Manuel Molina, durant la seva intervenció en nom de la comissió de Cirera Industrial.
Manuel Molina, durant la seva intervenció en nom de la comissió de Cirera Industrial.

R. Radó

Els veïns critiquen que no es consensuïn els canvis urbanístics de Cirera

Vilert defensa el projecte assegurant que l'edificabilitat és la justa per equilibrar a viabilitat econòmica de l'operació.

Haver deixat perdre “una ocasió immillorable per dotar Cirera d'equipaments assistencials i cívics”, falta de “complicitat” en l'ambició de “millora de la ciutat” o “manca” i “deteriorament” dels serveis públics existents van ser algunes de les acusacions que els veïns de Cirera van fer al govern municipal en la seva intervenció al ple municipal d'aquest dijous dia 11, abans de l'aprovació provisional de la modificació del Pla General en l'Àmbit de la riera de Cirera.

Aquest tràmit va encetar una discussió sobre el model urbanístic municipal. A partir de les queixes dels veïns, que demanaven que no s'aprovessin els canvis, tant CiU com PP van criticar de manera general l'actuació urbanística del govern mentre que el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, va defensar les bondats del projecte. Finalment, la modificació va tirar endavant amb els vots dels tres partits de govern i l'abstenció dels grups de l'oposició.

En nom de la comissió de Cirera Industrial, formada per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) i les associacions de veïns de Cirera, de Molins-Torner 1r de Maig, de Camí de la Serra i de Rocafonda, Manuel Molina, va acusar el govern de “fugir del concepte de ciutat com un tot i plantejar permanentment modificacions puntuals sense tenir en compte el resultat global” en matèria urbanística.

Els veïns van queixar-se que el govern portés el projecte al ple “sense el consens necessari amb les entitats del territori” i que les seves al·legacions no hagin estat “debatudes” en cap reunió conjunta. Segons ells, “la posició municipal estava meridianament clara des del començament” i “no s'ha mogut ni un mil·límetre”. Pels veïns, “la mateixa resposta municipal desestimant les seves al·legacions dóna arguments per a estimar-les”.

Manca d'habitatges protegits i equipaments
Els veïns, que van comparar la seva situació amb la d'”un comitè d'empresa negociant amb la representació de l'empresa”, van centrar les seves crítiques bàsicament en la manca d'equipaments del barri i la quota d'habitatge protegit, que van considerar insuficient. En la seva intervenció, van constatar que els “sis-cents habitatges que es pretenen construir ja esgoten les necessitats de serveis educatius de primària i de centre social” en un barri “amb mancances d'aquest tipus de dotacions”, de manera que provocaran “situacions encara més caòtiques que les actuals de col·lapse en els serveis d'assistència primària” del barri. Molina va dir que aquest dèficit d'equipaments i serveis ha incrementat en els darrers anys i ho va exemplificar amb les “llistes d'espera impressionants en escoles bressol, neteja viària insuficient, dèficits als serveis públics de manteniment”.

Vilert, per la seva banda, va defensar la posició del govern municipal assegurant que l'edificabilitat del projecte és exactament el que “equilibra la viabilitat econòmica de l'operació: ni més ni menys”. Aquest índex d'edificabilitat és d'1,18, una xifra “difícilment rebaixable” segons el regidor, i per sota del que és habitual en aquest tipus d'operacions, al voltant de l'1,3 o 1,4. Vilert va explicar que l'ajuntament havia rebutjat tant les al·legacions dels propietaris de sòl per augmentar l'edificabilitat com la dels veïns de reduir-la.

En la seva rèplica després de les intervencions dels veïns i l'oposició, Vilert va insistir en què el projecte garantia “la viabilitat econòmica amb una densitat molt prudent” i fins i tot va minimitzar les queixes veïnals assegurant que si es “posés el barret de veí probablement estaria demanant el mateix que els veïns, però jo duc el barret de regidor d'urbanisme”. Sobre la resta de reclamacions fetes pels veïns, per Vilert, el que s'està discutint actualment és una modificació del Pla General i no l'ordenació de l'espai públic: “sobre quins carrers van amunt i quins avall o si un carrer és peatonal en podem parlar però no és aquest el moment”.

Abstenció de CiU i PP
La intervenció dels veïns de Cirera va animar els grups de l'oposició, que van criticar la política municipal en matèria d'urbanisme. Segons Antoni Valls (CiU), “l'últim que li convé a Cirera és un increment del nombre d'habitatge, el que li convenia és un esponjament” i va acusar l'equip de govern de “desmantellar” l'activitat industrial de la ciutat. Valls va argumentar l'abstenció de la federació nacionalista (que havia votat afirmativament en l'aprovació inicial del projecte el mes d'octubre) atribuïnt-la “més a criteris de política urbanística general que a la situació concreta”.

David Rovira (PPC) va lamentar que “tots i cada un dels grans temes de ciutat en aquest mandat han acabat en conflicte” i va citar els conflictes a Cerdanyola, Cirera i amb personal de l'ajuntament, un fet que hauria de fer "reflexionar" l'equip de govern. Els populars van justificar la seva abstenció perquè cap “modificació de Pla General no tindrà el vot informatiu si no som capaços de plantejar la voluntat d'una anàlisi seriosa del model de ciutat”.

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive