Estació d’autobusos? No

Valga’m Déu d’entrar en polèmica amb el regidor Font, de Junts, que acaba d’escriure a Capgròs a favor d’una estació d’autobusos interurbans. En realitat, però, en demana un estudi, que és exactament el que recull el pla de govern vigent de l’Ajuntament de Mataró presidit per l’alcalde Bote, del PSC en coalició amb ECP. Vull dir que el que cal reconèixer, en primer lloc, és que la demanda d’una estació d’autobusos a Mataró és molt transversal, del PP a la CUP, i que ningú s’hi ha manifestat mai obertament en contra. I que més o menys hi ha consens en “estudiar-ho”. Perfecte, doncs. M’agradarà trobar arguments que em convencin perquè un servidor, modestament però també prou convençut, creu que seria una barrabassada.

En primer lloc per raons urbanístiques. La nostra és una ciutat que no pot abusar de la superfície: té els límits entre les seves rieres, el mar i una carena. Excepte que en vulguéssim desbordar un, i entrar a les Cinc Sénies (que trobo que seria un altre greu error), ens hem d’espavilar amb el que tenim. I el sòl per equipaments, tot i que no està esgotat ni molt menys, hauríem d’anar amb compte en comprometre’l. Una estació d’autobusos és sempre un consum alt en metres quadrats. I quant més integrada al casc urbà, doncs, amb més dificultats per trobar-lo i en competència amb altres usos potser més necessaris. Això no passa tant en els espais d’aparcament d'autobusos, que poden situar-se als marges de la ciutat, com ara, i qui sap si fora i tot, en el futur.

En segon lloc per raons pràctiques respecte l’actual model de mobilitat interurbana a la ciutat. Mataró no té una estació, d’acord, però sí un diverses parades de bus interurbà repartides per tota la ciutat. Això fa que, sense haver de fer transbord a Mataró, molts mataronins puguin utilitzar aquestes línies sense desplaçaments a peu llargs des de casa seva, cosa que no ens passa amb el ferrocarril. Una estació d’autobusos eliminaria aquest model i obligaria a milers de mataronins a utilitzar un altre mètode de transport, i més temps, per anar fins a l’estació. Certament, de vegades això vol dir que cal revisar es trajectes, adequar millor les parades, etc. Sens dubte. I en cas que fessin compatibles tots dos models… aleshores per què serviria una estació? Sigui com sigui, una estació perjudicaria la immensa manera de veïns que viuen en els barris on no s’hi instal·laria. Em diuen que la majoria d’entesos recomanen fer-les als centres de les ciutats. Ja em direu en quin sòl d’equipament i, sobretot, si enlloc de resoldre el problema dels autobusos al centre encara no l’empitjoraríem. Així que, si s’hi insisteix, per disponibilitat de sòl d’equipaments que tenim, aleshores, sospito que a qui pitjor ens aniria és precisament als veïns del Centre i l’Eixample on, sigui dit de pas, és on el partit del senyor Font treu més vots. On ens els posen tots (no sé on) o ens els treuen tots. Quina gràcia.

I en tercer lloc, perquè no és cert que una estació d’autobusos generi sempre activitat econòmica. Si fos així, el sistema actual la repartiria més, de fet. Que hi posarien algun bar al voltant? Ui, sí, a Mataró ens en falten, de bars. Més aviat, aquesta mena d’estacions en ciutats del nostre tamany, uns llocs més aviat poc atractius, n’atreuen altres, d’activitats, algunes no gaire legals ni saludables, tot s’ha de dir.

Certament, els autobusos interurbans de més ús són els anomenats “exprés” (abans, l’empresa Casas), ara de dues línies i, si la proposta de l’Ajuntament prospera, potser se n’hi pot afegir una tercera pels mataronins que viuen més a l’Est. I, de passada, per descongestionar la plaça de les Tereses, com ha dit recentment el regidor Gomar, de mobilitat. Mataró no és lloc de pas per trajectes llargs (a capitals de província, a Andorra, a la Vall d’Aran o a França, per exemple). Però n’hi ha a Bellaterra (per la UAB), comarcals i altres ciutats de comarques properes. Tampoc crec que aquest trànsit necessiti d’una inversió i un consum de metres de les característiques d’una estació, però sí que podrien tenir un trajecte menys molest pels veïns del Torrent, per exemple, com ha anunciat també Gomar. M’atreveixo a dir que, malgrat aquesta necessitat, crec, de mantenir un recorregut urbà de parades interurbanes, la remodelació de l’estació de ferrocarril que es projecta pels propers anys hauria de permetre ser clarament un punt central de la intermodalitat local. No sé si els estacionalistes quedarien prou satisfets, però.

Finalment, hi ha qui diu que potser ens serviria per informar-nos. A quina hora surten el cotxes de línia per Granollers i coses així, com quan no s’havia inventat el telèfon. Deuen ser dels pocs que ignoren com ha evolucionat la informació del transport a internet, amb quina precisió et poden calcular els trajectes les aplicacions actuals, gratuïtes. I deuen ignorar que, quan una empresa decideix no informar els seus usuaris (com ara Moventis quan decideix deixar sense servei una parada perquè s’hi celebra una manifestació), tant li fa si ho fa via digital o analògica.

De tota manera, com en tantes coses a la vida, val més estar obert a altres arguments i, qui sap, a ser convençut. Tampoc tinc vocació de ser l’enemic del poble d’Ibsen. Però agraïria, si hi ha d'haver debat, no tant sobre si m’agradaria o no, com si fóssim a Instagram. Crec que l’hauríem de fer, com assenyadament fa el senyor Font tot i que no hi estigui d’acord, sobre la seva funcionalitat i costos reals. Que és una mica més avorrit, ja ho sé, i que habitualment a Catalunya no se sol fer. I així ens va.