Els números de l'Ajuntament de Mataró comencen a quadrar

L'Ajuntament de Mataró i el grup d'empreses municipals que gestiona segueixen amb un deute molt elevat. La situació econòmica del consistori no està per alegries i limita molt la capacitat d'inversió. Aquest és el panorama al qual s'enfronta la casa gran des de la irrupció de la crisi. Però avui ja no està tan ofegada com en el període més crític, els anys 2011 i 2012. La liquidació de l'exercici de 2015 deixa dades força positives. Per exemple, que el resultat pressupostari (la diferència entre ingressos i despeses) és de 10,2 milions d'euros, gairebé 7 més que en el 2014. L'estalvi net gairebé es duplica i el romanent de tresoreria també es dispara, mentre que el deute se segueix reduint segons la projecció prevista. Això no vol dir ni molt menys que la situació estigui per tirar coets, però atorga una certa estabilitat als comptes municipals.

L'alcalde, David Bote, i el director de serveis financers, Pep Canal, van desglossar divendres passat en roda de premsa tots els números e la Liquidació, en un exercici inèdit fins ara. Canal va destacar especialment la xifra de l'estalvi net, que marca la diferència entre els ingressos, les despeses corrents i el retorn del deute corrent (fent un paral·lelisme amb l'economia familiar, seria el sou necessari per pagar les despeses i retornar la hipoteca). Aquest estalvi ha passat de 3,6 milions el 2014 a 6,7 el 2015. El romanent de tresoreria, per la seva banda, ha passat de 27.800 euros a 135.000.

"Hem aconseguit una tendència a la millora, dins de les dificultats que seguim tenint" va apuntar Canal. Una millora que s'explica perquè han crescut els ingressos corrents, gràcies a que la recaptació d'impostos ha superat en 2,4 milions la xifra prevista. Els saldos positius es concentren sobretot en l'IBI i en les plusvàlues (1,6 i 1 milió respectivament) així com en l'IAE (176.000 euros), mentre que la recaptació en l'impost de vehicles ha estat inferior a la prevista en 61.000 euros. L'augment de les plusvàlues, que graven les transmissions de finques urbanes i el valor del sol, ja sigui per herència i per compra-venda, indica un repunt en l'activitat econòmica centrada en el sector de la construcció (es multipliquen les promocions d'habitatges nous). També ho fa el de l'IAE, que grava les empreses de la ciutat que facturen més d'un milió d'euros i que remunta per primer cop des de l'esclat de la crisi.

Hi ha una dada que destaca especialment: durant el 2015 l'Ajuntament va recaptar un milió d'euros més del previst en multes i sancions: dels 4,01 milions de previsió als 5,06 amb que va tancar l'exercici. Això són 770.000 euros més que al 2014. Ni Bote ni Canal van saber donar una explicació concreta sobre aquest augment a preguntes dels periodistes.

El deute es redueix però es manté elevat
L'endeutament del grup Ajuntament, que inclou PUMSA, TEcnoCampus, AMSA i Porta Laietana, va arribar al seu pic al 2010, amb 305 milions d'euros. A partir del 2011 s'ha anat reduint , i en els darrers dos anys ho ha fet a un ritme d'entre 22 i 23 milions d'euros. El 2015 es va situar en 223 milions, i s'espera que el 2016 es tanqui amb una reducció ostensible, d'uns 34 milions menys. Per llei el límit d'endeutament d'un Ajuntament no pot superar el 110% dels seus ingressos corrents; actualment se situa en el 77%. Quan es tanqui l'exercici d'enguany probablement s'hi haurà de sumar el deute de PUMSA, que s'eleva a 41 milions, però en tot cas s'arribaria al 97,8%, de nou per sota del límit establert. El consistori confia igualment que enguany el Ministeri d'Ecconomia i Hisenda torni a classificar PUMSA com a empresa municipal i no com a part integrant de l'administració pública i així l'Ajuntament no hagi d'afegir aquesta quantitat.

Pel que fa al pagament a proveïdors, l'Ajuntament va començar el 2015 pagant a 58,72 dies i va tancar l'any a 49,38 dies (la Llei de Morositat obliga a pagar per sota dels 60 dies des de l'entrada de les factures). Pel que fa a la capacitat pressupostària del consistori, marcada per la Llei d'Estabilitat Pressupostària, del 2014 al 2015 va passar de 7,7 milions a 17,6, que s'han invertit en gran part en despesa social. "Hem pogut pressupostar un 15% més en aquest àmbit respecte a l'any anterior pero alhora mantenir el compromís de garantir la solvència econòmica del consistori" va resumir l'alcalde.