‘És molt difícil aguantar tants anys en el sector de l’oci nocturn’

Que us va portar a obrir la discoteca Manaus Manaus ara fa 10 anys?
Teníem diferents bars, pubs i discoteques a Sant Celoni i voltants. Però tota aquella zona es va anar apagant després que el Montseny passés de moda com a zona d’estiueig i de cap de setmana per als barcelonins. Per treballar amb el tipus de públic que volíem, calia marxar d’allà.

El local que vau obrir poc tenia a veure amb l’oferta nocturna de la ciutat.
La nostra idea era muntar un projecte potent a Mataró, per això vam fer una mica d’estudi de mercat per veure quina competència hi havia. Uns amics em van fer un ‘tour’ pels bars del port i per la Ronda Barceló (l’antiga zona d’oci nocturn de la ciutat) i vaig veure cada cosa... Semblava mentida que una ciutat com Mataró tingués uns locals com aquells.

Un dels elements més destacats de Manaus és el seu emplaçament, en un antic casalot al Pla d’en Boet, llavors una zona sense bars ni discoteques.
Buscàvem un local que fos realment especial. No m’agrada agafar una nau industrial i convertir-la en discoteca, com fa pràcticament tothom. Volíem treballar en un lloc especial. Quan venia per Mataró entre setmana –els caps de setmana estava a Sant Celoni- sovint passava a prop de la casa del Pla d’en Boet, i pensava que seria un gran emplaçament. Fins que un dia hi penjava un anunci per llogar-la. M’hi vaig llançar de ple. Fins i tot vaig hipotecar casa meva per poder llogar-la i transformar-la en Manaus.

Sobreviure 10 anys en el món de l’oci nocturn no ho pot dir qualsevol.
És una gran notícia per a nosaltres, té mèrit perquè realment és molt difícil aconseguir-ho en un sector com aquest. Sovint els locals de nit tenen força tirada durant dos o tres anys però després han de tancar portes.

Quin secret hi ha al darrera d’aquesta pervivència?
Treballar molt, ni més ni menys. N’hi ha que creuen per muntar una discoteca o un bar de copes només calen un parell de tocadiscos i una caixa de whiskys per començar a fer diners. Però això no va així. També molts es pensen que els empresaris de l’oci nocturn ens passem la setmana fent el vago, obrim un parell de nits, ens prenem dos whiskys i fotem el camp amb la pasta, però no tenen ni idea de la feina que hi ha al darrere. Durant aquests 10 anys, hem obert cada divendres i dissabte, i també les vigílies de festiu i els dijous a l’estiu. Sense fallar mai.

En quins àmbits es tradueix aquesta feina?
En innovar, constantment. Entres avui a Manaus i el local no s’assembla pràcticament en res al de fa 10 anys. La decoració és com la roba, va per tendències i modes, i t’hi has d’anar adaptant o ser pioner. Nosaltres vam ser els primers en col·locar pantalles de leds a la discoteca. Em vam posar vuit, i cada una valia 1.250.000 pessetes. Ara en tens una per 600 euros, cert, però llavors la gent al·lucinava quan entrava al local.

Durant aquests 10 anys, el panorama de l’oci nocturn a Mataró ha canviat molt.
Ha millorat, i té una capacitat força important d’atreure gent de fora. Cosa que a la ciutat li costa molt més fer durant el dia. Mataró és una ciutat amb un gran emplaçament, molt ben comunicada. Si hi promous mogudes ben organitzades, la gent respon. Personalment, sempre m’hauria agradat promoure concerts a la ciutat, de grups punters nacionals i estrangers. Crec que a Mataró es podria fer per tot el que comentava abans. Però falten les infraestructures necessàries

Segueix venint tanta gent de fora a Manaus com abans?
Fa uns anys ens venia gent de Terrassa, Sabadell, Girona, Vic, Barcelona o fins i tot a Andorra. Però amb la proliferació tan forta que hi ha hagut dels controls d’alcoholèmia, el cercle s’ha tancat moltíssim. Ara venen de Vilassar, o de Granollers com a molt lluny, però res més. És evident que els controls d’alcoholèmia són necessaris, però fora de Catalunya no en veuràs tants, ni de lluny, com a aquí.

En tot aquest temps també sembla que ha augmentat els operatius policials al sector del Pla d’en Boet.
Sí, però hi ha quelcom que trobo a faltar quelcom que es feia sovint abans, els controls preventius. Recordo que Mossos i Policia Local en feien, registraven cotxes a l’arribada a la zona de discoteques i requisaven navalles, bats de beisbol... Algú que ve amb aquestes coses en el maleter no pensa pas en gaudir, riure, ballar ni lligar. No és una persona normal. Seria molt bo que es tornessin a fer aquests controls, perquè darrerament a la zona hem viscut algunes baralles força importants. Que hi hagi una discussió i a algú se li escapi una bufetada, això pot passar al millor local del món, però hi ha baralles i baralles.

Què teniu preparat per aquest desè aniversari?
Serà aquest divendres, dia 11. Farem un sopar a les 10 de la nit amb els clients de tota la vida i els amics de la casa. A les 12 de la nit hem convidat Hotel Cochambre –grup que combina l’humor amb les versions de temes musicals molt coneguts, i que van rebre el premi ARC l’any 2005-, i després viurem una nit ‘remember’ amb la música que ha sonat a la discoteca durant aquests 10 anys. El lema de la festa és “un milió”, que és la xifra de gent que calculem que ha passat per Manaus durant aquesta dècada.