El recorregut vital de Josep Peiró va anar estretament lligat a la vida del seu pare. Va treballar, per començar, a les Cristalleries de Mataró, que dirigia el popular anarcosindicalista. El dia que, perduda la guerra, Joan Peiró va decidir marxar de Mataró, Josep Peiró era qui conduïa el cotxe amb el qual van marxar cap a França, on van entrar el 5 de febrer. Josep Peiró havia participat a la Guerra Civil com a voluntari a la Brigada Ascaso al front d'Aragó.

Un any després, quan els exèrcits alemanys avancen cap a París -on viuen pare i fill- els Peiró fugen cap al sud del país. Llavors és quan el seu pare és descobert i lliurat a la Gestapo, que finalment el posarà en mans de la policia franquista. Josep Peiró, però, continuaria a França, on va participar a la Resistència en diferents missions.

Professionalment Josep Peiró va treballar més de quinze anys a les cristalleries de Coubevoie. Després va passar a una empresa d'ascensors i al Ministeri d'Exteriors francès fins a la jubilació.

Durant tot l'exili va militar sense interrupció a la CNT. Va ser secretari del Comitè Peninsular de les Joventuts Llibertàries, quan el Comitè Nacional era a París, i secretari general de la Federació Local de la CNT de la capital francesa. A nivell humà estava casat amb Olga Rodríguez, d'una família de cenetistes asturians.

Com a “resident absent” figurava en el cens electoral de Mataró. En totes les eleccions havia donat suport a les candidatures del PSC, en alguna ocasió fins i tot signant una llista de suport.