Fa 50 anys que l'extrema dreta va segrestar el mataroní Josep Mas

Pel mes de maig de l’any 1972 a La Saleta l’Agrupació Científico Excursionista es disposava a realitzar les “24 hores de cinema còmic”. De cop i volta es presenten uns individus armats amb pistoles i interrompen violentament la projecció de films còmics i el més greu: segresten a Josep Mas, president de l’ACE que en aquells moments feia de projectista, roben el projector i totes les cintes dels films a exhibir. Confusió a La Saleta.

S’emporten al pobre Josep Mas en un cotxe i l’abandonen a Barcelona i aquest sol i desemparat va haver de fer auto estop per poder tornar i explicar el que li havia passat.  La policia governativa mai va fer res per esclarir qui havia estat. Ben segur que els brètols estaven conxorxats amb “la bòfia”, la policia franquista. 

Per aquells dies la cinta “El Gran Dictador”, de Charles Chaplin, on es ridiculitza la figura d’Adolf Hitler, es passava clandestinament en cercles reduïts i es va fer córrer que aquesta cinta (que podeu veure per You Tube) es passaria en un moment o altre dins de les “24 hores de cinema còmic”. Cosa que no era certa. Però la bòfia franquista s’ho va empassar i va muntar un segrests que el més mal parat, com hem dit, va ser el pobre Josep Mas, president aleshores de l’ACE, que estava fent de projectista. De cop i volta uns brètols d’extrema dreta l’amenacen amb una pistola i se l’emporten junt amb el projector i els films. 

El periòdic local Mataró, addicte al ràgim franquista, es va esquinçar les vestidures. Però mai ningú ha anat davant d’un jutge per explicar el quí va ser i perquè ho van fer. 

Quan es va saber que Josep Mas havia estat segrestat es van muntar grups de socis de l’ACE per anar-lo a buscar per les rodalies. Els segrestadors se l’emportaren en un cotxe direcció Barcelona on el van fer baixar, emportant-se a més el projector i tots els films de les “24 hores de cinema còmic”. L’entitat a més del segrest del president es va veure abocada a uns deutes i es va demanar l’ajut a socis i simpatitzants. 

Víctor Ligos, present aquell dia a La Saleta ho explica al seu llibre: “Cent anys d’excursionisme mataroní. Agrupació Científico-excursionista 1898-1998”, on podem llegir el següent: “La porta de la Saleta s’obrí de sobte i enmig de la foscor. quan m’acostava als agressors, [...] el que volien i per què el robatori? Pels requisitoris que feren a en Josep, vam poder deduir que es tractava de persones properes a Fuerza Nueva o als Guerrilleros de Cristo Rey, i el que buscaven era la pel·lícula de Charles Chaplin El Gran Dictador, que no cal dir que estava prohibida, però que ells, per les informacions que tenien, estaven segurs que la passaríem” [...] Afortunadament, després de consultar per telèfon els seus superiors, deixaren anar en Josep Mas, en un carrer del Poble Nou, de Barcelona”. I Víctor Ligos acaba dient que “Les investigacions mai arribaren enlloc i l’Agrupació ha haver de restituir als propietaris de la màquina i de les pel·lícules el seu valor econòmic.” 

De tot plegat ja en fa 50 anys i els culpables segueixen sense saber-se qui van ser. Val la pena recordar casos com aquest per saber quin clima de terror i impunitat -per segons qui-, es respirava al final del franquisme.