Escàndol urbanístic a Mataró

“Obres calaixos i surten cadàvers. El de Can Quirze n’és un d’ells, n’hi ha d’altres però aquest és dels més grossos”. La presidenta de PUMSA i regidora d’Urbanisme, Núria Calpe (CiU) no pot ser més explícita a l’hora de definir el greu problema que afecta prop d’un centenar de veïns de la urbanització de Can Quirze, ni tampoc més clara a l’hora de denunciar que les coses, a l’empresa municipal, s’han fet durant massa temps amb “poc rigor jurídic”. Nou anys després d’acabar de pagar la reurbanització de tot el sector, que ja es va realitzar amb un sobrecost de prop del 35% respecte al pressupost inicial, l’Ajuntament exigeix ara als veïns de Can Quirze 1,2 milions d’euros més per les mateixes obres. Ho fa després que l’actual equip gestor de l’empresa municipal, intentant quadrar números, hagin descobert un deute pendent per aquests treballs de reurbanització que mai es va cobrar, a més de constatar que la distribució de costos del projecte entre els dos àmbits urbanístics afectats per l’operació va ser “incorrecte”. Des de la mateixa PUMSA s’ha reconegut als veïns que exigir aquest pagament és una “immoralitat” però que estan “obligats” a fer-ho. Els propietaris han dit que ni parlar-ne i, després de reunir-se en assemblea, han decidit iniciar accions judicials contra l’Ajuntament que poden acabar per la via penal. Estan disposats a arribar fins el final perquè es depurin responsabilitats.

Els propietaris es neguen a pagar el sobrecost que els volen cobrar i, després de reunir-se en assemblea, han decidit iniciar accions judicials contra l’Ajuntament que poden acabar per la via penal

Can Quirze és una urbanització situada al nord-est de la ciutat, on hi viuen prop d’un centenar de famílies. La part més antiga i consolidada de la mateixa es va començar a construir als anys 70, i hi ha moltes famílies que hi resideixen des de llavors. En aquest mateix àmbit és on hi ha l’escola Meritxell i el Club de Tennis Mataró, el bressol d’Albert Ramos. A la banda sud hi ha una zona desenvolupada més recentment, a principis de la dècada passada, on diversos promotors hi van construir cases d’alt standing que avui estan a la venda per preus que ronden els 600.000 euros. Tot aquest darrer àmbit va quedar molt afectat per la crisi econòmica, ja que la majoria de promocions no es van poder vendre, i de fet encara hi ha zones amb obres pendents com ara la pavimentació de diverses voreres.

Un tema que es remunta al 2001

El problema actual té l’origen en les obres de reurbanització que es van dur a terme a Can Quirze durant els primers anys del segle XXI, just quan el nou sector de la urbanització s’estava començant a desenvolupar amb les promocions de cases de luxe: obertura de nous carrers, una nova rotonda d’accés, enllumenat, arbrat, etc. L’Ajuntament va aprovar l’any 2001 la modificació puntual del Pla General en l’àmbit d’aquesta urbanització per poder dur a terme aquests treballs, que es van concedir a l’empresa Ferrovial amb un cost previst d’ 1.654.253€ que haurien d’assumir els propietaris pagant-ho en quatre derrames. El document urbanístic diferenciava entre un àmbit de sol urbà ja consolidat, el conegut com a Unitat d’Actuació 72 on s’hi inclouen les cases construïdes des de la dècada dels 70 i que afecta un total de 72 habitatges i 94 propietaris; i segon un àmbit de sol urbanitzable, amb les noves torres que tot just s’hi començaven a construir, i que es desenvoluparia urbanísticament a través d’un Pla Parcial. Tot plegat, però, no va prendre forma fins l’any 2004 com un únic projecte d’urbanització conjunt per a tots dos àmbits, a finançar entre tots els veïns (nous i antics) en funció de la ubicació de la seva propietat i edificabilitat. “Això va ser un error, no s’hauria d’haver treballat conjuntament, el projecte necessitava un tractament diferenciat”, reconeix avui la presidenta de PUMSA.

És un exemple de mala praxis a PUMSA que reconeix la seva actual presidenta: “Hi va haver molta mala gestió i manca de rigor jurídic”

 Aquest pla conjunt és l’origen del problema, però no pas la causa de tots els mals. Les obres que es van realitzar a partir de 2001 van ser molt més cares del previst per als veïns. Els propietaris de la UA (la zona consolidada) van ser informats aquell any, abans de començar les obres que haurien de pagar entre tots 1,6 milions d’euros. El projecte de reparcel·lació, però, va acabar contemplant una liquidació provisional de 2,383.013€, un cost 700.000 euros superior que l’anunciat en un principi. El preu final que acabarien pagant els propietaris, a sobre, seria més elevat encara. Finalment es va establir una cinquena i, teòricament, última derrama del cobrament, que es va girar l’any 2006 en acabar les obrese i va comportar que el cost total de la reurbanització ascendís a 3.023.097,36€, un 35% superior al pactat tres anys abans. Malgrat aquest sobrecost, els veïns van acabar pagant, tot i que avui se’n penedeixen d’haver-ho fet ja que el pèrit que han contractat per comprovar què va passar llavors ha detectat el que considera nombroses irregularitats en l’execució de les obres. D’altra banda, va ser en aquesta cinquena derrama, l’any 2006, que PUMSA va determinar que als propietaris de la zona del Pla Parcial (la de nova construcció) se’ls hauria de repercutir un cost més elevat del projecte respecte als propietaris de la zona consolidada que hi vivien des de feia inclús dècades: els primers, com a promotors immobiliaris teòricament farien negoci i obtindrien molts més beneficis que els ho acabaria compensant. “Aquesta decisió, però, no es plasma en cap paper, no hi ha constància enlloc”, reconeix avui Núria Calpe. PUMSA, en tot cas, comunica el mateix 2006 als veïns que les obres havien finalitzat i que no haurien de pagar res més. El capítol, llavors, sembla més que tancat.

 Les coses no surten com estava previst per als promotors immobiliaris quan la crisi del totxo s’endú per endavant projectes com el seu a Can Quirze. Un dels propietaris del sector del Pla Parcial decideix presentar un recurs al contenciós administratiu contra l’Ajuntament perquè considera que ha de fer front a un pagament massa elevat per les obres de reurbanització. El jutge respon que no pot determinar-ho fins que l’empresa municipal no presenti la liquidació de les obres, és a dir, el document comptable on s’estableix quina era la previsió de costos de l’obra i què és el que ha costat finalment. Problema: Pumsa mai ha fet aquest exercici. “No es va tancar la liquidació de Can Quirze, ni de fet de cap altre projecte”, reconeix avui la presidenta de l’empresa municipal. Així que, davant l’exigència del propietari disconforme amb el que li tocava pagar, PUMSA realitza la liquidació de l’obra a cuita corrent 9 anys després d’haver-ne reclamat la darrera derrama als veïns de Can Quirze.

La liquidació que mai es va fer

Aquesta liquidació constata dues coses. Per una banda, allò que ja s’havia determinat abans de la mateixa i que ja s’havia comunicat als veïns en una reunió l’any 2015: que els treballs van costar més diners del que se’ls havia notificat, en concret uns 450.000 € més pagats per PUMSA que s’han de computar als veïns, però que fins ara l’empresa tenia pendent reclamar. Aquest deute l’havien descobert els responsables de PUMSA, amb l’anterior presidenta al capdavant, Montse Rodríguez, quan intenten posar ordre a les finances de l’empresa, després d’haver acomiadat el que en va ser gerent durant prop de dues dècades, César Fernàndez. Però més enllà d’això, la liquidació determina que la distribució de costos atribuïda a cada àmbit de la urbanització va ser incorrecta; és a dir, que el sector del Pla Parcial va pagar massa en relació amb el de la zona ja consolidada. El document estableix que el cost total de l’obra per als dos àmbits va ser de 8,9 milions d’euros i que als veïns de la UA els toca pagar 4,191.6432€ milions. Com que fins a l’anterior derrama havien pagat poc més de 3 milions, se’ls tornen a girar una sisena derrama d’1’2 milions més. La notificació arriba als veïns el 24 de juliol de 2016, a un preu gairebé 800.000 euros per sobre del que els propietaris esperaven.

 “Nosaltres estem obligats a reclamar aquests pagaments, però és probable que moralment els veïns afectats tinguin raó”, reconeix la presidenta de PUMSA

 “Nosaltres estem obligats a reclamar aquests pagaments, però és probable que moralment els veïns afectats tinguin raó”, reconeix la presidenta de PUMSA, que insisteix que tot plegat es deu a la mala praxis de l’empresa municipal en el passat. “Aquí hi va haver molta mala gestió per part de qui havia de liquidar les obres: no es van fer les coses ben fetes i en urbanisme això, tard o d’hora, t’acaba tornant  i esquitxant”. Calpe creu fermament que a PUMSA “mai ningú s’ha embutxacat calés”, però que durant molts anys va ser “una màquina que anava funcionant amb poc rigor jurídic”, alimentada pels diners de les promocions immobiliàries pre-crisi. L’empresa municipal, de cara a fer avançar els projectes, assumia els costos d’urbanització de cada sector i després ho reclamava als propietaris, una pràctica amb la qual s’ha acabat enganxant els dits en més d’una ocasió. Calpe és molt clara sobre el seu paper al capdavant de PUMSA. “M’agradaria poder destinar més esforços a altres temes que no fossin resoldre el que va quedar mal acabat anys enrere”, diu la regidora, que ja es considerarà “satisfeta” si aconsegueix “resoldre les tres o quatre patates calentes que tenim sobre la taula”.

En peu de guerra

 Aquesta nova derrama, però, ha posat en peu de guerra els veïns, que no en volen saber res ja que consideren “escandalós” que el preu final acabi doblant el que se’ls va anunciar l’any 2003 amb el compte de liquidació provisional (i, de fet, gairebé triplicant els 1,6 milions que s’havia dit el 2001, a l’inici del tot). L’informe del cas del bufet Amargant Advocat, especialista en urbanisme i que representa els veïns en el jutjat contenciós-administratiu, considera del tot inapropiat que el cost d’urbanització s’hagi vist incrementat en gairebé un 100%. Per argumentar-ho, s’acompanya d’un informe pericial que posa en dubte que l’Ajuntament tingui dret a repercutir als propietaris aquest sobrecost ja que, segons els advocats, es basa en bona part en factures i albarans datats entre 2006 i 2009, és a dir, posteriors a la recepció de les obres d’urbanització entre la constructora Ferrovial i l’Ajuntament. Segons els advocats, PUMSA no pot acreditar que aquests documents, amagats 10 anys en calaixos de l’empresa municipal, corresponguin a obres efectivament executades al sector afectat.

“Ens trobem amb factures i albarans en els que no consta la identificació exacta del lloc d’execució dels treballs que es facturen", diuen els advocats

“Ens trobem amb factures i albarans en els que no consta la identificació exacta del lloc d’execució dels treballs que es facturen, ni queda provat en l’expedient administratiu que l’Administració actuant hagi pagat aquestes factures”, conclouen. Els veïns, però, ja no posen només en dubte que la sisena derrama d’1,2 milions correspongui a la seva urbanització, sinó que volen escrutar per què en el seu moment ja es va produir un sobrecost del 35%, en aquest cas ja pagat. Davant de tot plegat, els veïns afectats reclamen a l’Ajuntament que se suspengui el pagament dels 1,2 milions d’euros d’aquesta sisena derrama fins que el jutjat contenciós administratiu no resolgui la qüestió. A més, demanen que es doni permís als seus pèrits per comprovar les factures i albarans de les obres de reurbanització. En cas que el consistori s’hi negui, amenacen amb obrir la via penal.