Capgròs
En Toni Pous, a qui dec el privilegi d’haver pogut exercir el càrrec durant aquests anys, em va convidar a formar part de la Junta d’Òmnium Maresme i des d’aquell moment la meva vida ha estat determinada pel meu compromís amb l'entitat. Els set anys de dedicació al càrrec de president territorial han sigut els més intensos i apassionants de la meva vida de participació associativa. I ara ha arribat l'hora d'altres mirades i de nous reptes. Les entitats i els col.lectius de l'activisme social i cultural necessiten canvis i sacsejades per no adormir-se i els càrrecs no són eterns i és bo i sa saber dir prou.
Aquests anys al capdavant de la seu territorial d'Òmnium Maresme han sigut anys d'aprenentatges i coneixences en els que el compromís amb l'entitat ha passat per davant de moltíssimes petites coses. A canvi de petites renúncies he tingut el privilegi de conèixer un munt de persones que m'han fet créixer i que he acabat estimant.
Les moltíssimes persones compromeses en el dia a dia d’Òmnium, on sempre diem que formem una família on conviuen sensibilitats polítiques i interessos diversos units en el compromís amb aquesta entitat en la que sempre m'hi he sentit lliure i respectat.
I les moltes persones properes o allunyades políticament, que sempre he respectat des la proximitat o la distància compartint amb elles idees, converses i projectes. Algunes ens hem acompanyat en moments de dubtes i contradiccions, sabent estar aprop en moments en els que moltes altres s'allunyaven.
En Miguel Guillen, em va dir, fa uns anys, que molts catalans vivien el procés com una agressió i això va provocar un canvi en la meva manera de veure la lluita per la independència, perquè jo no estic disposat a agredir a ningú. I mai podré agrair-li prou el fet d'haver-me remogut per dins com ho van fer les seves paraules.
L'estiu i la tardor de l'any 2017 van ser mesos d'una intensitat inimaginable, i la màgia d'aquells moments va fer possible el treball coordinat dels diferents espais de l'activisme independentista. I la idea bàsica que ens unia, l'exercici de la democràcia en un referèndum, ens va permetre anar més enllà del pinyol dels qui volíem aquell u d'octubre per votar SI i implicar amb humilitat a molts dels que sabíem que el volien per votar NO.
Recordo llargues converses amb demòcrates de soca-rel on ens preparàvem per organitzar i defensar els espais de votació perquè sabíem que allò anava de democràcia, que allò havia d'interpel.lar als del Si i als del No. I segurament aquest és l’aprenentatge més gran de l'u d'octubre de 2017.
Algunes veus (poques) m'han definit com un independentista tou. Doncs bé, tot i que “estic independentista” (com alguns diuen) i ho seguiré estant mentre no assolim la República, confesso que les meves contradiccions superen les meves certeses i que les he volgut fer públiques sempre que he pogut, perquè tinc el cor anarquista, el cap d'esquerres i poc estómac per deixar-me endur per proclames buides.
Sóc dels qui defensem la unitat civil, nacional i social dels ciutadans de Catalunya siguin quins siguin els seus orígens, parles o projectes de futur polític pel país. Em crec quasi dogmàticament la premissa “som un sol poble” i m'he negat sempre a considerar un enemic a ningú que accepti les normes bàsiques de la democràcia i la convivència en societat. No sóc capaç d'imaginar cap altra solució al conflicte polític obert amb l'estat espanyol que la solució democràtica, sense renunciar mai a exercir de forma pacífica qualsevol forma de lluita no violenta per assolir-la.
Sempre he volgut posar en valor la necessitat d'escoltar totes les opcions i propostes de resolució del conflicte; d'escoltar, i havent escoltat dialogar, debatre i discutir. Per això he impulsat espais on poder exercir amb llibertat aquesta escolta i diàleg. I he compartit cercles amb persones valentes que mai oblidaré, convençudes que escoltar i parlar és realment revolucionari.
I és precisament aquesta voluntat de generar punts de trobada en la diversitat el que representa la gran revolució d'Òmnium en els darrers anys. Reconèixer la diversitat, estimar-la, fer-la visible i fer-ne palanca de canvi per construir nous imaginaris compartits que permetin bastir una nova nació social basada en els drets de ciutadania, més enllà de les múltiples identitats que conformen aquest poble que en diem Catalunya, és aquí on m'interessa exercir el meu activisme a partir d'ara.
Posar tot el meu bagatge de coneixences i relacions lentament endegat en els darrers anys, al servei de nous projectes socioculturals amb l'objectiu d'enxarxar el teixit associatiu per generar noves dinàmiques d'intercanvi entre entitats, col.lectius i persones diverses, malauradament allunyades. Perquè si ens coneixem ens reconeixerem, si ens reconeixem serem capaços d'acceptar-nos les diferències valorant-les, i acceptant les diferències allunyarem de nosaltres els recels que acaben essent les espurnes dels discursos de l'odi que volen polaritzar la nostra societat.
Estic segur que el nostre país tindrà el futur que siguem capaços de construir conjuntament tots els ciutadans que el conformem. Que el conflicte obert per la incapacitat col.lectiva de gestionar una demanda majoritària per exercir el dret a l'autodeterminació no es resoldrà passant pàgines o amb repressió, perquè som molts els que estem compromesos amb aquesta lluita. Però aquesta lluita ha de ser necessàriament compartida per la majoria dels catalans. L'exercici del dret a decidir el futur polític de Catalunya no es pot desvincular de les lluites de molts col.lectius per exercir drets fonamentals.
Per això confirmo el meu compromís amb Òmnium on vull continuar fent activisme per la cultura perquè és l'element essencial per enfortir les identitats col.lectives i impulsar el sentiment de pertinença i l'arrelament a un projecte nacional inclusiu; per la nostra llengua pròpia com a punt de trobada de les diversitats i eina de cohesió social; i per l'exercici dels drets civils i polítics que són la base d'una societat democràtica.
Comentaris (8)