‘És l’hora de deixar pas a algú que entengui millor els signes dels temps’

“Avui enterrem la sardina, no pas en Baron!”. Quan es convoca un acte de comiat en un Dimecres de Cendra, l’acudit és gairebé inevitable. Joan Antoni Baron ha recorregut a ell per distendre l’ambient una mica carregat, per evitar que s’imposés una atmosfera una mica fúnebre, de Quaresma, al local dels Capgrossos, la llar de colla de la que sempre s’enorgulleix de vestir-ne la camisa blava i faixa, pel que representa de “projecte col·lectiu”, i que avui ha escollit, per dir que, d’aquí a un any, plega. Ha fet broma també per posar de manifest que, malgrat que era allà per anunciar que es retirarà de la política activa en acabar el mandat i que, per tant, renunciarà a ser el candidat del PSC a les eleccions municipals, no marxa del tot. Seguirà bregant al Ple com a cap del grup municipal fins al 2015, militant al partit sense data de caducitat i treballant des de “l’activisme social”.

Però el d’aquest dimecres 5 de març ha estat un comiat en tota regla, l’adéu d’un home de 59 anys que precisament el 2015 complirà 20 anys de trajectòria política a l’Ajuntament de Mataró, 7 d’ells com a alcalde de la ciutat, el tercer de l’actual etapa democràtica al consistori mataroní. Se’n va un rostre clau en la vida política mataronina de les dues últimes dècades, i amb ell s'enduu tota una era, la dels Ajuntaments democràtics sorgits de la transició, ocupats per tres o quatre partits majoritaris, polaritzats per l’eix esquerra-dreta, centre-barri, burgesia i cinturó roig. Han arribat temps nous que han fet saltar pels aires totes aquestes dinàmiques, i Baron reconeix sentir-se superat, sense les claus necessàries per interpretar-los, sense brúixola per navegar-hi. “És una època que em costa de comprendre a tots els nivells, i per tant és l’hora de deixar pas a algú que entengui millor els signes dels temps”, ha afirmat.

Baron es podria haver limitat a esgrimir motius personals per justificar el seu comiat. Com ha dit, 20 anys de trajectòria política, “la meitat de la vida adulta”, suposen un “desgast” en molts àmbits. També ha reconegut que no és fàcil compaginar la vida política amb l'activitat de mestre a la seva escola, el Camí del Mig. Però s’ha entossudit en deixar clar que se sent “descol·locat” i “en fora de joc” en l’actual context polític i social. “Jo sóc un home de la Transició, d’una època de grans pactes socials i territorials que avui ja no serveixen, en necessitem de nous i són les noves generacions qui els han de refer”, ha dit.

Ja feia temps que Baron avisava que “l’eix nacional” estava substituint l’eix esquerra-dreta -que sempre ha emprat com a coordenades- com a motor de la política del país. I ara que aquest nou eix ha polaritzat tots els debats, ell se sent desorientat. “Comprenc les reivindicacions nacionals contra els atacs a la llengua i la cultura catalana, però que l’esquerra i la dreta ja no siguin l’eix de transformació del país em desconcentra”, ha insistit. Només calia sentir-lo, minuts abans, definint el PSC com “el partit de la classe treballadora, dels menestrals, que té en el treball el seu capital”, i pensar en la més que convulsa situació que travessa el partit a Catalunya, gairebé ofegat per les aigües del “Procés”, per comprendre encara més la desubicació que sent. 

“El moment que viu el PSC no ha estat ni de lluny determinant a l’hora de prendre aquesta decisió, malgrat que tampoc ha ajudat”, ha afirmat Baron. Ho ha fet escudat pels qui remenen avui les cireres al partit a la ciutat i a la comarca, el primer secretari de Mataró Xesco Gomar i l’alcalde de Pineda i líder dels socialistes maresmencs, Xavier Amor. Dos referents joves del PSC que, malgrat que comparteixen partit amb ell i que avui li han volgut fer costat públicament, es troben gairebé als antípodes de Baron i dels seus companys del grup municipal (també presents al local dels Capgrossos, junt amb altres militants i amics de l'exalcalde). Noms més propers als actuals capitosts de Nicaragua, que encarnen aquesta nova manera de fer política, aquesta “nova etapa” que ve pitjant de valent i a la qual Baron ha preferit deixar pas.

Clarobscurs de 20 anys
Com pertocava en un dia com avui, Baron ha fet balanç del seu pas per l’Ajuntament, com a regidor, alcalde i cap de l’oposició. Ha reivindicat la feina feta per Pumsa, avui crucificada per l’enorme deute contret. “Però sempre s’obliden de tots els actius que ha deixat a la ciutat”, ha lamentat. El seu pas per l’Institut d’Esports el projecte del TecnoCampus o les petites inauguracions i remodelacions “que sabies que importaven molt a un cert col·lectiu” són alguns dels capítols que li deixen bons records, contraposats amb altres episodis més foscos com l'atur, l’agre polèmica per la concessió dels nínxols, o Can Fàbregas, un afer que ha recordat amb amargor perquè va comportar la seva imputació i la del regidor d’Urbanisme Ramon Bassas. “Va ser molt dur, no tant per mi que tenia clar que acabaria en res, com per la gent del nostre entorn que ho va patir”. "Encara espero que alguns demanin perdó”, ha afegit. Ell sí que s’ha volgut disculpar per allò que durant la seva època com a alcalde no es va fer bé, “perquè vam pecar d’ingenus o bé perquè no en sabíem més”.