Fent màgia amb vinils i tocadiscos

El mataroní DJ Swet és un dels músics més respectats de l’escena hip-hop estatal. Un món en el qual l’àlies de Jordi López (Mataró, 1987) es va introduir a través del graffitti, un dels pilars de la cultura hip-hop. Avui és un consumat ‘turntablista’, la tècnica que s’utilitza per crear música exclusivament amb tocadiscos, vinils i la taula de mescles. Aquesta és la base d’“Agoraphobia 2.0.”, el seu darrer treball, un disc ambiciós i ple de col·laboracions que el va acabar de consagrar. DJ Swet és conegut sobretot per haver treballat amb alguns dels grans noms del hip-hop espanyol, entre ells La Mala Rodríguez, a qui sol acompanyar en directe i que el músic considera “creadora d’un estil diferent a tot el que s’havia fet fins ara”.

La versatilitat d’aquest productor mataroní, que composa a l’estudi que té a casa, es posarà de manifest aquest dissabte en l’espectacle “VA Recital”, un show audiovisual dedicat a l’escriptor mataroní Ventura Ametller que es podrà veure al Pati del Cafè Nou dins del festival Poesia i +, on la part musical porta la seva signatura.

Com t’introdueixes en el hip-hop?
A través del graffitti, una de les disciplines del hip-hop més vistoses perquè la trobes al carrer, als urs, als trens. Però el que realment em cridava l’atenció era l’scratch, malgrat que no sabia ben bé què era. 

Què defineix un bon turntablista?
El número de tècniques de tall (scratch) que dominis. Com diu Q-Bert: els “trucs” de l’scratch són com l’abecedari, conèixer-ne totes les lletres et permet crear paraules, i com més lèxic tinguis millor pots expressar-te.

Els DJ esteu massa poc valorats?
En el hip-hop el DJ és el pilar més antic, el germen de tot el que ve després, però el triomf dels rapers i els diners van transformar tot el moviment. Se’ns valora poc. En canvi des de la música electrònica els ‘turntablistes’ estem molt ben considerats.

“Agoraphobia 2.0” va ser un disc molt ambiciós. Quin projecte tens ara?
Doncs va ser un disc cap pretensió més enllà de fer allò que em fa sentir bé, un projecte personal que al principi no tenia ambició de publicar-lo. El meu darrer projecte és “OST”, un tríptic audiovisual amb tres directors de fotografia (Javier Díaz, Álvaro Manof i Individuo) que interpreten la meva música i hi posen imatges. Volia plantejar-ho més com una banda sonora que com un disc de hip-hop.

La part visual té molta importància en la teva música, per tant?
L’estètica que mostres del teu vessant artístic és important, cal explorar temes com els videoclips perquè avui en dia hi ha més públic a Internet que a les sales de concerts o a les botigues de discos.

Per això t’involucres en un projecte audiovisual com “VA Recital”?
És una proposta molt atractiva ja que mai he fet un show íntegrament meu, amb projeccions en directe i amb una temàtica unitària molt pensada i cuidada. El meu paper és presentar la meva interpretació dels poemes de Ventura Ametller a través de la música, creant una atmosfera homogènia i introspectiva que faci submergir el públic en la profunditat de les paraules d’aquest gran poeta.