Capgròs
El president de l'àrea de serveis personals i segon tinent d'alcalde, Jaume Graupera, va ser l'encarregat de coordinar la comissió de cohesió social, que amb 74 participants, va ser la que més gent va aplegar. Graupera va fer una breu introducció en la que va explicar les intencions del govern municipal en matèria de cohesió social abans d'explicar que la seva funció, a la comissió, seria aquella nit no la de contestar sino la d'escoltar-vos.
Els més ràpids van aconseguir un lloc a la taula però molts es van haver d'asseure a les cadires del voltant. La metodologia que es va seguir va consistir en cedir cinc torns de paraula i obrir un torn de rèpliques, i així consecutivament. El primer en intervenir va ser Manolo Montés, representant del casal d'avis del Pla d'en Boet, que va preguntar-li al regidor què es podia fer amb la manca d'espai per a la gent gran al seu barri. Manolo, no has entès res, el va renyar Graupera, i una vegada més va explicar que l'audiència pública s'havia convocat per a escoltar propostes i no per a respondre preguntes.
La resta de participants ja semblaven tenir-ho més clar. Així es van anar succeint les intervencions dels representants de les associacions dels barris, que demanaven reformes i, sobretot, més equipaments cívics; de membres del patronat d'esports, que van fer ènfasi en la necessitat de fer un manteniment més acurat de les instal·lacions esportives; de persones relacionades amb el món cultural, que van cridar l'atenció sobre la manca d'aules d'assaig per als músic, sobre la necessitat de reformar els museus i d'impulsar les obres de Can Marfà i sobre l'urgència de fer la ràdio a Mataró; i també van intervenir força mestres, que a banda de la manca de places escolars també van posar sobre la taula una de les demandes que més va sonar durant l'audiència: el desaprofitament dels equipaments escolars després de les classes.
Moltes de les intervencions van servir per apuntar necessitats concretes: fer la ràdio, recuperar la Llar Cabanellas com a biblioteca o auditori, reformar les instal·lacions de l'IES Miquel Biada, augmentar les subvencions per a les entitats, arreglar el camp de futbol de Cirera, rehabilitat la zona de Ciutat Jardí, recuperar el casal d'avis que la Caixa té a Rocafonda, oferir preus especial per a joves per als espectacles culturals, crear un punt d'informació turística o suprimir les barreres arquitectòniques a la ciutat i en els mitjans de transport o rehabilitar els habitatges de Rocafonda van ser algunes de les prop de cinquanta aportacions que es van recollir durant l'audiència.
Però també hi va haver per a reflexions de fons. Com podem tenir equipaments que després no es poden fer servir?, es preguntava Pep Sivilla, mestre i membre de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, en referència a les escoles que a partir de les cinc ja no es poden fer servir per a altres activitats cíviques. No podem venir a parlar de les cosetes que tot sabem, a explicar les nostres penes. Hem d'anar una mica més enllà i veure de quins llocs públics disposem i a qui correspon la competència d'arreglar-los, perquè després els ciutadans ens els poguem apropiar, fer nostres, va dir el mestre Pep Toneu. Per la seva banda el president de l'associació de Veïns del Centre, Carles Trincher, va mostrar-se crític amb una audiència pública en la que estaven convocats els representants dels consells municipals: És lamentable que haguem de venir a dir les mateixes coses dues vegades, va dir.
Opineu sobre l'audiència pública temàtica al fòrum
de capgros.com
Comentaris