Els regidors reivindiquen el paper del polític en un emotiu ple de comiat

Agraïments, records personals, bromes, llàgrimes i fins i tot algun retret. El darrer ple del mandat, celebrat ahir dimecres, dia 13, va servir per fer un comiat emotiu als regidors que no formaran part del consistori que es constituirà dissabte vinent. A més de la vessant sentimental, els parlaments dels regidors van tenir un altre element comú: la reflexió sobre l'activitat política i la feina municipal. "S'ha de reivindicar la política, és una eina imprescindible per la millora de la ciutat i el paradigma del diàleg i de l'exercici de la llibertat", va dir l'alcalde, Joan Antoni Baron, per tancar una sessió que va durar dues hores i en la que van intervenir els caps dels grups municipals i tots els regidors (excepte l'absent Carles Súnico) que pleguen. Baron també es va fer seves les paraules de la regidora d'ICV, Quitèria Guirao, que minuts abans havia assegurat que els regidors surten de l'Ajuntament "més savis i més humils".

Després dels caps dels grups municipals, el primer dels regidors que va intervenir, Josep Lluís Martí, va ser també qui va tenir les paraules més dures. Va assegurar marxar amb “un sabor agredolç no desitjat” abans de carregar durament contra Joaquim Esperalba, cap del grup municipal de CIU, del qual Martí va ser separat fa dos mesos. El regidor no adscrit va retreure-li a Esperalba que no hagi complert la promesa d'aguantar 8 anys "i hagi renunciat per interessos privats", i el va acusar d'estar "frustrat" per “presentar-se com la gran alternativa i treure els pitjors resultats de la història". En el moment de la seva intervenció, Esperalba , tot i que no es va referir directament a les paraules de Martí, va acceptar sentir "frustació" per la dificultat que tenen els partits de l'oposició a l'hora de fer prosperar els seus projectes i va assegurar haver après "a incrementar les meves dosis de tolerància i comprensió".

Visiblement emocionada, la regidora d'ERC Maria Rosa Cuscó va destacar l'aprenentatge personal que li ha suposat el pas pel consistori, on també va assegurar que havia conegut "les misèries de determinades actituts que formen part de la política", mentre que Guirao (ICV) va confessar que no volia acomiadar-se "perquè ara seguiré amb la meva feina des d'un altre àmbit". Guirao va tenir elogis pel seu company de grup municipal, Pep Comas, que va fer un llarg i elegant discurs en el qual va combinar els agraïments de tota mena amb les "disculpes pels possibles desaires", on va celebrar que tots els regidors "hagin fet de l'educació un eix prioritari" i on va destacar també la varietat d'idees i de formes de veure que ha pogut compartir en el seu pas pel consistori. Comas va agrair especialment a Guirao i Graupera la seva dedicació al grup municipal d'ICV i els va atribuir per aquest fet una part dels èxits aconseguits a l'Institut Municipal d'Educació. Jaume Graupera, per la seva banda, va lamentar no haver sabut "engrescar" els ciutadans per anar a votar i va convidar als regidors que dissabte agafaran el relleu al consistori a promoure una "actuació contundent i decidida per reformar el que calgui perquè els ciutadans considerin la política com a pròpia".

El "vietnamita" i la "pèrfida"
Adela Rodríguez va marxar orgullosa per haver estat la primera dona regidora del PP a Mataró i va avisar de la seva intenció de tornar a l'activitat municipal d'aquí a quatre anys. Tot seguit va ser el seu company de grup, David Rovira, qui va pronunciar un dels parlaments que va despertar més somriures. Rovira, que va fer una defensa aferrissada de la llibertat, va bromejar amb el sobrenom de "vietnamita" amb que se'l coneix, i va aprofitar per fer agrair "amb solemnitat asiàtica" l'honor d'haver format part del consistori. El regidor popular, que va tenir un record pels regidors que han estat víctimes del terrorisme, també va regalar a l'Ajuntament el llibre En defensa de la política, amb el que vol recordar la necessitat de "reivindicar la Política amb majúscules". Amb la seva contundència habitual, Maria José Recoder va assegurar que no s'ha considerat mai un polític, i es va referir a si mateixa com a pèrfida, fent-se seu l'adjectiu que, segons va explicar, li havia posat Jaume Graupera. "A aquesta pèrfida la trobaran sempre disposada a treballar per la ciutat", va afegir.

El socialista Fermí Manchado va fer el parlament més breu, centrat en els agraïments, i en el que va manifestar el seu convenciment que ha arribat "l'hora del relleu". Manchado va donar pas a Arcadi Vilert, que va fer una nova reflexió sobre "l'ofici" del polític, assenyalant la gran distància que hi ha "entre l'esforç i el sacrifici personal i el reconeixement públic". Vilert no va estalviar les crítiques als mitjans de comunicació per fer arribar "caricatures" als ciutadans i va reconèixer que, al final, "la gent el que vol és que li resolguin els seus problemes". La darrera en acomiadar-se va ser Pilar Gonzàlez-Agápito, que amb el seu discurs va dibuixar una trajectòria personal des de la seva entrada al consistori l'any que el lema del PSC era “entra amb nosaltres a l'Ajuntament” fins la seva darrera tasca al capdavant del TecnoCampus. Gonzàlez va destacar el fet d'haver estat la dona regidora que més anys ha estat al consistori i es va alegrar finalment "de deixar de ser una dona pública per ser una ciutadana a disposició de la ciutat".