“És un problema que s’hauria d’haver previst”

El pas de primària a l’ESO és un salt que implica molts canvis per als alumnes. Deixen enrere l’escola per entrar en un institut, coneixen nous companys, s’adapten a un ritme d’estudi diferent i a un nou centre educatiu... Tot un seguit d’aspectes als quals s’han d’adaptar, tant pares com fills. A això se li suma la problemàtica que viu Mataró amb la forta demanda d’alumnes que comencen la Secundària i la falta de places als instituts de la ciutat. A pocs mesos de què s’obri el període de preinscripcions, les famílies viuen amb la incertesa de no saber on estudiaran els seus fills.

La mateixa situació que fa nou anys

L’Abril és una nena d’11 anys que cursa sisè de primària a l’escola Montserrat Solà. A pocs mesos de fer el salt cap a l’ESO, aquesta mataronina espera amb molta il·lusió començar una nova etapa en un institut i conèixer nous amics. A la vegada, però, sap que potser no podrà anar allà on vol. “És conscient que això és un sorteig”, explica la seva mare, l’Anna Montasell. Per a la seva família, però, aquesta no és una situació desconeguda. Montasell recorda com ja es va trobar amb una problemàtica semblant ara farà 9 anys, just en el moment en què havia d’escolaritzar la seva filla a P3. “Aquesta generació que ara puja a l’ESO és la que, quan va començar educació infantil, es va trobar que van haver d’obrir dues escoles noves”.

"Aquesta generació que ara puja a l'ESO ja es va trobar a Infantil que va caldre obrir dues escoles noves"

En aquesta línia, la mare afegeix que “aquest és un problema ja conegut” i que “fa 9 anys ja sabien que tot aquest volum de nens pujarien a l’ESO i que hi hauria el mateix problema”. Malgrat tot, però, creu que no s’ha planificat res i que les opcions que s’estan abordant ara no haurien de ser la solució. “Barracons, instituts-escola... això només són pegats”, assegura. Segons ella, “no hi ha hagut algú que s’hagi preocupat i hagi buscat solucions”.  Ara, a pocs mesos de decidir el futur de la seva filla, l’Anna manté la calma però no pot evitar sentir-se “impotent”. “Sento que no puc escollir l’educació que li vull donar a la meva filla, he de cenyir-me a un sorteig” explica i reconeix que “les possibilitats que entri a un lloc que jo vull són mínimes”.

A les portes obertes, amb incertesa

Mònica Bassa és la mare d’en Sergi, un nen d’11 anys que actualment cursa sisè de primària a l’Anxaneta. Malgrat el canvi del mètode d’estudis i de nous companys, el que més preocupa a la Mònica és saber a quin centre anirà el seu fill. “Estem a l’expectativa de veure a quina escola anirem a parar”, afirma Bassa, que explica que és complicat plantejar-se res ara, ja que “no sabem quina serà la rutina diària, si anirà sol o si l’haurem de portar, si coincidirà amb altres nens...”. En aquest sentit, els seus pares ja li han explicat a en Sergi la situació i ell sap que “anirem a mirar algun centre quan siguin les portes obertes però amb la sensació de no saber si servirà”.

"Si quan van començar P3 es van obrir dos centres nous, ara s'hauria hagut de fer el mateix"

 “Estem tornant a viure el mateix que va passar a P3”, afirma la Mònica, coincidint amb l'altra mare. Després de viure aquella situació, la Mònica no entén com no s’ha evitat el problema actual: “Si quan van començar P3 es van obrir dues escoles noves, ara s’hauria d’haver fet el mateix”. Tant la Mònica com el seu marit treballen tot el dia a Barcelona i el que més els preocupa és no saber com el seu fill anirà cada matí a l’institut. Per proximitat i preferència, la seva aposta és el Damià Campeny, però reconeixen que és un dels centres més sol·licitats. “L’any passat es van quedar molts nens fora i posar-ho en primera opció té molts riscos”, afirma reconeixent que no tenen res clar. Malgrat que la data s’acosta, a casa d’en Sergi intenten no preocupar-se massa i no avançar-se als esdeveniments fins que no arribin: “Al final és un tema de sort, realment no està a les meves mans i no puc fer res”. Tot i això, la Mònica reconeix que, arribats a aquest punt, és inevitable sentir molts dubtes: “Sento incertesa perquè no saps si servirà d’alguna cosa el que tu posis en aquell paper”.