-
-

Vern Bueno/ Judith Vives

Entrevista amb l'alcalde, Joan Antoni Baron (i III)

Alcalde i regidor de cultura.
Els temes de ciutat importants reclamen la presència de l’alcalde, com el Museu Bassat. En cultura i en altres temes. He liderat el Museu Bassat i els altres temes els lidera el regidor de cultura, Sergi Penedès. Sovint repartim la feina perquè sinó no podríem donar cap a tot. En el primer impuls d’aquest important projecte museístic hi va ser l’alcalde perquè l’altra part també ho va reclamar. A partir d’aquí s’ha definit una comissió de treball en la que hi estan implicats molts altres departaments de l’Ajuntament, entre ells el de promoció econòmica perquè entenem que aquesta és una bona oportunitat de promoció de ciutat, en la vessant que ja vam definir que hi hauria aspectes de cultura que utilitzaríem com a element de promoció de ciutat.

Museu Bassat.
Treballarem intensament per aconseguir-lo. Buscarem el finançament. Puc manifestar la intenció, la voluntat i a partir d’aquí arremangar-nos i treballar. On el farem és un secret molt ben guardat (riu). Hi ha diverses opcions i les estem estudiant. No hem renunciat a cap dels projectes que teníem per tirar endavant aquest museu.

Compromís amb Museu Marfà i altres projectes.
Ens haurem d’espavilar per tirar endavant tots els projectes. Hem de ser ambiciosos. Hem de tocar de peus a terra, però tenir un punt d’ambició que ens ha faltat sempre. El Museu de Can Marfà el tirarem endavant. Durant el 2008 tindrem el projecte executiu i en el pressupost hi ha una partida per licitar i començar obres cap al final d’any. És el calendari pactat amb la Fundació Jaume Vilaseca que és la gran prioritat d’aquest museu, primer perquè s’ho han treballat, després per la importància de la col·lecció de màquines del gènere de punt i després perquè associat a aquesta col·lecció hi ha un capital humà de coneixement que hem de preservar.

Mataró destí turístic.
M’agrada explicar el turisme tal i com l’entenem. El turisme de negoci i el turisme de visita. Nosaltres no serem una capital de turisme de masses, però podem ser un turisme de negoci, bé perquè organitzem esdeveniments o bé perquè aprofitem la proximitat de Barcelona. Després hi ha el turisme de visita, perquè la ciutat té coses com la seva potencialitat comercial o la seva situació arran de mar. Per posar un exemple, tenim la societat de pesca i activitats subaquàtica més important d’Espanya i una bona part dels socis que té no són de Mataró. I aquesta gent ve a fer turisme perquè utilitza la nostra ciutat per fer activitats d’oci. Un oci que genera a més una activitat important en el port, i que repercuteix en l’àmbit de l’hostaleria i en altres sectors. En l’àmbit del turisme també tenim un calendari festiu potent. Tot això ho hem de posar a treballar. Hem de tenir determinats productes i instal·lacions. En aquest sentit, calien els hotels. En aquest moment hi ha dos hotels en projecció, un del Rengle, que servirà per passar la nit i un altre de quatre estrelles al port. A més dels que hi ha tenim i algun altre operador que mostri interès per instal·lar-se a la ciutat. Fins ara tot això no ens ho havíem plantejat perquè ja ens guanyàvem la vida amb el gènere de punt.

Indicadors turístics.
En la creació d’una massa crítica comercial de la ciutat no es pot llegir estrictament en clau mataronina. Si tenim el comerç que tenim és perquè donem servei al nostre entorn. El número de visites a les oficies de turisme pot ser un indicador i el número de pernoctacions també pot ser un altre indicador per saber que som una ciutat activa turísticament.

Tren orbital.
Queden per fer les obres. Però hi ha un canvi de situació. Ara la Generalitat fa passos administratius perquè això sigui una realitat. Nosaltres hi afegim el trasllat de l’estació de mar cap al Parc Central, perquè és una cosa de sentit comú. I per tant hem d’agafar la línia de la costa i desviar-la cap a l’interior perquè trobi l’intercanviador del Parc Central i entremig hem de buscar les estacions. Una de les estacions ha d’estar a Cerdanyola i una altra a l’entorn del Pla d’en Boet i l’altra ha d’estar a la sortida de llevant, a l’entorn de Mata-Rocafonda. Estem parlant d’estacions subterrànies i tot el que hagi de passar ha de passar sota terra.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive