Es compleixen 25 anys de les primeres eleccions municipals

Entusiasme, il·lusió i esperança. Aquest era l'ambient que es respirava a Mataró les primeres setmanes d'abril de 1979. Els rostres dels candidats empaperaven la ciutat i els mítings eren plens. Després de quasi quaranta anys de dictadura franquista, els mataronins podien escollir democràticament els seus representants locals. Tothom se sentia partícip d'un esdeveniment històric: “Érem conscients que podíem fer realitat els nostres somnis de joventut, ens sentíem capaços de canviar la societat i ens crèiem els hereus de tots els qui havien lluitat contra del franquisme”, explica Ramon Pla, candidat a les eleccions per CiU.

En aquelles eleccions municipals l'electorat podia escollir entre un ventall de cinc formacions: Centristes de Catalunya-Unión del Centro Democrático (CC-UCD), Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Socialista de Catalunya (PSC), i Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El passat marcava l'equador entre la dreta i l'esquerra: “Els partits estaven dividits entre els que havíem participat a l'Assemblea de Mataró i els que representaven la continuació del franquisme amb la cara rentada”, opina el candidat del PSUC, Antoni Segarra.

Els resultats van ser valorats positivament per tots els partits. La UCD va considerar correctes els més de cinc mil vots rebuts, però la distància temporal els ha ajudat a comprendre el seu error: “Nosaltres crèiem que la gent només volia bons gestors i administradors i per això vam menystenir el component de fòrum polític que també han de tenir els ajuntaments”. El líder de CiU comenta que la coalició preveia el frec a frec amb el PSUC i fins i tot esperaven una victòria més extensa dels socialistes. D'altra banda, el PSUC, segona força, tampoc esperava la victòria; eren conscients que de l'extrema esquerra només n'era un partit percentatge de la població, i encara havien de dividir-se'l amb ERC. La victòria del PSC per una diferència de dos mil vots va donar l'alcaldia a Joan Majó, que ràpidament va iniciar les negociacions amb la segona i la tercera forces més votades, PSC i CiU.