'Ens han tret de la nostra terra'

En Saleck i en Mohamed, de 7 i 12 anys respectivament, són del Sàhara Occidental i parlen perfectament en castellà. No és la primera vegada que passen les vacances a Mataró. Els dos nois participen en un programa de colònies que organitza l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí per, entre altres objectius, possibilitar la sortida dels infants sahrauís dels campaments de refugiats els mesos de juliol i agost, quan les condicions climàtiques comporten unes condicions de vida molt difícils.

El seu país, el Sàhara Occidental, va ser envaït per Mauritània i pel Marroc i això va obligar els 175.000 sahrauís a abandonar la seva regió i a instal·lar-se al campament de refugiats de Tinduf. I des de llavors, fa 27 anys, viuen en un terreny dur i inhòspit del desert d'Algèria. En Saleck i en Mohamed són conscients, tot i la seva curta edat, de la situació del seu país: «El Marroc ens ha pres la nostra terra i ara vivim a Algèria, allà ens estimen», explica en Mohamed. En Saleck, no sap els motius que s'amaguen darrere d'un conflicte del qual, malgrat tot, és conscient: «Hi ha uns senyors que peguen a uns altres», explica.


Dos mesos a Catalunya
L'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí promou una estada de dos mesos a Catalunya entre aquells nens que hagin aprofitat millor les seves classes a l'escola. A Mataró, aquest any, han arribat un total de 20 nois i noies que han estat acollits per diverses famílies.

Quan els nens i les nenes sahrauís arriben a Catalunya es troben amb unes condicions de vida ben diferents a les del seu país. Al Sàhara, la temperatura puja molt als estius i, en canvi, a les nits d'hivern hi fa força fred. «Quan fa calor em tanco amb els meus pares a la haima (la seva casa) i no sortim, mentre que quan fa fred les dents em cruixeixen», diu en Saleck. Un cop aquí, els nens van als casals on fan les mateixes activitats que la resta de nens i nenes catalans.

Tot i la situació del Sàhara Occidental, els nens saben que han de tornar al seu país on han deixat les seves famílies. La mare d'acollida d'en Saleck, la Montse Guardiola, assegura que «el nen està sempre pensant en el Sàhara; ell vol tornar i nosaltres ho acceptem». A en Mohamed, que fa cinc anys que passa les vacances amb la família de la Rosa Maria Bassas, li costa més acceptar que ha de marxar. Potser és perquè sap que serà la darrera ocasió que vindrà a Catalunya, ja que un cop els menuts fan dotze anys és més difícil que tornin. La Rosa, la seva mare d'acollida, també pateix i reconeix que és molt dur el moment de l'acomiadament, «més encara si saps que potser l'any vinent ja no tornarà».