Els socialistes obren la campanya per l'Estatut a Mataró

Els tres socialistes mataronins que personalitzen el poder a la ciutat -Joan Antoni Baron-, a Catalunya -la parlamentària Consol Prados- i a Espanya -el diputat i exalcalde Manuel Mas- van protagonitzar ahir divendres dia 12 un acte de commemoració dels dos anys de governs socialistes en aquests tres nivells en un míting que va servir per obrir ja a la ciutat la campanya pel referèndum de l'Estatut. Presentats pel primer secretari del PSC local, Ramon Bassas, com "els millors polítics que tenim" els tres van prendre la paraula l'un darrera l'altra en una sala d'actes del Centre Cívic del Pla d'en Boet que omplien unes dues-centes persones. A primera fila hi seien els tres oradors junt amb Bassas, els regidors Esteve Terradas i Pilar González i el primer secretari del PSC del Maresme, Santi Fontbona.

La intervenció més llarga, com no podia ser d'altra manera, va ser la de l'alcalde Joan Antoni Baron, que celebrava d'aquesta manera amb tot el partit al seu voltant els seus dos anys al capdavant de l'Ajuntament. Tot i que, moments abans d'entrar, assegurava sentir-se cansat quan Baron va posar-se darrera el faristol va desplegar un enèrgic discurs en clau estricament social –“no ens agrada parlar d'essències”, va dir- en què va repassar triomfalment l'obra de govern feta durant 730 dies mentre repartia floretes als seus principals regidors -Alícia Romero, Pilar González, Ramon Bassas, Arcadi Vilert, Quico Melero, Esteve Terradas i Fermín Manchado-. "Estem guanyant el futur arreu”, havia començat dient. “Però el futur es mou i hem d'anar reelaborant el nostre discurs constantment”, va admetre sense contradir l'anterior afirmació.

Baron va assegurar que el tripartit a Mataró no té cap problema perquè les regles de joc estan molt clares, va reivindicar el nou Estatut perquè dóna més paper als Ajuntaments i va admetre que no tot havien estat “flors i violes” en el seu govern però que tots els problemes s'havien acabat resolent a base de diàleg. També es va reptar a si mateix a citar dotze nous objectius per l'any de govern que li queda, tot i que n'hi van acabar sortint més i tot, fent gala de tenir la ciutat al cap com el seu predecessor: la construcció d'un nou parc de bombers, els nous accessos a la C-32, l'arranjament de carrers, un nou espai cívic a Vista Alegre, la ràdio municipal, el nou pavelló de Cirera, refer el CAP de Cerdanyola Sud i la zona del Cafè de Mar, peatonalitzar el carrer Sant Pelegrí, obrir un gran parc al Rengle, noves escoles al centre de la ciutat, crear nous aparcaments i construir el nou edifici de tresoreria per la Seguretat Social.

L'alcalde va amanir el seu distès discurs amb alguna broma i, amb un punt d'agressivitat, va atacar amb inusual duresa els que l'acusen de populista: "Se m'enfot", va dir en dues ocasions referint-se sense citar-lo per exemple al seu principal soci, l'ecosocialista Jaume Graupera. Va ser, malgrat tot, un discurs ple dels tòpics baronians: "Volem una ciutat per viure i treballar". "Hem de tenir uns espais públics nets perquè les coses petites també són importants". "Cal posar el dia els barris antics de la ciutat i fer que tot Mataró sigui Mataró". "El que es diu es fa". I, finalment, una crida a “treballar, treballar i treballar”.

Mas fa de pare carbasser
Estona abans havia intervingut Manuel Mas, que es va presentar com a membre del "quarter general" dels socialistes espanyols i va aprofitar la seva condició de membre de la generació del 78 per reivindicar la Transició espanyola i oferir un missatge extremadament moderat: "Ho vam fer molt bé. No hem de fer cas als que diuen el contrari", va dir responent als exsocis d'ERC sense citar-los. Mas va fer un diagnòstic en clau generacional i va alertar d'un cert trencament a partir de l'any 2000, amb l'arribada de Zapatero al PSOE i les manifestacions de la dreta al carrer. "La gent va sortir per protestar contra les mentides de l'Aznar, però la dreta també es mobilitza. El panorama és diferent", va apuntar.

Seguidament l'exalcalde va repassar els dos anys de govern de Zapatero durant els quals va assegurar que s'havien dut a terme polítiques "agosarades" que la seva generació mai hauria tirat endavant. Va assegurar que mai els socialistes catalans havien tingut tants socialistes espanyols darrera seu i va ironitzar sobre la retallada de l'Estatut feta a Madrid.

Finalment Mas, acostumat a anar a la contra dins el seu propi partit, es va autoatribuir el paper de rebaixar l'entusiasme per la situació actual dels socialistes, que governen arreu. Va dir que els adversaris no estaven ni molt menys derrotats i va alertar sobre la disminució del control de l'economia, el que pot suposar obrir "agosaradament" el meló territorial, la fragilitat de la treva d'ETA i el perill de tenir el país molt polaritzat.

Prados assegura que les polítiques del Pacte del Tinell són vigents
La parlamentària Consol Prados, que va ser la primer a parlar, es va referir a la sortida "dolorosa" sortida d'ERC del govern i va defensar la feina que ha fet fins ara el govern de la Generalitat: "El pacte del Tinell és encara vigent. Aquest govern governa i fa polítiques d'esquerres. Hem treballat i molt", va dir. Prados va referir-se a la importància de la Llei de Barris i del Pacte Nacional per l'Educació i va reclamar un vot positiu en el referèndum del 18 de juny. "Ara la prioritat és l'Estatut, que és millor que el del 79 i el volem per fer més polítiques socials", va assegurar.