Capgròs
Yesenia Garcia és una espanyola d’origen cubà que va arribar a l’Estat fa més de vint anys. Després d’estar en alguns municipis, va acabar establint-se a Mataró, on té un centre de nutrició, assessorament i venda de maquinària de fitness (carrer Lepant) i on entrena per competir amb les millors en el món del culturisme. “Sempre he estat atleta, i de petita ja competia en gimnàstica rítmica; al batxillerat em vaig passar a la dansa, on em vaig titular, però el que m’agradava era el culturisme: cossos musculats i fibrats. Tenia una inquietut molt gran i vaig posar-me a estudiar, entrenar i endinsar-me en aquest món”, explica la mataronina, que aquest cap de setmana competirà a Polònia al Mundial que se celebra. Representarà a Espanya en la categoria Women Physique, un tipus de competició amb un físic més voluminós que el Bodyfitness però amb una definició similar. “són cossos més grans i tonificats, em sento a gust perquè a mi em va més el múscul gran, menjar i entrenar molt fort”, relata.
Fa uns cinc anys va començar a competir de manera professional, i els resultats l’han acompanyat. Dos sots-campionats d'Espanya, Campiona de l'Arnold Classic d'aquest any i diversos primers llocs en campionats de categoria bodyfitness i Women Physique. Ara toca un repte enorme al Mundial de Polònia. I al desembre, a Tarragona.
Què es necessita per triomfar en el culturisme?
El culturisme és subjectiu i interpretatiu: el que veu un jutge pot no veure-ho un altre. És imprevisible, i per això cal anar molt ben preparada. A la meva categoria es demanen línies femenines i musculades, i per tant el pack ha de mostrar la teva personalitat: cabell, maquillatge, posada en escena, postures... Tot suma. Però sobretot no perdre la feminitat: per ser dona musculada no deixes de ser dona.
Com és el fet de ser una dona en un món que sembla molt pensat en clau masculina?
En el culturisme no hi ha problema, al contrari: qui estima aquesta disciplina aprecia molt més els cossos treballats d’una dona, que no tenim testosterona, que el d’un home. Arribar a aquesta qualitat muscular és quelcom molt difícil. En el dia a dia és cert que reps ‘inputs’ de tot tipus, a vegades més despectius o amb certa enveja d'alguns homes, però hi ha de tot i també molts de positius i d'admiració.
Com és el teu dia a dia quan et prepares per competir?
És un sacrifici increïble. Aixecar-se a les cinc del matí, fer una mica de cardio, entrenar dues vegades al dia i seguir una dieta súper estricte sense afegir mai res: si et quedes amb gana t’aguantes. Entrenar molt dur, descansar i tornar a aixecar-se. Això és durant uns sis mesos, amb els tres mesos abans de competir com els més durs. La resta de l’any és una mica més lleuger, però amb l’exigència de la dieta i de l’entrenament.
Com es presenta el Mundial de Polònia?
És el meu primer Mundial després de ser seleccionada per representar Espanya en la meva categoria, i no sé com anirà. M’agradaria ser Top 6, i per això lluitarem. Després, al desembre, hi haurà un altre mundial a Tarragona que si em seleccionen em faria il·lusió poder competir a casa. Quan acabi això pararé perquè fa anys que no celebro un Nadal amb un bon sopar... ni el raïm puc tastar! Faré uns mesos més relaxats i quan surti el calendari decidiré com enfoco la competició de la segona meitat de 2019.
Comentaris