Esperit cooperatiu

El Cafè de Mar és el gran emblema del cooperativisme mataroní, L’arribada del projecte FESS ha d’apuntalar l'objectiu de convertir-lo en el far de l’economia social i cooperativa a la ciutat. FESS Mataró (Facilitem l’Economia Social i Solidària) és una iniciativa subvencionada pel Servei d’ocupació de Catalunya, amb un pressupost de 105.000 euros i coordinada des del Cafè de Mar, que vol promoure l’ocupació laboral de qualitat enfortint els projectes d’economia social i solidària que existeixen, o que puguin sorgir, al territori. No es tracta només d’empreses que funcionin com a cooperatives, sinó que el projecte també abraça tota mena d’iniciatives de producció, comercialització, consum i finançament basades en projectes col•laboratius i amb una finalitat social. Associacions, fundacions, societats laborals i altres projectes embrionaris i encara sense un model jurídic definit però que compleixin amb aquests preceptes poden trucar a la porta del Cafè de Mar.

I què hi trobaran que els sigui d'ajuda? Aquest immoble de l’Avinguda Maresme comptarà, com a element estrella, amb una “Llançadora de projectes d’Economia Social”, un viver d’empreses similar a la incubadora del TecnoCampus però dedicat específicament al món cooperatiu. Des d'aquesta llançadora, amb espai per a sis projectes, s'oferirà eines pràctiques i assessorament, amb estudis de viabilitat que ajudin al seu èxit. Al Cafè de Mar, però, també volen que aquests i altres projectes es relacionin entre ells, per això també impulsaran el treball en xarxa, de cara a que aquesta col•laboració doni peu a noves iniciatives econòmiques. Un altre dels reptes que s'ha marcat és el de ser un espai de difusió dels valors de l'economia cooperativa, per donar visibilitat, reconeixement i promoció de les iniciatives d’ESS del territori. Per aconseguir-ho, treballaran en col·laboració amb el TecnoCampus, que té una càtedra en economia social, i altres agents dinamitzadors de l'economia del territori.

Enlloc d'esperar amb els braços creuats a que els projectes cooperatius els caiguin del cel, des del FESS estan analitzant Mataró i la comarca per identificar-los. Actualment n'hi ha censats 200 al Maresme, 60 dels quals a la capital. El mapa que estan elaborant mostra una realitat marcada per la diversitat que molta gent no es pot imaginar. "Hi trobem des de confraries de pescadors a empreses audiovisuals, passant per pastisseries amb tres dècades de trajectòries, productors de galetes o enginyers", explica Montse Lamata, coordinadora del Cafè de Mar. Maria Medina, responsable del FESS, apunta en aquest sentit que es tendeix a pensar que les cooperatives només existeixen en sectors com l'assistencialista, els serveis, la integració social o l'àmbit cultural. "Pe`ro ni molt menys és així, ja que qualsevol activitat econòmica és susceptible de ser gestionada de forma cooperativa". Sempre i quan, això sí, respongui a un repte social. A Mataró hi ha cooperatives de tota mena de sectors, i també de totes les mides, des de les més petites fins a les que tenen una vintena de socis. Algunes d'elles són emblemàtiques d'aquest moviment ja que en fan bandera, però no sempre és així. "Pots anar a comprar a una botiga cada setmana i ni saber que els seus propietaris són socis d'una cooperativa, ho tenen tan interioritzat que no ho expliquen mai", apunta Medina. 

Per què mimar-les?
Tots aquests esforços porten a preguntar-se per què l'economia social mereixen tanta atenció per part de l'administració pública. Ajuntaments com el de Mataró hi aposten en primer lloc pels valors del cooperativisme que sustenten aquest moviment, que garanteixen una responsabilitat social en el funcionament de les empreses i organitzacions que els adopten. "En les cooperatives les persones són les que estan al centre de l'empresa, mentre que en una firma mercantil el que hi prima és el capital", resol Lamata. En una empresa d'economia social cada persona és un vot per igual, mentre que en les mercantils cadascú té un vot ponderat a la seva aportació econòmica.
Un altre dels elements que fan destacar les cooperatives és la seva capacitat de resistència i durabilitat, fet que ha quedat demostrat durant aquesta crisi econòmica, on diversos estudis demostren que han patit en menor grau l'impacte de la recessió.  Medina i Lamata coincideixen en apuntar que aquest fet es dóna perquè "els treballadors són a l'hora els empresaris".  "Els propis empleats prenen les decisions i les executen, tenen molta més flexibilitat, i el sentiment de propietat compartida fa que es moguin en bloc, que vagin tots a una des de que aixequen la persiana al matí fins que fan una assemblea extraordinària a les 9 de la nit", relata la responsable de Cafè de Mar. El sentiment de pertinença i de propietat els fa, en definitiva, més resistents a les batzegades.