Els primers passos d’Ovidi

El semàfor es posa vermell i Ovidi Montllor veu com, inesperadament, perd la noia dels seus somnis. De sobte, percep que fins i tot les petites coses poden canviar el destí. Aquesta és l'última escena d'un curtmetratge inèdit protagonitzat per l'artista d'Alcoi que Pep Monrós, un mataroní amant del món del cinema, ha fet públic que conserva al seu domicili. El semàfor, títol del curt, va ser filmat l'any 1968 amb motiu d'un curset de fotografia organitzat per la botiga Aixalà -ara inexistent- de Barcelona, quan Ovidi tenia 26 anys. Els participants havien d'enregistrar durant una setmana una història original que servís per posar punt i final al curset. «Vam tenir moltes dificultats perquè la cinta era limitada i aleshores encara s'enregistrava amb metratge de setze mil·límetres», recorda Monrós.

Història en blanc i negre
La història, en blanc i negre però amb música de fons, comença narrant les vicissituds d'un home meticulós i ordenat, interpretat per Ovidi Montllor, que trenca la seva vida monòtona d'una forma inesperada. El protagonista acaba la seva jornada laboral i va camí de casa quan troba un vell amic a l'altra banda del carrer. Per sort, el semàfor està verd i el pot atrapar. Els dos amics decideixen anar a un bar on el cantant coneixerà una noia, de qui s'enamorarà immediatament. Les següents escenes narren les primeres trobades entre els dos personatges. Un dels llocs escollits és precisament la platja de Vilassar de Mar. «La gravació va transcórrer en un dia de molt de fred i en el qual l'Ovidi va acabar maleïnt l'escena; de fet, però, va ser l'escena que més vam tardar a gravar», explica Monrós.

En el moment que el protagonista decideix fer-li el primer petó, la imatge es fon i la pellícula torna a començar. Llavors, es torna a veure exactament tota la història fins que el cantant veu el seu company a l'altra banda del carrer. El semàfor en vermell, però, no li permet saludar-lo i Ovidi es posarà a llegir un revista; tampoc li permetrà acabar la seva història d'una forma feliç.

Els encarregats d'enregistrar la pel·lícula, agrupats sota el nom Grup Dos, van rebre una bona qualificació per part dels professors del curset.

Malgrat tot, els particpants afirmen que l'experiència va ser gratificant: «Va ser difícil perquè vam tardar moltes hores, però tots en vam aprendre molt», diu Monrós.