Els socialistes mataronins celebren cent vint anys recordant el seu llegat

La família socialista local va celebrar ahir dimarts, dia 18, el cent vintè aniversari de l'Agrupació Socialista mataronina fent un exercici de memòria i projectant cap al futur el seu llegat. La sala del Centre Cívic del Pla d'en Boet es va omplir de militants i simpatitzants –històrics i actuals-, que es van sentir en tot moment ben recolzats pels tres puntals que personalitzen el poder a Mataró: el diputat Manel Mas, l'alcalde Joan Antoni Baron, i una àmplia representació del consistori mataroní. La publicació el mateix dia de la nova enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, segons la qual el PSC guanyaria les eleccions catalanes amb el 21'8% dels vots, -1'2 més que CiU, capgirant l'últim baròmetre-, deixava constància que aquests cent vint anys arriben en un dels millors moments del partit, també a nivell local.

Però, més que parlar del present i del futur, els ponents van decidir “viatjar” al passat, recordar les arrels inicials per tal de tenir una bona projecció en els temps de comicis electorals que s'acosten. El primer a intervenir va ser el secretari del PSC de Mataró, Ramon Bassas, qui no es va estar de recordar que el 18 de juliol és “una data agredolça” –en referència a la sublevació dels militars l'any 1936 contra la República l'any 1936, ahir just feia setanta anys-. “Ens interessa cultivar la nostra memòria, ens honora haver vist tots els avenços que hem introduït al nostre país”, va dir Bassas. El punt culminant de la seva intervenció, però, va arribar quan va llegir la carta que Alfonso Guerra, a través de la Fundació Pablo Iglesias, va fer arribar als “compatriotes socialistes mataronins”. Un cop llegida, Bassas va encoratjar al moviment socialista: “El PSC no neix del no res, té una llarga història al darrere; és una suma que encara no s'ha acabat”.

L'Agrupació Socialista, el cadell del socialisme
L'apunt històric el va posar l'historiador Ramon Salicrú. Des del 18 de juliol de 1886, quan es va crear l'Agrupació Socialista Mataronina, a les eleccions dels anys successius, plenes de tupinades i irregularitats, Salicrú va anar desgranant els diversos debats historiogràfics a l'entorn del socialisme. “No ens enganyem, Mataró tenia un matís més aviat anarquista però es convertí ben aviat en el principal bastió del socialisme català, doncs aquí vam tenir el primer regidor socialista de tot Espanya”, va dir, en referència a Joan Rocafort, que entrà a l'ajuntament el 1895, just quan els socialistes mataronins tenien 150 afiliats.

Les lluites en l'inici del socialisme per aconseguir un espai propi també es van palpar a la ciutat, segons Salicrú. Cooperativistes, republicans, membres de l'AIT –la primera Internacional- i sindicalistes lluitaven per raons diverses. No obstant, segons va recordar l'historiador mataroní, tenien un punt de trobada: “Les eleccions eren el cavall de batalla de molts partits polítics del moment, de les formacions avançades. La llibertat que hi havia aleshores era mancament manifesta”. En certa manera, segons va dir, el partit encara beu d'aquelles disputes, distingint entre la “facció” estatista i obrerista o la regionalista i catalanista.

Però, com en totes les històries, els noms propis també van tenir la seva part de protagonisme en la ponència de Salicrú. Va destacar a Antoni Franquesa i Sivilla, i la seva discussió amb el fundador del socialisme espanyol, Pablo Iglesias, al Teatre Uterpe, al costat de la presó de Mataró. “El punt culminant i decisiu per la fundació de l'Agrupació Socialista”, segons Salicrú. En acabat, l'historiador va instar al partit a seguir sent un “referent” i “sentir-nos plenament satisfets per la fita històrica que hem assolit”.

Isidre Molas demana ‘no perdre els orígens'
La celebració de l'efemèride va comptar amb un convidat de pes: el vicepresident primer del Senat, Isidre Molas. En una curta intervenció, Molas va batejar el socialisme “com el moviment per la llibertat i la lluita contra la injustícia” i va tenir paraules d'agraïment per “aquells predecessors que ens han ensenyat un camí”.

Pel vicepresident de la cambra alta espanyola, el socialisme és “avançar pas a pas i aconseguir coses concretes”. Molas va fer una crida a la humilitat: “Estem en política per fer transformacions a la realitat social, volem canviar la societat cap a bé”, va destacar. No obstant, i amb la rèmora de l'aixecament feixista en la memòria dels assistents, Molas va recordar que la lluita social necessita caminar un llarg camí: “Volem modernitzar el país, fer-lo créixer”. Sigui com sigui, va recordar que el socialisme és un partit que expressa la “realitat social”. “Nosaltres som un punt d'aquesta història, el socialisme sempre existirà, hi hagi o no Partit Socialista. Hem de donar veu a les desigualtats”.

Amb tot, després d'una hora i mitja, els assistents van brindar amb cava i van celebrar els cent vint anys d'història de l'Agrupació Socialista mataronina. Més d'un somreia satisfet en recordar els temps passats. Altres preferien mirar el futur amb encara més satisfacció. Sempre, però, segons les enquestes.