Els pares de les escoles bressol demanen a l’IME que defensi la qualitat

Després de tres dies de vaga i retrets creuats entre educadores i l'Institut Municipal d'Educació (IME), ahir va ser el torn de sentir la veu dels pares i mares en el conflicte de l'augment de ratios a les escoles bressol. Els progenitors, reunits ahir a l'Institut Thos i Codina, van demanar a l'Ajuntament que aposti sempre per la qualitat. “Baixar les llistes d'espera és impossible, l'augment de les ratios ha generat un conflicte més que ser una solució, per tant, des de l'Ajuntament només s'hauria d'apostar per mantenir la qualitat actual”, deia un assistent.

Els pares van defensar les educadores i van denunciar la manca de personal, igual que han fet aquests dies les professores. “Si una mestra marxa unes hores al metge entenc que no sigui substituïda, però quan marxa quinze dies perquè s'ha casat no pot ser que hagi de fer-se càrrec d'aquella aula la professora de reforç”, es queixava una mare.

A la trobada, convocada per les Associacions de Veïns de Cirera i Molins, també hi va assistir el director de l'IME, Emili Muñoz, qui un cop més, va explicar als veïns l'intenció de l'ajuntament de cara el proper curs d'augmentar en un alumne totes les aules de les escoles bressol. Es formen així cinquanta noves places, les quals deixen la llista d'espera en 375 nens. Ara bé, l'augment d'alumnat solament es veu compensat amb l'introducció d'una nova educadora.

Les educadores, que van acceptar que les tres jornades de vaga no havien servit per fer canviar d'opinió de l'IME, van denunciar la manca de comunicació del consistori. “El curs passat ells ens van presentar un estudi i nosaltres un plec de propostes, de les quals no hem rebut resposta, en canvi, aquest any l'augment de ratios ens ha estat imposada sense parlar-ne”, comentava una educadora.

A més, expliquen: “Tenir un nen més l'any que ve no és el problema, sinó tenir-ne dotze, són molts per una sola persona!”. I afegeixen les educadores: “una mestra més de reforç per set aules no ens ajuda, ja que els nens tots berenen a la mateixa hora”. Aquest exemple era contestat així per Muñoz: “com donar el berenar és un problema d'organització interna de cada centre i no un problema generat per l'augment d'alumnes”.

Segons l'Ajuntament, la manca de pressupost no permet fer augments de personal perquè seria injust per la resta de ciutadans que no poden utilitzar aquest servei. Un ciutadà trencava aquesta teoria: “com a veí de Mataró prefereixo que els meus impostos vagin a les escoles bressol, encara que no en sigui usuari, que en altres aspectes més banals”.