'Estem estancats, només demanem més sanitat i més atenció'

Ja han passat dues setmanes després de l’inici del tancament veïnal al CAP de Rocafonda - El Palau, amb les protestes en contra les retallades en el sector de la sanitat pública esteses al CAP del Camí del Mig i, de manera més simbòlica, al CAP de la Riera. I els usuaris de moment no veuen motius per aturar les reivindicacions, les causes de les quals tenen molt clares. Pel que fa al cas concret del barri de Rocafonda – El Palau usuaris habituals d’aquest centre sanitari expliquen que hi ha una espera de vàries setmanes per a poder tenir visita amb el metge de capçalera. “La nostra situació està estancada, només demanem més sanitat i més atenció”, lamenta Pilar Mompart.

Pel que fa a les dues metgesses que en un principi volien traslladar a un altre centre la preocupació al barri és molt gran. Encarna Lirola, pacient habitual de la doctora Romeu inclús afirma que “si em treuen la doctora, em treuen la vida”. Tant la Pilar com la Encarna expliquen que fa molts anys que aquestes doctores són al centre i que ja els han agafat confiança i els han explicat els seus problemes de salut. “Ella ens escolta i ens atén amb confiança, si marxa ja no serà el mateix”, lamenta Lirola. De moment, les reivindicacions han aconseguit que la doctora Romeu es quedi al centre.

Però aquest no és només el problema que presenta el CAP de Rocafonda – El Palau sinó que d’altres com el servei d’urgències també estan en entredit per part dels usuaris. “He vingut d’urgències amb la nena més d’una vegada a la tarda i m’han dit que torni al matí”, lamenta Nis Kerti, una veïna de Rocafonda d’origen magrebí. A més afegeix que la pèrdua de la mediadora social ha posat molts entrebancs a persones immigrades. “Conec a gent que té molts problemes per entendre’s amb el metge i ells tampoc fan l’esforç per ajudar-te, si no t’entenen t’envien a casa”, lamenta Kerti. Aquest centre duu recollides més de 5000 firmes en motiu de protesta per totes aquestes incidències.

Una hora d’espera amb cita prèvia
I el mateix passa al CAP de l’Avinguda Gatassa, al Camí del Mig. Koro és un veí del barri d’origen africà que explica amb el seu precari castellà que “des de que no hi ha la mediadora ens hem d’espavilar com podem”. Un dels altres problemes són les llargues esperes per a poder-se visitar, tot i tenir cita prèvia concertada. Abelina Benegas ha estat més d’una hora esperant per a poder ser atesa per la seva metgessa. “Això no pot ser, no ho havia vist mai”, lamenta mentre explica que hi ha hagut vegades que ha estat dues hores esperant. L’Associació de Veïns del Barri de Cerdanyola ja porta prop d’una setmana ocupant la segona planta del CAP i recollint firmes per denunciar aquesta situació. Joaquima Callado, representant d’aquesta entitat explica que faran “el que sigui per aconseguir que tot això millori”.

Per contra Àngela Vilaró i Agustina del Amo són pacients del CAP de Cerdanyola, situat uns carrers més al nord del CAP del Camí del Mig. Elles afirmen que, en comparació amb el que es viu en el segon, no han tingut mai cap problema amb el seu CAP i que estan molt contentes del servei que reben per part del centre. Vilaró inclús explica que un dia hi va anar perquè li feia mal l’esquena i li van donar hora per la mateixa tarda amb el seu metge. Agustina del Amo, però, només lamenta que se li hagi canviat de metge tres vegades durant un sol any. “La última vegada ja vaig dir que no, que ja n’hi havia prou de canvis i em van deixar com estava”, explica. Tots els usuaris d’aquests centres, però, coincideixen en què la situació i atenció sanitària ha empitjorat considerablement des de fa un any cap aquí.