Capgròs
Record als represaliats pel franquisme i crítiques a la llei de la memòria històrica presentada pel govern espanyol en l'acte Mataró, memòria Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Jaume Vellvehí i Joan Tardà van tractar des dels efectes de la Guerra Civil i la repressió dels primers anys del franquisme a la ciutat fins a l'estat actual del projecte de llei per la memòria històrica que s'està debatent al parlament espanyol. Es tractava de l'homenatge que la secció local d'Esquerra fa cada any a Josep Abril, alcalde republicà de Mataró que va ser afusellat pel franquisme, que va aplegar prop d'una seixantena de persones al Casal l'Aliança.
L'historiador mataroní Jaume Vellvehí va iniciar l'acte amb una breu introducció sobre la Guerra Civil a la ciutat. Vellvehí va recordar el paper de persones com el mateix Abril, el també alcalde republicà Salvador Cruixent o l'anarcosindicalista Joan Peiró com a mediadors per evitar morts a la reraguarda republicana. L'historiador va voler homenatjar particularment les víctimes del franquisme menys conegudes i va explicar que, a partir de 1939, tothom podia ser víctima del nou règim. A Mataró es va haver d'habilitar el convent de les Caputxines perquè la presó es va fer petita. Entre 1939 i 1942, tretze mataronins van ser afusellats al Camp de la Bóta, tot i que els darrers treballs del Grup de Recerca sobre la Memòria Històrica situen la xifra en al voltant dels vint.
Per acabar la seva intervenció, Vellvehí va explicar un el cas concret d'Eugenia González Ramos, una infermera nascuda el 1919 a Hortaleza i militant d'UGT que durant la guerra va treballar a l'hospital de les Brigades Internacionals a Mataró. Eugenia havia arribat a Mataró l'abril de 1938 juntament amb dues infermeres més i van continuar la seva tasca a l'hospital fins i tot després que les Brigades Internacionals marxessin de la ciutat. El 28 de gener de 1939, l'endemà que les tropes franquistes entressin a la ciutat, una d'aquestes infermeres va aparèixer a l'hospital vestida de monja i el mes següent va denunciar les altres dues.
Tot i que la infermera-monja va fer-se fonedís de seguida i no hi havia cap prova concloent en contra d'Eugenia González, el 14 d'abril va ser condemnada a mort i el mes de maig va ser afusellada. Durant dècades, massa dècades, només va haver-hi uns represaliats, potser ja és hora que reconeguem que n'hi va haver d'altres, unes víctimes anònimes que cal recordar, va concloure l'historiador. Després de la intervenció de Vellvehí, el secretari d'organització d'ERC a Mataró, Sergi Penedès, va anunciar que els republicans havien proposat a la comissió del nomenclàtor que un carrer de la ciutat porti el nom d'Eugenia González.
La llei de la Memòria Històrica
En la segona part de l'acte, el diputat d'Esquerra al Congrés Joan Tardà va parlar de la Llei de la Memòria Històrica que està en tràmits de debat a les corts espanyoles. D'entrada, Tardà va dir que el projecte presentat pel govern Zapatero era una infàmia i un insult a la cultura antifeixista. El diputat republicà va assegurar que Esquerra no aprovarà la llei tal com està ara i va enumerar algunes de les condicions que els independentistes consideren necessàries: una llei que faci net, que reconegui la lluita armada contra la dictadura, el reconeixement jurídic de la condició de víctima, que el Rei Joan Carles sigui qui demani perdó a les víctimes del franquisme ja que és qui representa la continuïtat de l'estat i que també es tingui en compte l'ús d'armes químiques al Rif per part de l'exèrcit espanyol.
Tardà va definir Esquerra com els camàlics de tot el procés d'aquesta llei: hem forçat que hi hagi llei, intentarem millorar-la el màxim possible i pot ser que hi acabem votant en contra. El diputat va lamentar que a Espanya no es contempli la possibilitat de crear una Comissió de la Veritat i la Reconciliació com s'ha fet a Sudàfrica o a molts països llatino-americans i va considerar que la Transició política va ser una conxorxa de silenci.
Comentaris