Els petits ambaixadors del Sàhara Occidental

La Muenti té 13 anys i viu habitualment a Tinduf (Argèlia). El passat 27 de juny va arribar a Mataró per fer-hi unes colònies d'estiu. Cada dia la seva mare d'acollida, Ana Ródenas, l'acompanya a l'esplai -ubicat al col·legi Sant Josep del barri de Cerdanyola-, on la Muenti es troba amb les seves amigues per aprendre coses noves, xerrar i jugar. L'excepcionalitat d'aquesta situació, però, és que la Muenti és una dels prop de 200.000 saharauis que viuen al campament de refugiats de Tinduf. Des de fa nou anys, Mataró rep cada estiu un grup de nens saharauís que, com la Muenti, passen l'estiu amb una família de la ciutat.

Enguany és la primera vegada que l'Ana Ródenas acull una d'aquestes criatures i n'està molt satisfeta. “És una experiència és molt positiva, feia temps que volia fer-ho i aquest any m'hi he decidit, perquè estic de baixa laboral per un accident de trànsit i m'hi puc dedicar”, explica. Els fills de l'Ana també estan contents de tenir la Muenti a casa. “Es porten molt bé”, diu. “M'agradaria repetir-ho una altre any si puc, però no sé si la Muenti podrà tornar a venir”, afegeix.

De fet, els nens saharauís tenen limitat el nombre de visites que poden fer al nostre país. “Si tot es fa bé, els nens poden venir quatre vegades, entre els 8 i els 12 anys”, indica Anna Maria Gómez, vicepresidenta de la secció mataronina de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharaui (ACAPS). Però sempre necessitats imperants, com el cas de la Fati, una noia de 14 anys que va venir l'estiu passat i s'ha quedat l'any sencer a causa d'una operació quirúrgica; o contratemps, com la història de l'Aisa, la nena d'11 anys que acull Anna Maria Gómez. “L'any passat no va poder venir per problemes de visat i ha vingut aquest estiu com a recompensa. Tot i que ja ha vingut quatre cops, encara podria venir l'any que ve”, comenta Gómez. A les llars d'acollida no hi falten històries divertides. “La meva filla gran té la mateixa edat que l'Aisa i, tot i que l'any passat no es van veure, han madurat totes dues i ara hi ara tenen molta complicitat, i sovint contra mi!”, exclama.

Aquest estiu un total de tretze nens i nenes saharauís han vingut de colònies a Mataró. La comunicació entre pares d'acollida i nois acostuma a ser senzilla, ja que normalment els saharauís parlen el castellà (el Sàhara Occidental va ser una colònia espanyola). A casa de Josep Maria Ruiz, però, la situació és un pèl diferent. “Tenim la nena més petita del grup i l'única que no parla castellà”, assenyala. La Zoe, la filla d'en Josep Maria, té un paper fonamental en la comunicació. “La nena s'espavila molt per fer-se entendre, està aprenent coses de català i la Zoe ens està ajudant molt, ens ensenya moltes paraules de l'àrab”, explica. “Però, sobretot, els signes funcionen de meravella”, afegeix. Després de dues setmanes d'haver arribat, la nena ja s'ha adaptat. “Quan va arribar estava molt trista perquè s'estima moltíssim la família. Va parlar amb la mare per telèfon i es va posar a plorar, però ara està molt contenta. És un bitxo i s'ho passa molt bé”. També és la primera vegada que la família de Josep Maria acull una nena saharauí. “És una experiència molt maca per a la família, sobretot per a la nostra filla”, comenta. “Crec que continuarem l'any que ve: la meva dona i jo ho tenim clar, la Zoe s'ho ha de pensar una mica”, diu.

Un conflicte per resoldre
Montse Guardiola, presidenta de la secció de Mataró de l'ACAPS, dóna molta importància al valor que té per a les famílies catalanes la convivència amb nens saharauís. “D'aquesta manera els nostres fills estan en contacte amb nens que no viuen la mateixa situació, és una manera d'obrir-los els ulls, de fer-los veure que no tot s'acaba amb el seu món”, indica.

D'altra banda, aquestes colònies d'estiu són un revulsiu per als nens i nenes saharauís. “Principalment vénen a passar-s'ho bé, però a la vegada veuen una realitat que per desgràcia és molt diferent de la seva i que els dóna una visió de futur”, explica Guardiola. La realitat d'aquests nens i llurs famílies és la d'un poble que viu refugiat a Algèria des del 1975, habita en haimes (les tendes de campanya típiques del desert), sotmès a temperatures extremes -uns 50 ºC al sol i molt fred a les nits d'hivern- i a una manca permanent de recursos, sobretot d'aliments i de sanitat. “Molts nens vénen aquí malalts i els seus pares no ho saben. Allà és molt difícil que els curin, però aquí tenen la possibilitat d'anar al metge”, diu Guardiola.

“La nostra associació treballa perquè els refugiats tornin al seu país”, manifesta la vicepresidenta Anna Maria Gómez. “Els processos d'acollida són molt macos de veure i la convivència és molt positiva, però darrere hi ha un problema polític sobre el qual queden moltes coses a fer, molt per treballar.” L'ACAPS contribueix a millorar la situació dels refugiats enviant caravanes amb aliments a la zona, però, tal com diu Gómez, “cal fer una gran difusió del problema per mirar de resoldre'l”.

Tot i això, Montse Guardiola reconeix que sense l'acollida dels nens la mobilització seria impossible. “Els nens vénen a fer d'ambaixadors del seu poble, que es troba en una situació política injusta i molt cruel.

L'alcalde rep els nens saharauís
Divendres passat, dia 7 de juliol, l'alcalde Joan Antoni Baron va rebre al Saló de Sessions de l'Ajuntament una vintena de nens saharauís que passaran l'estiu al Maresme. “Ens ensenyareu a veure les coses d'una altra manera”, va dir l'alcalde als nens, mentre que els va emplaçar a “mantenir viva l'esperança per a la resolució d'un conflicte polític molt complicat” i els va demanar que no s'oblidessin de llurs familiars als camps de refugiats.Baron va recordar que “fa nou anys que cada estiu tenim l'agradable visita dels nens del Sàhara”, una iniciativa que va impulsar l'Ajuntament a promoure-ho i de la qual posteriorment se'n va fer càrrec l'ACAPS.

L'acte va comptar amb la presència de Maria Rosa Cuscó, regidora de Dona, Cooperació i Participació, que va lloar la tasca dels pares d'acollida. “Fan una feina molt maca, no tan sols per l'exercici de solidaritat que suposa acollir-los, sinó pel sacrifici que fan dins les vacances”, va dir.