Estancats en el fangar del Rengle

Queda menys d’una setmana per iniciar els tràmits per a l’aprovació del Pressupost Municipal i el PAM de 2014. Uns comptes municipals que estan estretament vinculats a la resolució del deute amb l’empresa que va realitzar construir l’edifici del Rengle, Fomento de Construcciones i Contratas (FCC). La situació econòmica de l’Ajuntament de Mataró orbita en bona part a l’entorn de l’immoble empresarial i del deute contret en la seva construcció. Però després de mesos d’esgotadora negociació amb FCC i els bancs, el consistori encara no sap com pagarà els 21,7 milions de deute, als quals cal sumar els interessos que augmenten vertiginosament amb el pas del temps.

L’Ajuntament i FCC estudien actualment dues opcions, segons han explicat fonts de la regidoria d’Administració Ciutadana a capgros.com. Per una banda, aconseguir els 21 milions a través de diversos préstecs, enlloc d’un de sol que avui és impossible. Es vol convèncer a una o vàries entitats bancàries per obtenir un grup de préstecs, a raó per exemple de 5 milions anuals en els propers quatre anys. L’altra opció és tirar de crèdit públic a través d’un préstec de l’ICO, pel qual s’està començant a negociar. Les converses entre consistori i FCC segueixen obertes, les dues bandes tenen interès en trobar una solució, però sembla que l’acord encara requerirà temps.

L’Ajuntament va intentar com a primera opció obtenir un únic préstec bancari de 21 milions d’euros per pagar el deute, però no hi ha cap entitat financera disposada a deixar tants diners. Davant la dificultat d’aconseguir “cash”, es va fer una altra proposta a FCC: que l’Ajuntament assumís part dels deutes que l’empresa constructora té amb diferents bancs, fins a arribar als 21 milions que reclama per l’edifici del Rengle. A l’igual que moltes altres empreses del sector de la construcció de l’Estat espanyol, la irrupció de la crisi l’ha deixat en una situació financera molt delicada (deu més de 6.000 milions). Aquesta opció, però, finalment no ha fructificat. El fet d’haver d’arribar a un acord amb el “pool” bancari que conformen les entitats financeres que han fet préstecs a FCC ho feia molt complex. Aquesta mateixa setmana, l’empresa ha comunicat a l’Ajuntament que no veia viable aquesta proposta.

Davant d’aquesta doble negativa, s’estudia com a tercera via pagar el deute aconseguint la concessió de diversos crèdits anuals, fins arribar als 21 milions requerits. L’Ajuntament considera que els bancs es mostraran més favorables a concedir-li crèdit sí és en quantitats menors dividides en diferents anys. Però, de nou, no és una operació senzilla. La dificultat recau en trobar una o vàries entitats que es comprometin per escrit a donar préstecs a anys vista.

Com a darrera alternativa, l’Ajuntament contempla demanar un préstec de 21 milions d’euros a l’Instituto de Crédito Oficial (ICO), el banc públic de l’Estat espanyol. Des de l’Ajuntament asseguren que s’estan movent fils a Madrid, en aquest cas polítics, però no sembla tampoc senzill que l’ICO aporti tants diners públics a una administració municipal perquè pugui fer front a un deute.

Un edifici que porta de corcoll
L’edifici del Rengle, situat a tocar del TecnoCampus i promogut per Pumsa, compta amb 30.000 m2 dividits en quatre plantes i dos soterranis, amb usos empresarials, comercials i administratius. Segons dades de finals de 2013, l’immoble compta amb un 76,7% d’ocupació (comptant empreses, la nova seu d’Hisenda i l’hipermercat Mercadona). Pressupostat inicialment en 15 milions d’euros, el cost de la construcció de l’edifici es va acabar disparant.

L’Ajuntament va intentar en dues ocasions incloure el rebut als diferents Plans de Proveïdors (ajudes de l’Estat per pagar deutes acumulats amb els proveïdors de l’Ajuntament). En la primera convocatòria, no va arribar a temps perquè l'empresa va presentar la factura fora de termini; en la segona, no es va acceptar per anar a nom de l’empresa municipal Pumsa i no del consistori. A tot plegat s’hi suma un altre problema: cada mes que passa, se sumen 108.000 euros en interessos. L’Ajuntament defensa que aquests interessos s’han de comptar des del moment en què FCC va entregar la factura (gener de 2012), mentre que l’empresa vol fer-ho des del lliurament de l’edifici, l’any 2010. Una diferència substancial.