«Els gratuïts potencien la lectura»

Quina creu que és la po-tencialitat de la premsa gratuïta?
La premsa gratuïta és un motor que potencia la lectura, que és una necessitat a tot Europa. La societat d'avui necessita nous lectors, gent que llegeixi, perquè si la gent llegeix vol dir que pensa i aquesta és sens dubte la gran tasca dels gratuïts. La seva principal força és fonamentalment cultural.

Però les estadístiques diuen que la gent no llegeix ni tan sols gratuïts...
Actualment llegir és un tre-sor. És més fàcil escoltar la ràdio o veure la televisió. Però hi ha una paraula clau en tot això, que és la paraula entrete-niment. La vida es torna més senzilla a base de bon humor, de somriures. La premsa gratuïta és un mitjà per entretenir. A vegades pensem que la profunditat de la informació significa no entendre allò que estem dient. No és veritat. Allò que és senzill pot ser igualment profund. Després de llegir una revista o un diari gratuït ningú hauria d'acabar amb mal gust de boca. Perquè aleshores s'adonarà que no val la pena dedicar-li temps.

Quina ha estat la incidèn-cia de diaris de renom com 20 Minutos i Metro en el sector dels gratuïts?
Han ressuscitat un prestigi que estava ocult. El prestigi de la premsa gratuïta –tot i que per mi no hi ha gratuïtat–, que el que fa és cobrir una necessitat informativa en determinats moments. Un pres-tigi que és internacional i que no sempre ha estat pacífic.

Els diaris de pagament defensen que la informació dels diaris gratuïts no es pot igualar amb la seva.
El diari gratuït és un diari de síntesi. Que per naturalesa no entra en controvèrsies ni en debats. Per exemple, Metro ho declara explícitament. Que no entra en problemes polítics ni conflictius de caràcter religiós. Per què? Perquè va dirigit a tothom. I el que li interessa és que tothom l'accepti. És un altre gènere de premsa que no es pot comparar amb un diari nacional.

La gratuïtat sempre arros-sega una fama de falta de credibilitat.
En el mercat de la informació no hi ha gratuïtat. Sempre paga el lector. Paga amb els seus diners o paga amb els seus impostos o paga els productes anunciats o paga amb el seu temps. Però sempre paga. El temps és el més valuós. Per això la mesura de la televisió es fa en forma de temps. I els diaris i les revistes comencen a valorar el temps de lectura. Per què 20 Minutos es titula d'aquesta manera? Per què les seves capçaleres han mesurat el temps de lectura en un estudi d'audiència? El prestigi no té mai res a veure amb la gratuïtat. Quan trobin un exemplar d'una revista a terra, pensi que allà hi ha alguna cosa que falla. Segur que no cobreix una necessitat. Però, qui pot dir que és un desprestigi arribar a tres milions de lectors, com demostra l'ACPG, i a més amb informació local?

Com veu la premsa gratuïta catalana respecte a l'europea?
Pel que fa a l'organització l'empresa gratuïta alemanya és una gran referència. En aquests quatre i cinc últims anys, la prem-sa gratuïta es-panyola ha crescut molt i molt positi-vament. La dife-rència cada ve-gada és menor.

Quina és la gran amenaça de supervivència de la premsa gratuïta?
La manca de qualitat dels seus continguts publicitaris i no publicitaris i la distribució d'exemplars. Són els dos grans riscos que actualment té davant seu la premsa gratuïta. Cal arribar a un acord amb els distribuïdors de premsa. Caldria pensar en una com-pensació als quiosquers pel fet de tutelar l'exposició d'exemplars gratuïts al seu quiosc.

* Aquesta entrevista és una iniciativa conjunta de totes les capçaleres de l'ACPG.