ERC potencia el discurs social per marcar perfil propi a Mataró

Ningú a ERC s’esperava, l’any 2011, quedar fora del consistori mataroní. La sotragada va ser difícil de pair. “Però també vam perdre representació a Sabadell, a Terrassa, a Reus, a totes les ciutats grans excepte Barcelona”, recorda Anna Salicrú, presidenta local. ERC, en tot cas, mai ha estat un partit especialment sòlid a Mataró, fins al 2003 no van entrar a l’Ajuntament. Volàtil perquè depèn en excés de com li van les coses a la formació a nivell general. No és casualitat que la patacada de fa quatre anys coincidís amb la crisi profunda que vivia el partit, ni tampoc que la sorprenent victòria a les europees de 2014 a Mataró ho fes amb una ERC que, amb Oriol Junqueras, es postula com a partit de govern a Catalunya.

Davant d’aquest comportament ciclotímic, què es pot esperar d’ells el proper 24 de maig? Potser costa imaginar-se’ls com la força més votada a Mataró, però també sembla descartable que no aconsegueixin representació. La llista per trobar un probable terme mig l’encapçalarà Francesc Teixidó, per tercera cita consecutiva. Al 2007 va aconseguir dos regidors, i va exercir de Tinent d’Alcalde durant el govern tripartit. Al 2011, va patir un important revés, però això no ha impedit el partit escollir-lo de nou. Aspira a l’alcaldia amb una llista renovada, sense un històric com Sergi Penedès i amb Anna Salicrú com a número 2.

Com pensen enfocar la campanya per recuperar la seva plaça a l’Ajuntament? “El nostre discurs farà especial èmfasi en l’acció social”, assegura Teixidó. “La nostra principal preocupació és que en la situació actual de crisi, ningú a Mataró es quedi enrere”, afegeix. “Volem que Mataró sigui una sola ciutat, trencar amb les diferències territorials i socials que en els darrers anys s’han accentuat”, apunta Salicrú. Davant les alarmants xifres de pobresa que pateix Mataró (17.000 usuaris fixes de Serveis Socials i 6.200 del banc dels aliments), consideren que cal “molt més que aplicar mesures pal•liatives”. Teixidó critica que l’Ajuntament governat per CiU ha “desmantellat” serveis com Nova Ciutadania, víctimes de les retallades, quan el que cal són “gent i recursos” per millorar la situació als barris més afectats per la crisi i l’atur.

Més enllà que aquesta aposta pel discurs social d’ERC sigui sincera, també és estratègica, de cara a marcar perfil propi i diferenciar-se a nivell local de CiU, el seu aliat al Parlament i en el lideratge del  “Procés”. Sobretot després que l’alcaldable de CiU, Quim Fernàndez, galantegés descaradament els republicans (amb una resposta d’aquests força tèbia). “No crec que sigui estratègia, sinó ideologia, la portem al nom”, diu Salicrú, assenyalant l’“E” d’Esquerra. Consideren que en l’eix nacional, en tot cas, també són diferents. “Som més valents”, afirmen, per recordar que el pacte en l’àmbit català és amb CDC, no amb Unió.

El discurs social d’ERC trobarà coincidències amb el la CUP i Podem. “Però al contrari que ells, nosaltres tenim voluntat de governar”, diu Teixidó. I també amb el del PSC, qui d’altra banda es troba als antípodes en l’àmbit nacional. “La secció local sembla de la corda de Miquel Iceta, que parla de precipicis i dels fets del 6 d’octubre”, afirma el candidat republicà. Està clar que el “procés” jugarà un paper important a les municipals, avantsala d’un any electoral on també s’escollirà el Congrés dels Diputats i el Parlament. “Volem que a l’Ajuntament hi hagi una majoria de regidors independentistes, i demanem a tothom qui va votar el 9-N que ho torni a fer per forces sobiranistes”, recalca Teixidó, mentre que Salicrú assegura que “si el 27-N es vota en clau plebiscitària, arribarà un moment en què els regidors s’hauran de mullar, i els alcaldes hauran de prendre decisions que mai fins ara havien pres”. Arribat el moment, a ERC, asseguren, tindran “molt clar el que cal fer”.

Un mandat d’impàs
Respecte a aquests darrers quatre anys que no han estat al Ple, els republicans consideren que han estat un mandat d’impàs, amb un govern “incapaç de trobar l’acord” i amb una oposició “que no ha mossegat prou”. “Sense diners, no hi hagut grans projectes als quals adherir-se o oposar-s’hi”, afirma Salicrú. Lamenten “l’oportunitat perduda” de preparar un pla de futur, que repensés la ciutat i en dibuixés un nou horitzó. “Al govern en minoria se l’ha menjat el dia a dia”, lamenta Teixidó. Des d’Esquerra creuen, d’altra banda que els partits de l’oposició s’han vist atrapat per la mala fama adquirida en el mandat anterior, bàsicament pel gran deute que ha contret la ciutat. “Aquesta és una batalla perduda”, afirma Teixidó, present en el govern d’aquella legislatura. Però creu que això, aquest 2015, ja no els passarà factura. “És una etapa passada”.