Festa global en un món local

«És una festa que esperem tot l'any i que fem amb molta il·lusió i implicació de tots els veïns». Pere Vilaseca es mostra impacient perquè arribi el 16 de de setembre, dia en què arrencarà la festa del carrer Amàlia i que ja comencen a preparar des d'uns mesos abans. «Agrada molt tenir contactes diferents amb els veïns de sempre, els quals a vegades només saludes de tant en tant», afegeix.

Les festes de carrer tenen durant l'època estiuenca un temps propici per realitzar-se i per això en aquestes dates proliferen per tot Mataró. La capital del Maresme disposa aquest any de deu festes de carrer censades, a més d'altres celebracions similars dutes a terme de forma espontània o per associacions de veïns no oficials. «Celebrar la festa ens alegra molt ja que ens mostrem com a veïns emprenedors», explica Marc de San Pedro, des del carrer Prat de la Riba, la festa del qual compta amb una llarga tradició al darrere. Les festes de carrer acostumen a durar com a màxim tres dies i basen les seves activitats en la participació de tots els veïns i veïnes, els quals s'impliquen durant mesos en la seva preparació. Tal com explica el president de l'Associació Cultural i Recreativa del carrer Sant Ramon, Josep Lluís Gallemí, els jocs per a la mainada no poden faltar mai: «S'ha d'intentar mirar pels més petits per assegurar el futur de la festa». És precisament aquest debat de tradició o modernitat, globalitat o localitat, en el qual les festes de carrer es veuen exposades i que afronten amb gran sentit de la realitat.

Futur garantit
«Potser cada any hi ha més problemes perquè tot és més car, però la festa seguirà», afirma Gallemí. Des del carrer Amàlia, Pere Vilaseca tanca el debat: «Que cada vegada hi hagi festes amb més concentració de gent no té res a veure amb les festes locals». Malgrat tot, la recança que en un futur la festa del carrer no trobi impulsors –ni desig d'impulsar-la– mou els organitzadors a oferir alternatives per a tots els gustos i públics, amb originalitat i intentant crear un vincle amb el carrer. «Quan vénen veïns nous intentem implicar-los de seguida perquè se sentin a gust», comenta San Pedro.

El panorama de les festes de carrer mataronines, però, no és homogeni. Segons explica Frederic Comte, auxiliar de festes del Patronat Municipal de Cultura, que col·labora amb els organitzadors en la preparació de les festes, hi ha una doble realitat: «Existeixen aquells carrers amb festes consolidades i aquells on pateixen alts i baixos o s'acaben d'iniciar». La pervivència d'aquest tipus de festes en els anys ha despertat la curiositat dels estudiosos. «Són festes lligades al món mariner i de zones històriques, amb llarga trajectòria. Les celebracions fan que el lligam amb els veïns es creï, per aquest motiu és un fenomen que les noves unitats territorials censuren sovint. Els valors que ens empenyen a nivell global no fan perillar les festes de carrer», diu el sociòleg, Jordi Merino.

Sigui com sigui, la pregunta de si la festa local té futur en un món globalitzat no inquieta ni organitzadors ni participants. Una vegada més, les ganes de divertir-se i passar-s'ho bé, passen per davant d'altres raons.