viure en aquesta zona. Té caràcter de ciutat i de poble i és molt difícil mantenir aquestes dues coses. Sobretot m’encanta tot el casc antic. Com a part negativa, crec que falten més pàrquings i sobretot millorar l’horari i apostar per la jornada intensiva. Tenim gastronomia, un clima envejable, platja, muntanya... però, si treballes del matí a la nit, t’estan prohibint gaudir d’aquest luxe i de la teva família.

Et veus a Mataró en un futur?

Sí. Tot i que segueixo sent de Síria, ja em sento català i mataroní. Estic molt bé aquí i, quan t’acostumes a un sistema social més avançat, ja costa tornar a l’altre. Amb els anys, el país deixa de ser un país d’acollida per a convertir-se en un altre país teu. Ja m’identifico com un més d’aquí i la sensació d’immigrant ja no la tinc. Quan viatjo i des de l’avió veig els carrers de Barcelona, respiro tranquil i tinc la sensació d’estar a casa.