Capgròs
"En Joan Peiró convergeixen tres estrelles: la justícia, la transversalitat i la humanitat". Amb aquesta frase el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Plàcid Garcia Planas, resumeix la figura de l'històric sindicalista i polític, fill adoptiu de Mataró. Un personatge "transversal", com també el defineix l'alcalde de Mataró, David Bote, ja que sense renunciar mai a les seves conviccions anarquistes, va apostar pel diàleg i el pacifisme. Peiró encarna els grans ideals i alhora la tragèdia del segle XX a Catalunya i a Espanya, i que mereix ser recordat des de tots els punts de vista. Un d'ells és l'espectacle 'Peiró42' que es podrà veure aquest dissabte al teatre Monumental, emmarcat en el 75è aniversari de la mort del mataroní, afusellat pel règim franquista.
"Peiró42" és un projecte escènic documental produït per la cooperativa audiovisual mataronina Clack a petició de la comissió ciutadana "Joan Peiró: 75 anys del seu afusellament (1942-2017)". Aquesta comissió està integrada per més de 40 entitats de la ciutat, des de sindicats a partits polítics passant per associacions culturals i veïnals. Al darrere de l'espectacle que s'estrena dissabte hi ha prop de 100 persones. Xifres que deixen clar la magnitud del projecte i la talla del personatge homenatjat. Secretari General de la CNT, cooperativista, Ministre d'Indústria durant la Guerra Civil, apresat per la Gestapo i afusellat pel règim l'any 1942. "És un d'aquells projectes que de petit somies fer", assegura el seu director, Eloi Aymerich.
"En Joan Peiró convergeixen tres estrelles: la justícia, la transversalitat i la humanitat" (Plàcid Garcia Planas)
La proposta barreja teatre, música i audiovisual i compta amb la direcció musical de Maria Salicrú-Maltas. "Les cançons que s'hi sentiran són les que podia escoltar Peiró a casa, escollides ambrigorós criteri històric i musicològic", afirma Salicrú. Entre els intèrprets al Monumental hi haurà Maria Arnal i Marcel Bagès –un duet barceloní que ha esdevingut força popular i reconegut amb la seva barreja la música popular i memòria històrica. Els cinquanta músics de l’Orquestra de Mataró, creada ara fa dos anys, i un cor de 23 cantaires creat expressament per a l’ocasió, també se sumen a la llista d'intèrprets. Des del punt de vista escènic, s’hi podran veure intervencions de Jaume Amatller “Notxa”, David Pruna i Izaskun Larrea, tots tres vinculats a l’Aula de Teatre.
" Era un home que feia allò que deia, portant-ho fins a les últimes conseqüències, i va preferir morir abans que trair-se a si mateix" (David Bote)
Les entrades per assistir a l’estrena de l’espectacle al Teatre Monumental són gratuïtes però cal recollir-les a les oficines de la Direcció de Cultura (carrer de Sant Josep, 9) o bé a través del web entradesculturamataro.cat. “Peiró42” compta amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. S’estrenarà a Mataró i està prevista la seva posada en escena també a d’altres espais com el Museu de l’Exili de Barcelona, el 10 de novembre.
"Peiró va convertir les seves idees en fets tangibles, era un home que feia allò que deia, portant-ho fins a les últimes conseqüències, i va preferir morir abans que trair-se a si mateix". Així és com David Bote veu al sindicalista, que efectivament va tenir l'oportunitat de renunciar públicament a les seves conviccions a canvi de salvar la vida però no ho va fer. "Es va sacrificar per les seves idees, donant exemple com sempre va fer", apunta Aymerich, per a qui Peiró representa "els millors valors de Mataró i el país: fraternitat, justícia, obrerisme i diàleg".
El projecte escènic documental té lloc dissabte 21 a les 19h al Monumental, amb entrada gratuïta
Nascut al barri barceloní d'Hostafrancs l'any 1887, Joan Peiró i Belis va ser vidrier d’ofici i va militar en l’anarcosindicalisme on va ser secretari general de la CNT. El sindicat va ser durant la primera meitat del segle XX el més important a Catalunya, i una força clau durant la II República i la Guerra Civil Espanyola. Establert a Mataró, va treballar al Forn del Vidre, on va esdevenir impulsor de la Cooperativa del Vidre, una de les grans fites de l'economia social del país. Amb la guerra civil, va acceptar ser ministre d’Indústria al govern republicà. Exiliat a França, la Gestapo el lliurà a Franco i fou empresonat a València i afusellat a Paterna l'any 1942.
Comentaris