"Els problemes als barris en realitat són problemes de tota la ciutat i de la societat"

"Quan es parla de problemes als barris, en realitat són problemes de tota la ciutat i de la societat catalana; la miopia imperant d'anomenar-ho problema de barri té un nom i aquest és classisme". Jordi Merino, sociòleg i un dels tres convidats al col·loqui de ciutat sobre seguretat i convivència, organitzat per Capgròs en el marc dels 35 anys de la publicació, va ser contundent a l'hora de parlar de la situació de vulnerabilitat que es viuen a certes zones de la ciutat. Amb ell van debatre també  la mediadora social Hoda Dahbi i l’exdiputat i expert en seguretat Jaume Bosch, que tots plegats van donar una visió general sobre què passa i què s'ha de fer per millorar la convivència.

Merino va arrencar el col·loqui fent una crida a la reflexió per saber on estem i per què estem com estem. "No és una realitat novedosa, parlem d'elements de segregació que ja havien passat anys enrere, com passava al barri de pescadors d'Arenys o com es deia de Mataró la ciutat trencada, geogràficament i socialment durant els anys 60", va relatar. Merino es va preguntar com podia ser que a la comarca hi hagués dos dels municipis més rics de Catalunya mentre es concentren grans desigualtats en unes zones determinades, i va alertar: "No vull que soni dramàtic, però la societat s'està polaritzant de tal manera que el benestar d'alguns depèn del malestar d'una altra part, i si parlem de 'guetització', n'hi ha també en la part alta de la societat".

El sociòleg va voler relatar la situació d'alguns barris de Mataró, amb dos dels pitjors CAP de Catalunya, escoles considerades d'alta complexitat i indicadors desfavorables en demandes de protecció social, que tot plegat provoquen un efecte curiós: "El mercat de l'habitatge té una gran oferta en aquests barris i a un preu més baix, però ningú hi vol accedir". Per ell, és normal que pugui haver-hi conflictes davant maneres de fer diferent en l'espai comú i l'espai públic, però va alertar que "el que no és normal és fer-ne una lectura interessada; si fas un discurs negatiu dels barris, estigmatitzant-los, això fa mal i llavors fets delictius o d'incivisme, encara que siguin puntuals, acaben generant més malestar". El que va anomenar, citant a Chomsky, el manufactoring consens, obeir a un discurs i paradigmes sense questionar-los. "Palau i Rocafonda han sortit 39 vegades als mitjans darrerament amb coses que si passessin a altres llocs, els mitjans hi passarien de puntetes", va sentenciar.

Què és la integració?

Per la seva banda, Hoda Dahbi va fer una defensa apassionada i contundent sobre la realitat dels joves d'aquests barris que, simplement, ni es coneix ni es vol comprendre. "Hi ha nanos que tenen 8 anys i sembla que en tinguin 18, amb situacions molt complicades a casa, que no volen formar-se perquè no tenen expectatives ni igualtat real d'oportunitats", va expressar. Va posar com exemple nens i nenes que veuen com els seus germans grans estan tot el dia al parc perquè no han pogut accedir al treball, i això significa un mirall colpidor per aquests casos. "Cal transformar el sistema educatiu, actualment treballem amb continguts formatius on hi ha uns objectius ordinaris que si no se superen, no pots avançar; quin sentit té que algú molt bo en informàtica o electrònica no pugui tenir competències si no passa l'educació ordinària. Estem tancant portes al mercat laboral", va desgranar.

Dahbi va parlar també de les barreres que la societat segueix posant, per "aspecte, nom, si es porta vel o si es parla castellà enlloc de català". "Se'ls hi diu que s'integrin però, què és integrar-se? a mi m'han tancat la porta a una reunió perquè pensaven que era una usuària, no una de les persones convocades; tinc el batxillerat, la carrera, estic treballant i indirectament se m'assenyala com a no integrada pel vel o la manera de vestir", lamentava. Davant això, Dahbi va recalcar que "no hi ha un model i els joves ho perceben; una estudiant brillant que volia fer medicina no va fer-ho perquè creia que no trobaria feina; ara s'ha casat per escapolir-se de la relaitat; sembla llunyà, però passa aquí i això no se soluciona amb educadors que estiguin mitja hora al carrer. La integració és molt més que això".

Seguretat i inseguretat

Jaume Bosch, en la seva intervenció, va validar tots els arguments dels seus companys, i va demanar que es tingués un concepte molt més ampli de la seguretat del que es fa servir de manera demagoga des d'alguns partits. "Entenc que el top manta molesti, però assenyalar-ho com el principal problema a eradicar de Barcelona sembla curiós; una ciutat és insegura pel top manta?", es preguntava. Un altre element de debat interessant que Bosch va posar sobre la taula va ser la policia. "Les forces progressistes pensen que no poden associar-se amb la repressió perquè aquest és un discurs de la dreta i l'extrema dreta, i ells han d'estar en la prevenció", va començar, tot seguint: "Cal policia i actuacions perquè no es podreixin els problemes; si a una zona hi ha increment de delinqüència cal explicar les causes a combatre, però també donar resposta". Per Bosch, si l'esquerra no fa això, permet que "l'extrema dreta s'apropiï del discurs". 

El col·loqui de ciutat va ser possible gràcies als patrocinadors Tarinas, Aliança Mataró, Nexotech i Dra. Nogueras i a la col·laboració amb la retransmissió en directe per streaming, respectivament, a Mataró Ràdio i Mataró Televisió.