Els nens que no van poder veure el mar

“El mar serà força ample i llarg. Serà molt profund”. Així és com s’imaginava el mar un nen d’un poblet de Burgos que mai l’havia vist, i així és com va quedar recollit en el quadernet escolar que va contribuir a escriure juntament amb els seus companys de classe. Era l’any 36 i el petit Eladio Diez, com la resta dels infants de Bañuelos de Bureba, assistia a les classes del mestre Antonio Benaiges. Català d’origen, procedent de Mont-Roig del Camp, Antonio Benaiges va obrir en aquest petit poble de Burgos una escola basada en les tècniques Freinet de pedagogia moderna. Durant dos anys, del 1934 al 1936, Benaiges va intentar formar alumnes crítics, reflexius i creatius, a través d’activitats com ara la correspondència amb altres escoles d’Espanya i de l’estranger o l’edició d’un diari escolar amb escrits dels alumnes. En un d’aquests diaris escolars, el mestre va animar els seus alumnes a imaginar i descriure el mar, que mai havien vist. I els va prometre que ben aviat farien una excursió per poder-lo veure per primera vegada. Però el somni va quedar truncat el 19 de juliol del 1936. Només un dia després de l’alçament militar, un grup de falangistes van entrar a Bañuelos a la recerca del mestre Benaiges. El van enxampar al poble veí de Briviesca i uns dies després, el 25 de juliol, el van afusellar.

Aquest dijous, dia 22, Eladio Díez ha estat a Les Esmandies de Mataró visitant l’exposició que recupera la memòria d’Antonio Benaiges i el record de molts altres mestres de la república que van ser repressaliats durant la Guerra Civil. L’exposició, titulada ‘Desenterrant el silenci’, recull les fotografies que ha realitzat el geògraf i fotògraf Sergi Bernal a Bañuelos i els seus entorns, i reconstrueix a mida real la fossa comuna on es creu que poden trobar-se les restes mortals del mestre Benaiges. Diez, que actualment té 83 anys, ha aprofitat que estava de vacances amb l’Imserso a la costa del Maresme per fer una escapada a Mataró i visitar aquesta exposició que recupera també una part dels seus records infantils. De fet, en una de les fotografies de Sergi Bernal es pot veure una imatge de l’any 35 amb els alumnes d’Antonio Benaiges. Ahir Eladio Diez s’assenyalava divertit a sí mateix en la fotografia, mentre explicava els seus records del mestre d’escola i del dia fatídic en què els falangistes el van venir a buscar. “Era un home amable, que ens ensenyava a discórrer sobre les coses”, va explicar Eladio, tot recordant la promesa que Antonio Benaiges els va fer de portar-los a veure el mar. Segons es creu, el mestre, que al juliol ja hauria d’haver estat a Catalunya per passar-hi les vacances d’estiu, va endarrerir la seva marxa de Burgos perquè estaria esperant que s’acabés el temps de collita per poder-se endur els alumnes a la seva finca familiar de Mont-roig del Camp perquè poguessin veure el mar. La Guerra va posar fi a aquest projecte, a tota una manera d’entendre l’educació i a moltes vides humanes.

Desenterrant el silenci
Benaiges no va ser l’únic repressaliat i assassinat a Bañuelos. Juntament amb el mestre, explicava Eladio Díez, també va morir el seu oncle Domingo Viadas, a qui el règim va perseguir per la seva amistat amb Benaiges. Tot i que a la zona de Burgos no hi va haver pràcticament batalla, si que hi va haver molta repressió i assassinats. Sergi Bernal volia recuperar aquest episodi històric documentant l’exhumació dels assassinats l’any 36. L’any passat va saber que s’exhumaria la fossa de La Pedraja, a Vilafranca de Montedeoca, i a través dels testimonis de la zona va acabar arribant a la figura del mestre Antonio Benaiges, de qui es creu que allà hi ha les restes mortals. El resultat del seu treball s’ha convertit en una exposició, 'Desenterrant el silenci', que ha comptat amb el recolzament del casal de barri de Les Esmandies, i que després es podrà veure a la biblioteca Pompeu Fabra, a Can Basté a Barcelona i a d’altres municipis que hi estiguin interessats.