Després d'esdevenir la mà dreta de Manuel Mas entre 1983 i 1985, el doctor Esperalba, aleshores gerent de l'Hospital de Sant Pau, va tornar a l'Ajuntament el 1999, aquesta vegada com a número dos de la llista "d'alts càrrecs" del nacionalista Ramon Camp, que repetia candidatura per tercera vegada –les anteriors van ser el 1987 i el 1991-. La nova temptativa de Camp, que va provocar una crisi interna a CiU de Mataró i va suposar la marxa de Jordi Surinyach a ERC, també va ser desastrosa a les urnes ja que el socialista Manuel Mas aconseguia una inesperada majoria absoluta amb un 45,14% dels vots. Només havien passat quatre mesos quan Camp va deixar l'Ajuntament per dedicar-se a fer de portaveu de CiU al Parlament i va deixar Esperalba com a líder de l'oposició.

Esperalba va aguantar el xàfec i va començar a preparar una candidatura a la seva mida de cara al 2003 –va incloure fins a sis cares noves– formada per "gent disponible", amb més pes per a UDC, i amb la periodista i acadèmica Maria José Recoder com a "fitxatge mediàtic". Tot i això, en les eleccions del 25 de maig de 2003, CiU va registrar els pitjors resultats de la seva història a Mataró amb un 20,28% dels vots, fruit de la desfeta general de la formació a Catalunya i d'un discurs excessivament progressista del candidat mataroní que no va quallar entre l'electorat nacionalista.

L'aposta política d'Esperalba no només va tenir un cost electoral molt alt –CiU va quedar amb només sis regidors– sinó que també va representar un sacrifici personal i professional que ha estat decisiu pel seu desenllaç polític final. Esperalba va passar de ser gerent de l'Hospital de Sant Pau –càrrec que va deixar el 2002, segons va dir, per dedicar-se a la campanya– a fer de metge de capçalera al CAP de Cerdanyola, plaça que va recuperar després de passar uns mesos en atur.

Tot i incorporar-se a la Secretaria de Salut de l'Executiva Nacional de CDC el juliol de 2004, la qual cosa li va servir per renovar el seu compromís amb Mataró i li va obrir noves exepectatives polítiques en l'òrbita de CiU, Esperalba va començar una travessia pel desert professionalment parlant que va coincidir amb els seus enfrontaments més durs amb el govern socialista del recent estrenat Joan Antoni Baron. Fins al punt que el febrer del 2005 va arribar a acusar el PSC de vetar-li ofertes professionals.

La seva sort va canviar l'octubre del mateix any 2005 quan va rebre l'encàrrec d'assumir la direcció executiva de l'Institut Català d'Oncologia, empresa pública que depèn de la conselleria de Sanitat, dirigida per la socialista Marina Geli. Esperalba va abandonar aleshores l'Executiva Nacional de CDC, perquè va considerar "incompatibles" les dues responsabilitats. El nou gerent de l'ICO va esvair els recels d'UDC sobre les conseqüències polítiques d'aquest nomenament i el passat desembre va assumir la presidència de la Federació de CiU a Mataró en substitució de Josep Lluís Martí, que ostentava el càrrec en funcions des de la renúncia de Miquel Reniu el setembre del 2004. D'aquesta manera, el cap del grup municipal de CiU prenia al mateix temps el control de la federació, dins una estratègia de CDC i UDC per concentrar totes les forces i reforçar el lideratge d'Esperalba de cara a les eleccions del 2007.

Paral·lelament, l'antiga hostilitat del principal partit de l'oposició amb el govern i el PSC en particular, s'ha convertit en els darrers mesos en paraules amables i gests simbòlics. CiU ha signat el Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social, s'ha abstingut en la votació del PAM i els Pressupostos del 2007 i s'ha arribat a postular, en paraules del propi Esperalba, com a soci dels socialistes en la futura legislatura. L'oferta d'assumir la direcció general de l'ICO ha precipitat l'anunci de la retirada. F. Castanyer